 |
| Noies al sofà by Balthus |
Canales
22264 temas (22072 sin leer) en 44 canales
-
Adhoc. Filosofia a secundària
(25 sin leer) -
Associació filosófica de les Illes Balears (99 sin leer)
-
telèmac
(1025 sin leer)
-
A l'ombra de Zadig.
(165 sin leer)
-
Aprender a Pensar
(181 sin leer)
-
aprendre a pensar (70 sin leer)
-
ÁPEIRON (16 sin leer)
-
Blog de Filosofía - Filosóficamente - Blog de Filosofía - Filosóficamente (23 sin leer)
-
Boulé (267 sin leer)
-
carbonilla
(45 sin leer)
-
Comunitat Virtual de Filosofia
(739 sin leer)
-
CONTRA LA NECIESA
(31 sin leer)
-
CREACIÓ FILOSÒFICA II (28 sin leer)
-
DE SOFISTA A SAVI
(10 sin leer)
-
DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA
(41 sin leer)
-
Educación y filosofía
(229 sin leer)
-
El café de Ocata (4655 sin leer)
-
El club de los filósofos muertos (88 sin leer)
-
El Pi de la Filosofia
-
EN-RAONAR
(489 sin leer)
-
ESTÈTICA DE L'EXISTÈNCIA. (570 sin leer)
-
Filolaberinto bachillerato (209 sin leer)
-
FILOPONTOS (10 sin leer)
-
Filosofía para cavernícolas
(598 sin leer)
-
FILOSOFIA A LES TERMES
(164 sin leer)
-
Filosofia avui
-
FILOSOFIA I NOVES TECNOLOGIES (36 sin leer)
-
Filosofia para todos
(134 sin leer)
-
Filosofia per a joves
(11 sin leer)
-
L'home que mira
(74 sin leer)
-
La lechuza de Minerva (26 sin leer)
-
La pitxa un lio (9381 sin leer)
-
LAS RAMAS DEL ÁRBOL (78 sin leer)
-
Materiales para pensar
(1017 sin leer)
-
Meditacions des de l'esfera
(13 sin leer)
-
-
Minervagigia (24 sin leer)
-
No només filo
(61 sin leer)
-
Orelles de burro (498 sin leer)
-
SAPERE AUDERE
(566 sin leer)
-
satiàgraha (25 sin leer)
-
UN LUGAR PARA APRENDER FILOSOFÍA
(69 sin leer)
-
UNA CAIXA D´EINES PER PENSAR
(40 sin leer)
-
Vida de profesor
(212 sin leer)
«
Expand/Collapse
La pitxa un lio
-
Noies al sofà.
Archivado: septiembre 23, 2015, 11:19am CEST por Manel Villar
Vladimir Nabokov, a Lolita, va descriure amb tota la seva complexitat l’atracció poderosa i anàrquica de la sensualitat adolescent sobre una mirada adulta. Al segon volum de la seva A la recerca del temps perdut, A l’ombra de les noies en flor, Marcel Proust exposa magistralment com aquella atracció marca el ritme de tota una època. Un tercer clàssic de la narrativa del segle XX, La mort a Venècia, presenta un adolescent com el protagonista i l’objecte d’un desig sense solució. El Tadzio de Thomas Mann és el representant genuí d’una fredor magnètica i sensual que causa estralls. La literatura moderna recull repetidament un escenari que ja Plató havia insinuat al Fedre: la força imbatible d’una bellesa misteriosa encara en construcció. No tinc cap dubte que el pintor que tradueix més aquesta força és Balthus (Balthazar Kłossowski). Contra l’escàndol de molts, que l’acusaven de perversió, ell sempre va assegurar que la seva pintura era sagrada i, fins i tot, religiosa. Els amics, entre ells Picasso, Miró i els surrealistes, el van defensar, reivindicant la modernitat del seu art.Però Balthus no es recolzava en els seus contemporanis sinó en l’art religiós i eròtic del Renaixement. Les seves figures són distants i estàtiques com a Mantegna i Piero della Francesca; el seu refinament recorda Correggio. A Noies al sofà, com a la majoria de les seves teles, el poder de les protagonistes és enigmàtic i cruel. Són àngels i diablesses al mateix temps, i el seu domini es fonamenta en l’ambigua superioritat de l’instint sobre la raó.Rafael Argullol, L'ambigua superioritat de l'instint sobre la raó, Ara 20/09/2015