Ningú em demanaria un certificat psiquiàtric si el que volgués modificar fos la forma o la mida del nas. Però per modificar el gènere cal demanar-li permís al pare. La major part dels nostres òrgans són gestionats pel neoliberalisme: un canvi de forma o de volum de la majoria dels òrgans pot comprar-se 'només' amb diners. Però aquells òrgans considerats part de l'aparell reproductiu (els pits, l'úter, el penis, els testicles) segueixen sota el règim teològico-patriarcal. Hi ha coses que els diners no poden comprar, per a la resta: Mastercard. En termes de marcatge social del cos, podríem dir que el nas, els llavis o els glutis són software. Però els genitals són considerats hardware. Canviar de genitals no és vist com una millora, sinó com un esborrat del sistema operatiu i una reprogramació.
Paul B. Preciado, L'operació, Ara 04/01/2019
[https:]]