Tu pots triar el teu temps i formes d'ús, però la tecnologia incita a comportar-te d'una determinada manera. La tecnologia, com va passar amb el rellotge o la cartografia, no és neutral, canvia les normes socials i influeix en les nostres eleccions.
Llegir llibres probablement sigui menys natural (que la diversificació de l´atenció a la que condueix la Xarxa), però a canvi assolim una valuosa capacitat d´utilització de la nostra ment que no existia quan havíem d´estat constantment alerta davant l´exterior molts segles abans. Potser no hauríem de tornar a aquest estat primitiu si això ens fa perdre formes de pensament més profund.
Al meu entendre, ens estem dirigint cap a un ideal molt utilitari, on l'important és l'eficiència més que el processament d´informació i on deixa d'apreciar-se el pensament contemplatiu, obert, que no necessàriament té una finalitat pràctica i que, tanmateix, estimula la creativitat. La ciència parla clar en aquest sentit: l'habilitat de concentrar-se en una sola cosa és clau en la memòria a llarg termini, en el pensament crític i conceptual, i en moltes formes de creativitat. Fins i tot les emocions i l'empatia necessiten temps per ser processades. Si no invertim aquest temps, ens deshumanitzem cada vegada més. Jo simplement em limito a alertar sobre la direcció que estem prenent i sobre el que estem sacrificant al submergir-nos en el món digital. Un primer pas per escapar és ser conscients. Com a individus, potser encara estiguem a temps, però com a societat crec que no hi ha marxa enrere.
Nicholas Carr, Un mundo distraído, extracto entrevista de Bárbara Celis, Babelia. El País, 29/01/2011
[www.elpais.com]