Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE
/* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
En contraposició al càlcul, el pensament no és transparent per a si mateix. El pensament no segueix camins previsibles, sinó que es lliura a l’obert. Segons Hegel, dins del pensament habita una negativitat, la qual permet fer experiències que el transformen. La negativitat de fer-se altre és constitutiva per al pensament. Aquesta és la diferència davant el càlcul, que roman sempre igual a si mateix. Aquesta igualtat és la condició de possibilitat de l’acceleració. La negativitat no només marca l’experiència, sinó també el coneixement. Un únic coneixement pot qüestionar un conjunt i transformar el que existeix. A la informació li manca aquesta negativitat. També l’experiència té conseqüències, de les qual sorgeix la transformació. En això es distingeix de la vivència que deixa intacte l’existent.
(“La societat de l’acceleració”)
Byung-Chul Han, La sociedad de la transparencia, Herder, Barcelona 2013