Anar al cine amb un filòsof, veure en la seva companyia el final de Dexter o Breaking Bad o llegir les seves opinions sobre literatura pot ser descoratjador. O tot al contrari si, com és probable, la seva mirada ens torna una visió sense automatismes ni prejudicis, neta de les rutines que determinen la de l'expert (crític literari, televisiu o de cine). Ensinistrat en una òptica i uns angles de visió poc comuns, el filòsof pot entreveure el que ens passa desapercebut per obvi o per intricat, i en la caixa de ressonància de la seva consideració la cosa més senzilla es revela complexa i la més abstrusa s'aclareix. Així, Zygmunt Bauman, en la conversa electrònica que ha mantingut amb David Lyon (Vigilancia líquida, Paidós) pot trobar en les novel·les de Michel Houellebecq una imatge fidedigna de la nostra societat líquida i desregulada a la qual se li ha enfonsat el futur en l'escletxa entre la política (que s'exerceix localment) i el poder (que es controla globalment).
Però han coincidit en aquesta rentrée editorial un parell de llibres que amplien el camp visual on s'ubiquen els productes de ficció. Jacques Bouveresse, en El conocimiento del escritor (Ediciones del Subsuelo), es torna a plantejar com la literatura pot contribuir al coneixement de la realitat, és a dir de la veritat i de la vida. La seva recerca no té complexos i està guiada per la convicció que les obres literàries comporten, es vulgui o no, una dimensió ètica. No nega que l'escriptor tingui el deure d'experimentar amb el llenguatge, sinó que recorda que també és un expedicionari en l'ànima humana.
I d'expedicions tracta el magnífic llibre pòstum del nostre Eugenio Trías, De cine (Galaxia Gutenberg), de les aventures i extraviaments en la imaginació dels seus directors predilectes: Fritz Lang, Hitchcock, Kubrick, Welles, Coppola, Tarkovski, Bergman i, un dels seus últims entusiasmes, David Lynch. Cap cinèfil ha de prescindir d'aquestes indagacions cap a l'arrel d'aquests realitzadors, però tampoc qui cregui que la nostra cultura, en procés de mutilació (o automutilació), necessita urgents infiltracions d'intel·ligència crítica. La de Bouveresse o Trías ens va molt bé.
Domingo Ródenas, Mirar des de la filosofia, el periodico.cat, 04/10/2013