Canales
22264 temas (22072 sin leer) en 44 canales
-
Adhoc. Filosofia a secundària
(25 sin leer) -
Associació filosófica de les Illes Balears (99 sin leer)
-
telèmac
(1025 sin leer)
-
A l'ombra de Zadig.
(165 sin leer)
-
Aprender a Pensar
(181 sin leer)
-
aprendre a pensar (70 sin leer)
-
ÁPEIRON (16 sin leer)
-
Blog de Filosofía - Filosóficamente - Blog de Filosofía - Filosóficamente (23 sin leer)
-
Boulé (267 sin leer)
-
carbonilla
(45 sin leer)
-
Comunitat Virtual de Filosofia
(739 sin leer)
-
CONTRA LA NECIESA
(31 sin leer)
-
CREACIÓ FILOSÒFICA II (28 sin leer)
-
DE SOFISTA A SAVI
(10 sin leer)
-
DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA
(41 sin leer)
-
Educación y filosofía
(229 sin leer)
-
El café de Ocata (4655 sin leer)
-
El club de los filósofos muertos (88 sin leer)
-
El Pi de la Filosofia
-
EN-RAONAR
(489 sin leer)
-
ESTÈTICA DE L'EXISTÈNCIA. (570 sin leer)
-
Filolaberinto bachillerato (209 sin leer)
-
FILOPONTOS (10 sin leer)
-
Filosofía para cavernícolas
(598 sin leer)
-
FILOSOFIA A LES TERMES
(164 sin leer)
-
Filosofia avui
-
FILOSOFIA I NOVES TECNOLOGIES (36 sin leer)
-
Filosofia para todos
(134 sin leer)
-
Filosofia per a joves
(11 sin leer)
-
L'home que mira
(74 sin leer)
-
La lechuza de Minerva (26 sin leer)
-
La pitxa un lio (9381 sin leer)
-
LAS RAMAS DEL ÁRBOL (78 sin leer)
-
Materiales para pensar
(1017 sin leer)
-
Meditacions des de l'esfera
(13 sin leer)
-
-
Minervagigia (24 sin leer)
-
No només filo
(61 sin leer)
-
Orelles de burro (498 sin leer)
-
SAPERE AUDERE
(566 sin leer)
-
satiàgraha (25 sin leer)
-
UN LUGAR PARA APRENDER FILOSOFÍA
(69 sin leer)
-
UNA CAIXA D´EINES PER PENSAR
(40 sin leer)
-
Vida de profesor
(212 sin leer)
«
Expand/Collapse
La pitxa un lio
-
La concepció aristotèlica del món.
Archivado: octubre 13, 2016, 6:01pm CEST por Manel Villar
La concepció aristotèlica del món combinava la quietud, on dipositava l´ideal de perfecció, amb l´inevitable moviment on està immersa la vida humana i el medi on aquesta es desenvolupa. Per a ell, com per als grecs en general, l´univers celest, el cel, podríem dir, era un espai diví el tret essencial del qual en tant que diví era precisament o bé la quietud o bé la uniformitat i estabilitat del moviment, l´expressió màxim del qual s'expressava en els cossos celestes. En la seva cosmologia, compartida més enllà de les diferències en cada sistema filosòfic, el món celest, anomenat supralunar, era aquest món estable i ideal en contraposició al món anomenat sublunar, de moviments irregulars i imperfectes. L´univers sencer s´organitzava així en esferes concèntriques en el centre de les quals estava el nostre món terrestre. Però, atès que la quietud era la perfecció, el moviment de cadascuna de les esferes i del que depenia el moviment en el nostre món, exigia una última realitat a la que anomenava motor immòbil, que era perfecta però ella mateixa no podia moure´s i a la que Aristòtil anomenava déu, tot i que en un sentit força diferent al Déu de la cultura cristiana. De fet aquesta divinitat filosòfica, l´atribut de la qual era precisament la immobilitat, no era un déu personal en el sentit del Déu cristià i ni tan sols tampoc en el sentit en que ho eren les divinitats de la mitologia grega. La seva funció era més aviat la d´explicar l´univers i alhora la d´expressar l´ideal de perfecció al voltant del qual s´organitzava el món.
Vicente Serrano, La herida de Espinoza, Anagrama, Barna 2011