 |
| forges |
Aquesta setmana dues estudiants de filosofia de Saragossa han conduït amb saviesa, cura i atreviment les jornades de la 52 edició del Congrés de Filosofia Jove, una trobada que ja fa més de cinc dècades que, sense comitè científic ni estructura estable, se celebra de manera itinerant i totalment autoorganitzada a diferents universitats d’Espanya.
Aquesta vegada, responent a la situació d’asfíxia i de creixent aïllament que viu la universitat, les organitzadores del congrés han situat algunes de les seves sessions a llocs públics de la ciutat i l’han vinculat, a través de la denominació Zaragoza Piensa, al festival de pensament que aquest any passat va tenir lloc a Barcelona, el Barcelona Pensa. La filosofia desborda els marcs de l’acadèmia quan els seus murs es fan més alts, i vincula ciutats quan les seves vides polítiques semblen allunyar-se.
La sessió de presentació del congrés tenia per títol Materials per un pensament valent i en lloc de presentar-hi teories grandiloqüents sobre com hauria de ser el món, vam trobar-nos-hi una sèrie de gent que, de diferents maneres, intentem crear llocs comuns per al pensament o, dit al revés: apostem per fer del pensament un lloc d’interpel·lació i de trobada. Hi érem una periodista i performer de Madrid, un professor de secundària de l’Aragó, un editor i activista, un llibreter i jo.
Què fa, al pensament, valent? Jo diria que un pensament és valent quan interpel·la i es deixa interpel·lar. Això vol dir: quan s’adreça i s’exposa, quan aporta idees que alteren els marges sobre els quals ens movem normalment. Un pensament valent interpel·la perquè ens desplaça: el que som, el que pensem i el que sabem deixen de mirar-se al mirall per haver-se de mirar a través del ulls, de les paraules, de les vides i de les problemàtiques d’altres. No existeix el pensament privat. La valentia més gran és deixar-se tocar.
La manera més efectiva de conjurar aquest perill és convertir la potència d’interpel·lació que té el pensament en un poder cada cop més selectiu de circulació. Les idees circulen avui pel mercat acadèmic, mediàtic i cultural convertides en mercaderies de consum ràpid, segmentat i cada cop més desigual. Però el que és pitjor és que estudiants, professors, investigadors i autors també ens convertim en clients i en productes que només podem circular, cadascú pel seu carril. Anestesiats, blindats i competitius, guanyem excel·lència i perdem valentia, guanyem visibilitat i perdem generositat.
“Volem pensar com pensar”, van dir a la presentació les coordinadores del Zaragoza Piensa. Un gest valent que implica aturar-se, plantar-se, adreçar-se i exposar-se a la inquietant presència dels altres. Un gest valent que interromp la circulació i fa del pensament un lloc on arribar, potser, a tocar-nos.
Marina Garcés, La valentia del pensament, Ara, 19/04/2015