| Nevermore |
Al poema El corb d'Edgar Allan Poe un home imagina que l’esperit de la seva amant morta es manifesta a través del corb que fa xocar les ales contra la finestra mentre es va repetint nevermore. Aquest mai més ha despertat tot tipus d’interpretacions malgrat que el mateix Poe va dedicar un assaig a explicar acuradament la construcció i el significat del poema. La fortuna de l’expressió és que nevermore funciona magníficament com a mantra que colpeja la consciència: al cap i a la fimai més infinitament repetit vol dir sempre. Sigui com sigui, el nevermore de Poe ha tingut una extraordinària ressonància en les arts.
En una carta Paul Gauguin va assegurar que havia escoltat Mallarmé recitant el poema de Poe al Cafè Voltaire just abans d’abandonar París per retornar a Tahití. Va ser el seu darrer viatge. Sens dubte l’equívoc mantra nevermore es va incrustar al pensament de Gauguin perquè, dos anys després, el 1897, el va utilitzar com a títol d’una de les seves obres més singulars, sembla que inspirada per la mort de la seva filla Aline.
En tot cas, el quadre de Gauguin recrea, en certa manera, l’atmosfera del poema de Poe, però canviant els protagonistes. Aquí és una noia nadiua la que escolta melancòlicament el que succeeix darrere seu. D’una banda, les persones que parlen a l’exterior; de l’altra, el corb, retallat contra el cel. La voluptuosa laxitud de la noia contrasta amb el fons esquemàtic i naïf. La traducció dels llenguatges artístics funciona amb fluïdesa. Tot contemplant el quadre de Gauguin podem sentir el poema de Poe. Nevermore.
Rafael Argullol, 'Nevermore' infinitament repetit vol dir sempre, Ara, 15/02/2015