Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE
/* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
En la tradició cristiana la nuesa porta una “inesborrable signatura teològica” (Agamben, Desnudez). D’acord amb aquesta tradició, Adam i Eva abans del pecat no estaven nus, doncs els cobria un “vestit de la gràcia”, un “vestit de llum”. El pecat els arrabassar el seu vestit diví. En trobar-se completament nus, es van haver d’esforçar per cobrir-se. Segons això, la nuesa significa la pèrdua del vestit de la gràcia.
El cos exhibit de forma pornogràfica de fet és “pobre”, però no és “sublim”, A allò sublim, que Benjamin contraposa a l’aparença bella, li manca tot valor d’exposició. En efecte, l’exposició destrueix tota sublimitat a la criatura. Allò sublim engendra un valor cultural, la cara exposada ponogràficament, que flirtejaamb qui té al davant, és tot menys sublim.
/* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin;} (“La societat porno”).
Byung-Chul Han, La sociedad de la transparencia, Herder, Barcelona 2013