El raonament analògic és un tipus de raonament presumptiu. Aquesta és la traducció de l'esquema que proposen Walton, Reed i Macagno.ARGUMENT DE L’ANALOGIA
PREMISSA DE LA SEMBLANÇA: En general, el cas C1 és semblant al cas C2. PREMISSA BASE: Aés vertader (fals) en el cas C1.CONCLUSIÓ: A és vertader (fals) en el cas C2.
Com tot raonament presumptiu, l'analògic és derrotable (defeasible). Aquests autors han establert unes qüestions específiques que posem a prova cada esquema argumental. Segons les responguem, l'argument concret serà plausible o la seva força argumentativa quedarà anulada. En el cas de l'analogia, son aquestes:
1. Hi ha diferències entre C1 i C2 que tendirien a minar la força de la semblança adduïda?2. A és vertader (fals) en el cas C1 ?3. Hi ha algun altre cas C3 que també és semblant a C1, però on A és fals (vertader)?
Prova amb aquests exemples:En la vida social impera la llei de la selva: Si no menges, et mengen.Una mala companyia és com una poma podrida en un cistell, que si no la llences podreix totes les altres.
Si els homes són capaços de netejar pulcrament el seu cotxe, per què no ho són de netejar la llar on viuen?(hauràs d'afegir alguna premissa)
Hi ha un exemple històric de com un raonament analògic, tot i no ser plausible, tingué un valor heurístic important. Es tracta de la circulació de la sang. Sabem que la centralitat del cor (que no el fetge) en la circulació i la distinció entre la circulació venosa i l'arterial van ser descrites per Miquel Servet, però els seus escrits van ser cremats quan va ser executat a Ginebra. Tanmateix, uns anys després Harvey va fer una descripció completa de la circulació de la sang, guiat per l'analogia entre el Sol i el cor: Si el Sol és el que dóna vida (llum i calor) a tot el macrocosmos, el cor tindrà la mateixa funció en el microcosmos que és l'esser humà.