Si es para l'orella a les reunions de les elits polítiques i econòmiques internacionals, s'hi detecten les consignes -o modes- de cada temporada. Ara toca dir que el futur ja és aquí. Portàvem anys en una mena de present continu, sense espai per pensar en demà. La revolució es fa fent-la, deia el castrisme. Semblava com si el capitalisme global hagués fet seva aquesta consigna. La nau va, no preguntem on. Un economista com Robert Lucas fins i tot va anunciar el final dels cicles econòmics. Però la crisi ha demostrat que aquella revolució permanent recolzava sobre una pèrdua del sentit dels límits. Ens ha caigut al damunt una densa cortina de frustracions -en forma de deute públic i, sobretot, privat- que ens ha tancat en una habitació sense vistes. Del futur, l'única cosa que es diu últimament és que la pròxima generació viurà pitjor que la dels seus pares.
Ara toca oblidar la paraula crisi, mirar endavant, ens diuen, confiant en la mal·leabilitat psicològica dels humans. Però, ¿de quin futur se'ns parla? El futur com a argument de mobilització col·lectiva ha de representar un progrés. El progrés pot ser de moltes menes: científic, tecnològic, moral, cultural, econòmic, social. La idea de futur hauria de ser fruit de combinacions que n'optimitzen les diferents dimensions en benefici comú. El desenvolupament científic és objectivable, però el que el converteix en progrés és l'ús que se'n fa. El creixement econòmic també, però serà progrés si permet que la ciutadania visqui en millors condicions materials. I així successivament. La crisi, ens diuen ara, ha agreujat les desigualtats dins del Primer Món, però al món hi ha més gent fora de la pobresa que mai. Els drones provoquen efectes col·laterals terribles, però menys que la bomba d'Hiroshima o els bombardejos del Vietnam. La riquesa està en mans d'un nombre cada cop més petit de persones, però és en benefici de tots. Més que idees de futur són figures de la resignació a les formes de dominació i de poder. Fer del futur, com de tot, una fatalitat és la millor manera de neutralitzar la política.
Josep Ramoneda, El futur ja és aquí, Ara, 09/02/2014