 |
| Natura morta by Giorgio Morandi |
Canales
22384 temas (22192 sin leer) en 44 canales
-
Adhoc. Filosofia a secundària
(25 sin leer) -
Associació filosófica de les Illes Balears (101 sin leer)
-
telèmac
(1035 sin leer)
-
A l'ombra de Zadig.
(165 sin leer)
-
Aprender a Pensar
(181 sin leer)
-
aprendre a pensar (70 sin leer)
-
ÁPEIRON (16 sin leer)
-
Blog de Filosofía - Filosóficamente - Blog de Filosofía - Filosóficamente (23 sin leer)
-
Boulé (267 sin leer)
-
carbonilla
(45 sin leer)
-
Comunitat Virtual de Filosofia
(739 sin leer)
-
CONTRA LA NECIESA
(31 sin leer)
-
CREACIÓ FILOSÒFICA II (28 sin leer)
-
DE SOFISTA A SAVI
(10 sin leer)
-
DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA
(41 sin leer)
-
Educación y filosofía
(229 sin leer)
-
El café de Ocata (4695 sin leer)
-
El club de los filósofos muertos (88 sin leer)
-
El Pi de la Filosofia
-
EN-RAONAR
(489 sin leer)
-
ESTÈTICA DE L'EXISTÈNCIA. (570 sin leer)
-
Filolaberinto bachillerato (209 sin leer)
-
FILOPONTOS (10 sin leer)
-
Filosofía para cavernícolas
(604 sin leer)
-
FILOSOFIA A LES TERMES
(164 sin leer)
-
Filosofia avui
-
FILOSOFIA I NOVES TECNOLOGIES (36 sin leer)
-
Filosofia para todos
(134 sin leer)
-
Filosofia per a joves
(11 sin leer)
-
L'home que mira
(74 sin leer)
-
La lechuza de Minerva (26 sin leer)
-
La pitxa un lio (9437 sin leer)
-
LAS RAMAS DEL ÁRBOL (78 sin leer)
-
Materiales para pensar
(1020 sin leer)
-
Meditacions des de l'esfera
(13 sin leer)
-
-
Minervagigia (24 sin leer)
-
No només filo
(61 sin leer)
-
Orelles de burro (498 sin leer)
-
SAPERE AUDERE
(566 sin leer)
-
satiàgraha (25 sin leer)
-
UN LUGAR PARA APRENDER FILOSOFÍA
(69 sin leer)
-
UNA CAIXA D´EINES PER PENSAR
(40 sin leer)
-
Vida de profesor
(215 sin leer)
«
Expand/Collapse
La pitxa un lio
-
Natura morta.
Archivado: septiembre 7, 2015, 6:20am CEST por Manel Villar
Les natures mortes són, en certa manera, la conseqüència de la interiorització de la mirada en el moment en què l’art s’allunya de l’èpica religiosa i mítica. Els pintors dels Països Baixos i del nord d’Alemanya són els primers a valorar la nova llar burgesa, i els seus objectes. Després, al llarg del segle XVII, les natures mortes s’estenen a tot Europa. Gairebé sempre els objectes pintats tradueixen un simbolisme que va més enllà dels mateixos objectes per adquirir un fons transcendent. La naturalesa morta per excel·lència és la que remet al memento mori i, per això, la calavera té un gran protagonisme en la visió barroca de Zurbarán, Valdés Leal i tants d’altres.La Il·lustració i el Romanticisme van repudiar aquest gènere pictòric, considerat menor i amb escàs valor intel·lectual. Però, potser sorprenentment, les avantguardes van recuperar una determinada interpretació de la natura morta, allunyada, això sí, dels anteriors simbolismes transcendents. Cézanne va ser un dels primers a defensar el valor d’aquesta pintura “modesta” que li permetia disseccionar la relació de les formes amb els colors. Els cubistes van insistir en la mateixa direcció, en especial Braque, Picasso i Juan Gris, que va convertir la natura morta en el referent central del seu art.El meu favorit és Giorgio Morandi, que aplica una mena de franciscanisme radical a la seva pintura. Per a Morandi, la humilitat de l’objecte és l’expressió de la seva pròpia essencialitat. Els seus colors habiten la penombra; les seves formes són pures, lleugeres. Mai una natura morta havia estat tan viva.Rafael Argullol, La vida d'una natura morta, Ara 06/09/2015