Penso que naixem amb un instint moral, que mida que ens anem fent grans va creixent, això ens permet raonar ràpidament i de forma inconscient de si estem fent les coses bé o malament. La societat ens la que ens fa ser dolents, crec que solament som morals amb la gent que considerem del nostre grup, l’altra gent la considerem una ‘amenaça’ que ens pot prendre o fer perdre lo nostre. Això ho pensem així perquè ens hem fet egoistes, com més tenim més volem, per exemple, si veiem com a una dona al carrer li cau un bitllet de la butxaca crec que molts l’agafarien i se’l quedarien. Entre nosaltres ens hem fet dolents, si tenim un enemic i li volem fer mal, no solament li farem mal a ell, si no que també li farem mal als seus familiars i amics.
Penso que l’home no és un llop per al home, sinó que ha anat passant la vida i moltes generacions amb el mateix prejudici: l’home es dolent. I això ha fet que realment no ens coneguem tal i com som. I això ha fet que la gent sempre es penses que l’home es dolent, que cal controlar-lo i castigar-lo. En definitiva crec que l’home es capaç tant de fer actes solidaris com fer crueltats.
Sandra Alonso Fernández
4t ESO
[youtube [www.youtube.com]
Aquesta pel·lícula està basada en una novel·la amb el mateix nom. L’autor és Ken Kesey.
1.- Busca informació sobre l’autor. D’on va treure el material per escriure la novel·la?
2.- Creus que Mc Murphy estava boig o s’ho feia? Per què?
3.- Quin tipus de teràpia intenta fer la infermera Ratched? Com ho fa? Creus que funciona?
4.- Com definiries el personatge del “Gran jefe Indio”?
5.- Mc Murphy representa l’esperit rebel, aquell que fa el que vol en cada moment. Al entrar al psiquiàtric veiem la seva cara més amable, en quin sentit?
6.-Al final de la pel·lícula, Mc Murphy no pot ni parlar. Què li han fet? Investiga si encara es fa.
7.-Què és el que t’ha impressionat més sobre la pel·lícula? Per què?
►ARGUMENT◄
Per naturalesa, l’ésser humà no és res fins que, pel seu raonament, la seva educació, etc. aprén la diferència entre allò que està bé i allò que està malament; llavors, encara que fos fos bo, això vol dir que també podria ser dolent.
►OBJECCIONS I RÈPLIQUES A AQUESTES◄
(1.) L’ésser humà pot arribar a matar animals i/o persones, en cas de que fos criat completament apart de la societat i sense cap influència de altres humans (en aquest cas estariem parlant d’un home salvatge)
(1.)R: Sí, una persona pot arribar a matar animals o fins i tot altres persones, en cas de que no fos criada en la societat (per tant no ha sigut influènciada per altri de la seva espècie), en aquest cas, la persona en qüestió, segueix els seus instints i no pot arribar a raonar si allò que fa està bé o malament, ja que no ha desenvolupat aquesta habilitat.
A més, les persones que han rebut una disciplina i/o enseyança i han sigut influenciades per altres de la seva espècie, també poden arribar a matar animals (ja sigui en casos necessaris o per simple diversió) i fins i tot altres humans (en casos com guerres ideologistes o territorials).
(2.)Però, si l’home es criat en una societat amb altres de la seva espècie, serà bo; ja que haurà après a diferenciar entre el bé i el mal, llavors, per lògica, farà allò que li sembli que està bé i és correcte perquè pot raonar.
(2.)R: Clar, l’home pot ser bo si és criat i educat amb més de la seva espècie. Per aquesta mateixa raó, també pot ser dolent; ja que ha après a diferenciar entre el bé i el mal, i per tant, sab`r ser tant bo com dolent.
Això comporta que, si no fos influenciat per altres humans, no el podríem jutjar com a ”bo” o ”dolent”, per què en aquest cas no ha après a diferenciar el bé del mal i per tant no seria responsable dels seus actes.
►CONCLUSIÓ◄
L’home no és dolent per naturalesa, pero tampoc és bo. Fins al punt que rep una disciplina/ensenyament, uns hàbits, etc. per part de altres de la seva espècie. Llavors, arribat aquest punt, podem considerar-lo ”bo” però, contrariament, també el podem considerar ”dolent”:
-Considerarem ”bo” a tot aquell que faci allò que considerem correcte (segons el criteri de la nostra societat acord amb la nostra cultura i religió).
-Tanmateix considerarem ”dolent” a tot aquell que contradigui les lleis establertes a la nostra societat, o faci alguna cosa en contra de les nostres costums (en funció a la nostra cultura i/o religió).
Llavors, si seguim els enunciats anteriors, podem dir que podrem jutjar a una persona com a ”bona” o com a ”dolenta” quan aquesta ha sigut criada/educada segons els principis de la nostra societat.
Això vol dir que, per tant, no podem jutjar com a ”bona” o ”dolenta” a una persona criada en una societat diferent a la nostra (en quant a cultura, religió, etc.); o a una persona criada en llibertat a la natura, lliure d’influències humanes (per tant no té principis ha desenvolupat la capacitat de raonar; només fa cas al seu instint i no és responsable dels seus actes).
Jordi López Coll
4rt ESO A
EL DIMECRES DIA 14 DE JUNY DE 2012 la Fundació Theodora que treballa per portar als hospitals un somriure com a medecina que ho cura tot als nens i nenes va visitar els nois de primer Batxillerat per agrair la seva participación durant el Carnestoltes 2012 que duia per lema : “Salvem el món amb un somriure” .
La recaptació gràcies al professorat i alumnat així com a les families ha estat de 141 euros venen nassos vermells i píndoles contra el dolor . La presidenta de la Fundació Amaranta Buendia acompayada de la doctora Chispas o Saioa va explicar la seva proposta de fer riure com a excel•lent mètode contra el dolor i les penes. La doctora sonrisa Chispas va protagonitzar tot just abans de fer un examen de mates de final de trimestre un espectacle per calmar l’angoixa, i l’estress pre-examens. Els nois i noies van riure i van gaudir una bona estona . Van fer un sorteig per col•laborar en regals de 10 euros per l’actuació dins la red d’hospitals que ells treballen per triar el doctor o doctora sonrisas que ells volguessin. Mitjançant un codi d’accès els nois o noies escollits podrán fer les donacions als nens i nenes que es troben ingressats.
FACEBOOK :LARISALESHACEFUERTES
[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=RIURES%20D%E2%80%99EMERG%C3%88NCIA%20.%20TUTORIA%20BATXILLERAT."] title="Facebook">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=RIURES%20D%E2%80%99EMERG%C3%88NCIA%20.%20TUTORIA%20BATXILLERAT."] title="Twitter">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=RIURES%20D%E2%80%99EMERG%C3%88NCIA%20.%20TUTORIA%20BATXILLERAT."] title="Google+">">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&title=RIURES%20D%E2%80%99EMERG%C3%88NCIA%20.%20TUTORIA%20BATXILLERAT.">]
Una de las cuestiones más antiguas de la filosofía política trata de establecer la relación existente entre la ética y la política. Y en este ámbito, la tradición marxista siempre ha mantenido una postura de vanguardia. Hay en el marxismo una doble actitud ante la moral: por un lado se la critica como uno más de los elementos de la superestructura, pero por otro se evita cualquier tipo de amoralidad, ya que se habla de la igualdad esencial del ser humano y la solidaridad entre los pueblos. Estos valores están presentes en la formulación del marxismo original y en un principio han impregnado el posterior desarrollo de los llamados partidos de izquierda. Sabemos que estos se han desvinculado ya del marxismo, pero siguen arrogándose una cierta superioridad moral respecto a los partidos denominados de derechas. En su opinión, la izquierda representa una sociedad más justa e igualitaria, mientras que la derecha iría de la mano de las desigualdades sociales y los privilegios
Expresado en otras palabras: los pensadores de izquierdas se identifican en mayor medida con un moralismo político, muy alejado de las políticas liberales y capitalistas propias de la derecha. Gobernar en función de unos valores, de unas normas, respetar unos principios morales que el capitalismo parece manipular a su antojo y machacar una y otra vez en favor de intereses puramente económicos. El caso es que todo este discurso moralista se está viendo más que atacado por las últimas decisiones de gobiernos que se pretenden de izquierdas, como son la expropiación de YPF y de Red eléctrica. Si hablamos de justicia y de respeto a la moral, parece que uno de los principios elementales debería ser el cumplimiento de las promesas. Porque esto y no otra cosa es todo acuerdo comercial: por debajo del intercambio de mercancías, servicios o dinero, está la moral de cada una de las partes, aspecto que tiende a ser ignorado reduciendo toda transacción a su significado exclusivamente económico. Resulta difícilmente admisible atribuirse superioridad moral cuando se están incumpliendo las promesas dadas en su día a quienes decidieron invertir dinero en el propio país.
Estoy convencido de que habrá quienes consideran que en estos casos hay un claro conflicto de intereses, entre la promesa dada en su día y la soberanía nacional o algún otro factor que pueda citarse para justificar el incumplimiento de una promesa. Estos intentos de dar razones son los mismos con los que maniobran los partidos de derechas cuando no quieren llamar a las cosas por su nombre. La palabra nacionalización suplanta a la palabra robo de la misma forma que la de daño colateral se utiliza en el lugar del sustantivo asesinato indiscriminado de civiles. Y no pretendo con esto ensalzar las virtudes morales del capitalismo, pero sí destapar, por si ingenuamente se pudiera seguir pensando así, la conexión entre la izquierda política y la moral. Porque no es un asunto sólo de gobiernos nacionales. En nuestro propio país los partidos de izquierda han respaldado las expropiaciones. Lo cual quiere decir que denuncian ciertas operaciones financieras por ser explotadoras, pero legitiman el robo cuando se produce en la dirección que les interesa. O se aspira a la coherencia y la integridad, o se construyen discursos obligados al malabar lingüístico. Y si se opta por esto último, lo menos que se puede hacer es reconocerlo, y asumir de una vez por todas que las grandes ideologías políticas crean sus conceptos y argumentarios en terrenos muy alejados de los términos morales.
Quiero tratar este tema porque es algo muy fuerte , algo que al largo de la historia ha matado a millones y millones de personas. Des de las sociedades más antiguas , hasta las más evolucionadas , siempre ha estado presente el racismo.
¿Que es? El racismo puede considerarse como una enfermedad moral y social.
Pero lo que nos preguntámos es ¿porqué existe? Puede ser porque cada persona en sus genes tiene algo de racismo, aunque lo neguemos, en el fondo todos tenemos una parte racista y esto no quiere decir que lo mostrémos ante los demás.
Es posible que otra causa sea la educación recibida o la sociedad en la que vivimos.
Otra explicación posible es la ignorancia , hay personas que no son capaces de abrir su mente y tener una visión más amplia, si no que piensan que si no eres como ellos , ya no vales, consideran que los extranjeros o personas de otra raza, por ejemplo, son inferiores.
El verdadero problema surge cuando el racismo provoca la intolerancia, odio o menosprecio a otras personas, es en este punto cuando hay conflictos.
El racismo no debería existir, porque sí , es cierto, todos tenemos características diferentes, color, forma… pero sólo son diferencias superficíales, en realidad todos somos iguales, todos tenemos el mismo orígen. Pero evitar que haya racismo es algo muy complicado, solo se podría solucionar con un cambio de mentalidad, pero es algo bastante difícil.