Com caracteritzar la imatge revolucionària del canvi? Podem prendre com a punt de partida els primers capítols de On revolution de Hannah Arendt quan es pregunta pel significat de la revolució. Arendt destaca dos detalls de la Revolució Francesa: l'execució del rei i el nou calendari (com se sap, abolit el món vell, la revolució marca l'any I de la nova era i cada mes és rebatejat: Brumari, Plujós, Germinal, Termidor ...). Aquests símbols ben materials ens remeten molt directament a una certa imatge del canvi revolucionari: consisteix en l'enderrocament de l'ordre antic i en un nou començament, un començament absolut.
La imatge revolucionària de canvi està determinada per un tall, una discontinuïtat radical entre allò vell i allò nou. Tot això travessat per la idea de "necessitat històrica" que Arendt detecta en les metàfores dels discursos revolucionaris: "corrent irresistible", "tempesta irrevocable", "vendaval imparable". La revolució és un canvi radical i al mateix temps necessari. (...)
Quin és el més gran desafiament de la revolució? Aquesta ruptura i discontinuïtat radical, però per perdurar, reproduir i durar cl crear "un poble nou", un poble completament emancipat del pes del passat.
Amador Fernández-Savater, Reimaginar la revolución, Claves de razón práctica nº 254, septiembre/octubre 2017