 |
Si no sabem com mesurar-la, encara ens costa més definir què fa que una persona sigui poc o molt intel·ligent. És evident que l’ensenyament i l’estimulació tenen un pes important a l’hora de desenvolupar-la, però ningú discuteix que també hi ha una part essencial que depèn dels gens, tot i que no se sap què la determina. Un article publicat a la revista Nature a finals de gener aporta algunes dades concloents sobre aquest últim punt. Un factor relacionat amb la intel·ligència que se sap que ha d’estar determinat per la genètica és la mida del cervell.
Els humans tenim un cervell més gran que els altres animals en proporció al nostre cos. A més, el cervell dels primers homínids tenia la meitat de volum que el de l’home modern. Però la mida no ho és tot. Les dones tenen el cervell uns cent centímetres cúbics de mitjana més petit que el dels homes i, en canvi, no hi ha diferències en la capacitat intel·lectual entre els dos sexes.
Més que no pas el volum total, seria més important la quantitat de matèria grisa, la part del cervell on s’agrupen la majoria dels cossos de les neurones (en aquest camp, homes i dones puntuen igual), i també el gruix de certes àrees concretes. Fins ara no se sabia quins gens podien influir en aquests paràmetres físics. El treball dirigit per Paul Thompson, un neurocientífic de la Universitat de Southern California, a Los Angeles, descriu vuit variants a l’ADN que determinarien la mida de tres regions importants del cervell: l’hipocamp (on es guarden els records), el nucli caudat (que ens permet dur a terme de manera automàtica tasques complexes com tocar un instrument) i el putamen (relacionat amb el moviment i la motivació). Fa temps que s’ha proposat que un volum més gran d’aquestes àrees estaria molt relacionat amb les habilitats cognitives elevades. Una prova seria que es veuen afectades en malalties degeneratives que acaben causant demència. Per exemple, en l’Alzhheimer l’hipocamp està malmès i en el Parkison passa el mateix amb el putamen.
L’estudi del grup del doctor Thompson forma part del projecte ENIGMA, en què 300 científics de 33 països estan analitzant dades neurològiques de més de 30.000 voluntaris, i és un dels primers treballs que identificaria una possible part del component genètic de la intel·ligència, si bé encara en quedarien més per descobrir. La influència dels gens identificats en aquest treball és limitada: les vuit variacions, que són només diferències d’una lletra cadascuna en una regió concreta de l’ADN, podrien determinar fins a un 1,5% del volum d’aquestes tres zones. Algunes variants formen part de gens, d’altres són a la zona d’ADN que hi ha entre gens, i la majoria no se sap quina funció exacta tenen. Una d’aquestes variants seria al gen KTN1, que contribueix a la localització de les neurones al putamen. D’altres influirien en gens que participen a regular el nombre de cèl·lules d’un teixit.
La majoria d’aquests gens estan activats durant les èpoques en què el cervell està desenvolupant-se, i alguns estan alterats en malalties com l’autisme i l’esquizofrènia, cosa que reforça la idea que són importants a l’hora d’establir-ne l’estructura i el funcionament. Estudiar quines variants genètiques tenim en aquestes vuit posicions no ens dirà si som més o menys intel·ligents, perquè hi ha altres factors en joc, però ens permetrà avançar en el coneixement del cervell.
Salvador Macip, Intel.ligència i matèria grisa, Ara, 22/02/2015