El filòsof camerunès Achille Mbembe parla del capitalisme animista. Un capitalisme, diu, "que estimula els ciutadans a invertir moltes emocions en els objectes, a donar vida a les coses inertes, i que redueix les persones humanes a objectes desitjables i susceptibles de ser consumits". És a dir, insufla ànima a les coses, i la nega a les persones per convertir-les en mercaderia. ¿No és aquest el substrat ideològic del discurs de la competitivitat?
Josep Ramoneda, El desgovern del món, Ara, 18/09/2013