Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
La manca de narrativitat distingeix el processador de la processió, que és un procés narratiu (els rituals, les cerimònies són successos narratius, seria un sacrilegi voler accelerar l’acció d’un sacrifici). A diferència del processador, està fortament dirigida. La processó va lligada a una narració: li confereix una tensió narrativa. (...) En virtut de la seva narrativitat habita en elles un temps propi. Per això no és possible ni té sentit accelerar el seu procedir (...).
L’adició és més transparent que la narració. Només pot accelerar-se un procés que és aditiu no narratiu.
La narració exerceix una selecció. El camí narratiu és estret, només admet determinats successos. Amb això, impedeix l’extensió i la massificació del positiu. L’excés de positivitat, que domina la societat actual, és un indici de pèrdua de narrativitat.
El procedir del processador està mancat de tota narrativitat. La seva acció manca d’imatge, d’escenes. En contraposició a la processió, no narra res. Només explica. Els números estan nus (...) El procés determinat funcionalment és només un objecte de direcció o de gestió.
El camí de peregrinació, que es configura com a processó, està carregat de significacions com una penitència, una curació o una gratitud. Per culpa de la narrativitat, la peregrinació no pot accelerar-se. A més, el camí de peregrinació és una transició cap a un allà. Temporalment, el peregrí està en camí cap a un futur, on s’espera una salvació.
La societat de la transparència elimina tots els rituals i cerimònies, en tant que no poden fer-se operacionals, perquè són un obstacle per a l’acceleració dels cicles d’informació, la comunicació i la producció.
L’acabament en sentit estricte només és possible dins d’una narració. En un món desnarrativitzat, desritualitzat, el final és només un trencament que fa mal i atordeix. Només en el marc d’una narració pot aparèixer el final d’una consumació. El final, si és mancat de qulsevol tipus d’aparença narrativa, és sempre una pèrdua absoluta, una privació absoluta.
(“La societat de l’acceleració”)
Byung-Chul Han, La sociedad de la transparencia, Herder, Barcelona 2013