Ara bé, per l'urbanisme i l'arquitectura promocionats oficialment "espai públic" vol dir una altra cosa: un buit entre construccions que cal omplir de forma adequada als objectius de promotors i autoritats, que solen ser els mateixos, per cert. En aquest cas "espai públic" és un territori sobre el qual intervenir i al qual intervenir, un àmbit que cal organitzar amb vista que quedi garantida la bona fluïdesa entre punts, els usos adequats, els significats desitjables; un espai sempre endreçat i ben pentinat que haurà de servir perquè les iniciatives immobiliàries o els edificis oficials que aquest espai públic envolti vegin garantida la seguretat i la previsibilitat. No en va la noció d'espai públic es va posar de moda entre els planificadors sobretot a partir de les grans iniciatives de reconversió de centres urbans, com una forma de fer-los desitjables per a l'especulació, el turisme i les demandes institucionals en matèria de legitimitat. En aquest cas parlar d'"espai" sempre acaba resultant un eufemisme: en realitat es vol dir sempre "sòl".
Acompanyant aquesta idea d'espai públic entès com a complement o guarnició per als grans pastissos urbanístics, hem vist prodigar un discurs també centrat en aquest mateix concepte. En aquest cas, l'"espai públic" passa a concebre com la realització d'un valor ideològic, lloc on es materialitzen diverses categories abstractes com democràcia, ciutadania, convivència, civisme, consens i altres supersticions polítiques contemporànies, prosceni pel qual es desitjaria veure pul·lular una ordenada massa d'éssers lliures i iguals, guapos i feliços, éssers immaculats que utilitzen aquest espai per anar i venir de treballar o de consumir i que, en les seves estones lliures, passegen despreocupats per un paradís d'amabilitat i cortesia, com si fossin figurants d'un colossal espot publicitari. Per descomptat que en aquest territori qualsevol presència indesitjable és ràpidament exorcitzada i correspon maltractar, expulsar o castigar qualsevol ésser humà que no sigui capaç de mostrar-se a l'alçada del que es presenta com "espais públics de qualitat", una forma elegant de designar el que a la pràctica són colossals màquines d'excloure.
Manuel Delgado, Què vol dir 'espai públic'?, Diari de Girona, 10/06/2010