BLOCS DE FILOSOFIA » Orelles de burro

« Expand/Collapse

Orelles de burro (15 sin leer)

agosto 31, 2013
9:00
Una mica endavant: Calvin sense Hobbes. Nova relació amb Sussie
» ‎ Orelles de burro
agosto 30, 2013
10:01
Watterson, la legenda
» ‎ Orelles de burro

Per seguir llegint on line -en anglès- els comics de Watterson podeu anar a aquesta pàgina. En publiquen cada dia una tira, i es pot consultar l'arxiu de dies anteriors.En el món del còmic se l'admira per la seva integritat. Quan la sèrie va complir deu anys, Watterson, que en tenia 38, li posà fi. Des d'aleshores, malgrat la insistència d'admiradors i empreses, no n'ha fet cap més i ha rebutjat les ofertes de crear merchandising i de fer-ne una pelicula de dibuixos animats. Sembla ser que per a ell és una obra completa i acabada, la dignitat de la qual es degrada si apareix impresa en tasses de cafè o en samarretes. Es dedica a la pintura i a la música, encara que la seva formació universitària és en ciència política.Gavin Aung Than, el creador de la pàgina Zen Pencils, ha fet un exercici d'explicar la seva pròpia trajectòria a la manera de Watterson: 128. BILL WATTERSON: A cartoonist’s advice.
agosto 29, 2013
9:00
Reflexions morals
» ‎ Orelles de burro
Recollir i comentar la tipologia d'arguments que Calvin fa servir:
- Consequencialistes
- Kantians
- De la virtud o la dignitat
Impecable!
agosto 28, 2013
9:00
Pale blue dot, una vegada més
» ‎ Orelles de burro

Un dels posts més antics de l'orelles -el tercer, sis anys ençà!, és Pale Blue Dot. Formava part d'una estratègia de començar el curs amb l'antropologia filosòfica. També l'aprofitava per iniciar al comentari filosòfic, tot demanant que, després del visionat, determinessin la tesi del fragment de Carl Sagan i expliquessin si hi estaven d'acord.Trovo aquesta versió en còmic, que en pot ser el comentari dibuixat. Continua aqui.
agosto 27, 2013
9:00
Calvin, Hobbes i l'humor
» ‎ Orelles de burro

Segons la Standford Encyclopedia of Philosophy, en la història de la filosofia s'han succeït tres teories sobre l'humor, la de la superioritat, la de l'alleujament o la descàrrega, i la de la incongruència. Fins el segle XVIII no va començar-se a valorar l'humor, cosa que permeté a Umberto Eco fer girar El nom de la rosa en el càstig als lectors d'una suposada obra d'Aristòrit sobre el riure.
Thomas Hobbes forma part dels crítics del riure: és una passió generada pel sentiment de superioritat, per la comparació entre un mateix i altri:
"Risa. El entusiasmo repentino es la pasión que mueve a aquellos, gestos que constituyen la RISA; es causada o bien por algún acto repentino que a nosotros mismos nos agrada, o por la aprehensión de algo deforme en otras personas, en comparación con las cuales uno se ensalza a sí mismo. Ocurre esto a la mayor parte de aquellos que tienen conciencia de lo exiguo de su propia capacidad, y para favorecerse observan las imperfecciones de los demás. Por tanto, la frecuencia en el reír de los defectos ajenos es un signo de pusilanimidad. Porque los hombres grandes propenden siempre a ayudar a los demás en sus cuitas, y se comparan sólo con los más capaces." Leviatan, Part I, ch. 6.

En la tira d'avui Wattserson ens dibuixa Calvin en un dels moments d'astorament, germinals de la Filosofia. No es tracta de quina és la funció del riure, sinó del sorprenent descobriment que estem dotats per riure de l'absurd de la vida, i que això és supervivencial. Què vol dir això? Preguntem-nos-ho amb ell. En V.O., si volem:
agosto 26, 2013
23:47
Encara que propagui la I-pijeria ...
» ‎ Orelles de burro

Encara que propagui la I-pijeria ...
23:29
Vosté no m'ha ensenyat res, excepte a manipular cínicament el sistema
» ‎ Orelles de burro

S'ensuma el començament del nou curs. Per anar escalfant proposem aquesta tira, cedida gentilment per l'amic Xavier (que ha aprofitat les vacances per millorar la configuració del seu blog, -enhorabona!). Si Calvin té raó en afirmar l'única ensenyança que ha rebut, aleshores la darrera vinyeta llença una terrible acusació a la professió docent. Com és de perversa que trova satisfacció "en ensenyar a manipular cínicament el sistema"! De tant en tant, tot ensenyant se n'ha de sentir interpelat.
agosto 23, 2013
9:00
La felicitat i la ignorància
» ‎ Orelles de burro

Algú pensaria que la felicitat aconseguida gràcies a la ignorància és un camí facil. Però en la arriscada vida estiuenca de Calvin i Hobbes cal un veritable esforç per seguir ser ignorant ... i per seguir dient felicitat als resultats de la ignorància!

Avui, també en V.O.
agosto 20, 2013
9:00
Calvin i la televisió
» ‎ Orelles de burro

Una bona caracterització del que és una telecomèdia. I un plantejar., un cop més, en la modelització que representa la televisió ... o qualsevol altre media.
agosto 19, 2013
23:55
Vocació
» ‎ Orelles de burro

Fa estona que el venedor dóna explicacions:
- Del toro Ratón ja gairebé no me'n queden-. Té reproduccions de bous famosos, picadors de plom (made in China!), diorames de festes de bous, tanques, carafals, torils. -El camión no lo vendo- respon a un col.leccionista.- I doncs, per quin et decideixes?- Li demana al nen.- És que ... m'agrada més el futbol.
agosto 15, 2013
8:30
Coherència especulativa
» ‎ Orelles de burro

El pare de Calvin és més perillós que el mateix Calvin. No dubta en atiar les fantasies més hiperbòliques amb una lògica demolidora.
agosto 13, 2013
9:00
La sort moral
» ‎ Orelles de burro

Un dia, a la tarda, aparegué plorosa al meu despatx de director una senyora de la neteja amb el front i el voltant dels ulls ensangonats. Duia les ulleres a la mà, trencades. Al darrera una nena de tercer, més espantada que compungida, custodiada per una altra dona de la neteja:- Ha estat mala sort, jo no volia!- Però anaves corrents pel passadís!- És que vostè sortia sense mirar!- Com havia de mirar, si arrossegava una bossa de la brossa amb les dues mans, i per això quan m'ha empentat he anat a picar de cap amb el cantó de la porta! Qui em pagarà les ulleres?Cal dir que en aquella època no hi havia assegurança de responsabilitat civil dels centres, i que a més del problema de la responsabilitat de la noia, hi havia el de qui pagava les ulleres. La qüestió de la reposició de les ulleres (per sort les ferides eren lleus i no afectaren als ulls) es va resoldre després de moltes negociacions amb l'assegurança de responsabilitat civil dels pares de la noia (per sort no van reclamar que estava sota la nostra custòdia i que precisament anava pel passadís a cercar guix perquè era la delegada del curs).Entre l'alumnat, es generà un cert corrent de solidaritat amb la noia, que obligà a plantejar a la classe d'Ètica del seu curs aquesta qüestió: Som responsables de totes les consequències dels nostres actes?Distingirem diversos tipus de conseqüències: Previstes, Previsibles, Imprevisibles. Però encara no quadrava amb el nostre cas. No era previsible que esdevingües una topada, però tampoc era imprevisible, si considerem que era prou explicable que la dona sortís d'esquenes. Havíem de distingir entre responsabilitat moral i culpa. Semblava que encara que fos imprevisible, el dany a la senyora calia atribuir-lo a l'acció de la noia i per tant ella se n'havia de fer responsable. Però la noia no havia actuat negligentment per córrer pel passadís per la banda dels despatxos (a diferència de les aules, s'obren per dins), i a més anava complint una ordre del seu professor, per la qual cosa no se la podia censurar moralment. Em sembla que ella no va deixar de pensar que qui tenia la culpa era la dona per sortir sense mirar, o que en toc cas, havia tingut mala sort que si el professor no li hagués dit que anés a buscar guix i no fos la delegada i ... Entre alguns professors bullia la idea de prohibir córrer pels passadissos especialment a les hores en què es netejaven els despatxos. Hi havia qui proposava canviar els horaris de les senyores de neteja, cosa que elles rebutjaven ...El cas pot ser un exemple per tractar el tema de la sort moral, tal com el van planteja Thomas Nagel i Bernard Williams. Sembla que només sóm responsables d'allò que està sota el nostre control (Principi de control), però resulta que, malgrat que si la noia hagués anat corrents a cercar el guix no hagués rebut cap censura, com que el seu acte va produir un dany trobem rebutjable que anés corrents pel passadís. Una bona explicació sobre la qüestió de la sort moral es pot trobar aquí, de l'editor i prologuista de la recent edició en castellà dels dos articles de Nagel i Williams. Com a curiositat, en el volum La filosofia de House hi ha un capítol on s'illustra el problema plantejat per aquests dos filòsofs analítics amb un capítol de la sèrie House.
Per als nostres personatges, en un món aparentment caòtic, es tracta només de no perdre la serenitat de l'ànim i en tot cas esperar que la sort canvii de banda!
agosto 08, 2013
9:00
La nostàlgia de ser nen
» ‎ Orelles de burro

No comment.
agosto 06, 2013
9:00
L'art de negociar
» ‎ Orelles de burro
Pot ser la continuació del post del dia 1 d'agost ... Tots els strategic manoeuvering de l'escola d'Amsterdam posats al dia. Per què no analitzar-ho des del punt de vista d'una negociació argumentativa que haurà de cedir finalment a l'argument ad baculum de la mare?
- Les finalitats del proponent (la mare) i de l'oponent (Calvin, i Hobbes com espectador engojassat)- Les fases de la controvèrsia (Argumentar, una competència filosòfica, pàgina 127):
- Confrontació
- Obertura
- Argumentació
- Clausura
- Els actes de parla:
- directius
- assertius o representatius
- de compromís
- Els arguments implícits i explícits
El millor: el tarannà esportiu amb què Calvin afronta el dur repte estiuenc d'entrar a casa.
agosto 01, 2013
9:00
Reflexions sobre l'estiu
» ‎ Orelles de burro

Una de les "baixades filosòfiques". Hobbes, aparentment més resignat acaba dient que el que no li agrada, sobre tot, és "la brusca aturada del final" ... de la vida.

... I aqui el teniu en V.O (gràcies, amic Xavier):