 |
| forges |
L’avorriment profund. La societat del cansament (pàgs. 20-23).
| L’excés de positivitat es manifesta com un excés d’estímuls, informacions i impulsos. Modifica radicalment l’estructura i l’economia de l’atenció. La tècnica d’administració del temps i l’atenció multitasking no significa un progrés per a la civilització. Es tracta més aviat d’una regressió. El multitasking està àmpliament estès entre els animals salvatges. És una tècnica d’atenció imprescindible per a la supervivència en la selva. Un animal ocupat en alimentar-se ha de dedicar-se, alhora, a altres tasques. No pot submergir-se de manera contemplativa en el que té davant perquè al mateix temps ha d’ocupar-se del transfons. Els recents canvis socials i el canvi d’estructura de l’atenció provoquen que la societat humana s’apropi més al salvatgisme. |
Els avenços culturals de la humanitat, als que pertany la filosofia, es deuen a una atenció profunda i contemplativa. A la cultura li cal un entorn on sigui possible una atenció profunda. Aquesta és substituïda progressivament per una forma d’atenció molt diferent, la hiperatenció. Aquesta atenció dispersa es caracteritza per un accelerat canvi de focus entre diferents tasques, fonts d’informació i processos. Atesa, a més, la seva escassa tolerància al tedi, tampoc admet aquell avorriment profund que seria clau per a un procés creatiu (pàg. 21)
Byung-Chul Han, La sociedad del cansancio, Herder, Barna 2012