IAls Ferrocarrils. Una parella de segurates entra. Però no fan fila de segurates, sembla que s'hagin disfressat. Els uniformes els són balders. Però el més estrany és que són home i dona amb els cabells completament blancs, lluny de la imatge dels engominats segurates de muscles forjats al gimàs. Una parella de jubilats que planegen l'assalt d'un banc a la desesperada. L'únic que delata finalment la seva condició és la boca, que mostra la comissura dels llavis abaixada en un rictus de menyspreu o de fàstic.IIJa han passat, i les col·legiales tornen a seure al terra de la plataforma, conversant sobre les multes per colar-se. Una parla com si expliqués una història fantàstica:- Se'm va caure la T2 i un home me la va tornar, je je! Fixa't! Jo si em trobo una T2 no la torno!I arrenca murmuris, no sé si d'aprovació o reprovació.
III
Unes altres, uniformades.- Avui ens toca religió.- Sempre ens està parlant de la seva neboda!