font |
22362 temas (22170 sin leer) en 44 canales
font |
Donoso Cortés |
.Albert Camus |
Des de que es va extendre pel món, el Budisme sempre ha estat causa de controvèrsia, tenint en compte que els límits entre filosofia i religió que hi són presents en aquesta corrent no estan ben bé delimitats.
El Budisme pretén, entre d’altres coses, la supressió definitiva de tot sentiment d’insatisfacció ja que la causa real i universal de la insatisfacció o frustració serien els desitjos, que alhora són productes de la il·lusió i la ignorància, una percepció errònia de la vida i de la existència d’un “jo”: quan això es duu a terme, la persona “desperta” i adquireix una nova percepció, real i satisfactòria. Des d’aquest punt de vista, el budisme és una filosofia ja que té sentit, o més bé, és raonable dir que si no volem una cosa no patiríem si no la tinguéssim.
Tanmateix, l’argument que defensa el Budisme com a filosofia es basa en el fet que el Budisme és menys dogmàtic que la majoria d’altres religions. Aquest argument, però, ignora el misticisme: l’experiència íntima i directa de la persona amb la Última Realitat l’Absolut…Déu. El Budisme és molt místic i el ser místic pertany més a la religió que a la filosofia; mitjançant la meditació, Siddartha Gautama (Buda) va experimentar la vertadera Existència entre el subjecte i l’objecte, un mateix i l’altre, vida i mort. L’existència enlluernadora o sine quan non del Budisme, ens fa pensar que és una religió.
Aleshores quant a la pregunta que si és filosofia o religió, jutjo que és una filosofia més que una religió (i que consti que amb això no estic afirmant que no tingui cap tret de la religió) ja que hi és absent la fe (Què hem de creure sense qüestionar en el Budisme?), no hi ha contigut irracional (ja ho he dit abans, és racional deixar de voler una cosa per tal de no patir per ella), no hi ha cap deïtat o profeta (Atenció! No s’ha de confondre a Buda amb un profeta o un déu; ell només va difondre les seves creences, o millor dit: la seva filosofia) i no troba d’explicar l’origen del món, sinó els sofriments. Així mateix, si que intenta estudiar la nostra realitat des d’un sentit més ampli, les tesis Budistes són racionals i no es necessita de proves observables i no ha de ser necessariament pràctica (totes característiques dels coneixements filosòfics).
Pati de l'Institut a les 10h |
1) Curt d’aproximadament 5 minuts: “EL RITMO” (Escorxador de conills)
[www.youtube.com] 3) La sangre de las bestias (1949 Paris, ecorxador de caballs..) [www.youtube.com] 4) PELIS i información variada , recomenades per aquesta web: [gruposdeconsumo.blogspot.com] 4.1 “Nuestro pan de cada dia”: ( Aquesta la tinc en DVD) PELI SENCERA: [www.cinetube.es] FRAGMENT YOUTUBE: [www.youtube.com] 4.2 “Earthlings” es un documental que trata acerca de la absoluta dependencia de los humanos para con los animales no humanos usados como mascotas, comida, vestimenta, entretenimiento e investigación cientfica, as como acerca de nuestra total falta de respeto a estos nuestros “proveedores”. La pelcula en su versión original está narrada por el actor nominado al Oscar Joaquin Phoenix (Gladiador) y la banda sonora es del aclamado músico Moby (1:35 minuts) http://vimeo.com/15141786">[video.google.com]
Tret d’aquesta página web:
2) Peli: “Nosotros alimentamos al mundo” (Youtube)
[www.youtube.com] +AL+MUNDO&spell=1&sa=X
3) La sangre de las bestias (1949 Paris, ecorxador de caballs..)
4) PELIS i información variada , recomenades per aquesta web:
[gruposdeconsumo.blogspot.com]
4.1 “Nuestro pan de cada dia”: ( Aquesta la tinc en DVD)
PELI SENCERA:
FRAGMENT YOUTUBE:
4.2 “Earthlings” es un documental que trata acerca de la absoluta dependencia de los humanos para con los animales no humanos usados como mascotas, comida, vestimenta, entretenimiento e investigación científica, así como acerca de nuestra total falta de respeto a estos nuestros “proveedores”. La película en su versión original está narrada por el actor nominado al Oscar Joaquin Phoenix (Gladiador) y la banda sonora es del aclamado músico Moby (1:35 minuts)
El tema doncs ha de quedar clar : quina és la diferència entre cultura i entre natura ? Què hi ha en el procés d’hominització que ens permeti creure que estem ben a prop dels animals i l’evolucionisme i que hi ha en el procés d’humanització que ens permeti creure que hem evolucionat dins un progrés cultural i social que ens millora com espècie ?
Els videos han de permetre donar resposta a aquestes qüestions bàsiques sobre què aporta la natura i que aporta la cultura. Per això cal iniciar el treball amb la definició dels propis conceptes de natura i cultura.
La pel.lícula que teniu penjada en aquest mateix blocaqui pot servir com introducció al tema per plantejar quina terra volem i quin planeta tenim . Hi ha autors que han estudiat molt bé el tema entre ells trobem a Peter Singer del que penjo un video en aquest apartat :
[youtube][youtube [[youtube]www.youtube.com] [/youtube]
[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=L%E2%80%99%C3%88SSER%20HUM%C3%80%20COM%20ANIMAL%20NATURAL%20O%20CULTURAL%20."] title="Facebook">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=L%E2%80%99%C3%88SSER%20HUM%C3%80%20COM%20ANIMAL%20NATURAL%20O%20CULTURAL%20."] title="Twitter">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=L%E2%80%99%C3%88SSER%20HUM%C3%80%20COM%20ANIMAL%20NATURAL%20O%20CULTURAL%20."] title="Google+">">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&title=L%E2%80%99%C3%88SSER%20HUM%C3%80%20COM%20ANIMAL%20NATURAL%20O%20CULTURAL%20.">]
Ja és Nadal del 2011: qui ens ho havia de dir?
Tots fem moltes coses. I, en general, són ben positives. Per això, en moments com aquests, es pot fer una mica de balanç i veure què caldria haver fet millor: a qui haver dedicat més temps? Amb qui no haver estat tan groller o tan expeditiu? Quins altres projectes pel bé comú calia que haguéssim intentat endegar…
Mirant enrere i veient que fa força temps que no posava res en aquest bloc, veig que en el 2011 hi ha hagut un munt de satisfaccions, personals i d’amics. N’esmento algunes.
Per exemple, els projectes de fer un curs de formació en comunicació audiovisual amb alumnes del meu Institut, l’anomenat Projecte Illa TV, va endavant: un bloc explicatiu i més de 60 vídeos ja distribuïts. I el futur, per al 2012, pinta bé.
Una altra activitat és la defensa de la Filosofia, tan important en el nostre sistema educatiu. La Plataforma, tan en el bloc, com en el Facebook, va endavant. Per cert, de facebooks n’hi ha per tots els gustos, però no us perdeu el Facebook oficial de l’Institut.
D’altra banda, miro d’anar publicant articles. Moltes d’ells, per exemple, els de El Punt Avui, són fàcils de trobar a la xarxa. També els de Roses Digital. Altres (els de Diari de Girona, Escola Catalana, i altres llocs…) cal que me’ls demaneu o que mireu si són a l’Issuu o altres plataformes.
En fi, que hi ha molt més del que podem abastar…: què us diria…: el canal Youtube de l’Institut, etc., etc.
Fa un temps vaig descobrir la línia del temps… però sembla que cal actualitzar-la manualment.. aquí està. I què me’n dieu del diari que es fa solet?
El 2012 serà un any ple de projectes: Fem una Llei, el Dia d’Europa… però la pregunta – que ja ens fèiem a la Jornada de Filosofia 2011 – és: Progressem? I si sí, cap a on anem? A veure què us semblen aquestes idees, mentre esperem que surti el “final cut” de la Jornada en qüestió…
[youtube [youtu.be]
[youtube [www.youtube.com]
Mirar el món quan no hi ha cap possibilitat de sortida és un repte és una heroïcitat, és una manera de poder sobreviure malgrat tot està perdut i ja no queda més que buidor.
Quines són les fòrmules per superar aquesta desesperança ? Si escoltem i mirem atentament el video del psiquiatre i filòsof veiem que fins i tot hi ha una mena de postulat matemàtic que permet fer de la desgràcia una fortalesa per sortir endavant …
[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=T%C3%A9%20sentit%20la%20vida%20quan%20no%20hi%20ha%20esperan%C3%A7a%20%3F"] title="Facebook">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=T%C3%A9%20sentit%20la%20vida%20quan%20no%20hi%20ha%20esperan%C3%A7a%20%3F"] title="Twitter">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=T%C3%A9%20sentit%20la%20vida%20quan%20no%20hi%20ha%20esperan%C3%A7a%20%3F"] title="Google+">">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&title=T%C3%A9%20sentit%20la%20vida%20quan%20no%20hi%20ha%20esperan%C3%A7a%20%3F">]
Teniu tots en el moodle fins dimecres la possibilitat de penjar el treball de síntesi … cal donar per escrit però tots esteu inscrits al curs introducció a la filosofia .
[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=Teneis%20en%20el%20MOODLE%20la%20posibilidad%20de%20colgar%20el%20trabajo%20de%20s%C3%ADntesi%20del%201%20trimestre"] title="Facebook">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=Teneis%20en%20el%20MOODLE%20la%20posibilidad%20de%20colgar%20el%20trabajo%20de%20s%C3%ADntesi%20del%201%20trimestre"] title="Twitter">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=Teneis%20en%20el%20MOODLE%20la%20posibilidad%20de%20colgar%20el%20trabajo%20de%20s%C3%ADntesi%20del%201%20trimestre"] title="Google+">">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&title=Teneis%20en%20el%20MOODLE%20la%20posibilidad%20de%20colgar%20el%20trabajo%20de%20s%C3%ADntesi%20del%201%20trimestre">]
[youtube [www.youtube.com]
[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=Animals%20socials%20%3F%20%20%20El%20PLANETA%20LIBRE.%28LA%20BELLE%20VERTE%291996"] title="Facebook">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=Animals%20socials%20%3F%20%20%20El%20PLANETA%20LIBRE.%28LA%20BELLE%20VERTE%291996"] title="Twitter">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=Animals%20socials%20%3F%20%20%20El%20PLANETA%20LIBRE.%28LA%20BELLE%20VERTE%291996"] title="Google+">">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&title=Animals%20socials%20%3F%20%20%20El%20PLANETA%20LIBRE.%28LA%20BELLE%20VERTE%291996">]
[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=ALTRES%20%20MIRADES%20CR%C3%8DTIQUES%20%E2%80%A6."] title="Facebook">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=ALTRES%20%20MIRADES%20CR%C3%8DTIQUES%20%E2%80%A6."] title="Twitter">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=ALTRES%20%20MIRADES%20CR%C3%8DTIQUES%20%E2%80%A6."] title="Google+">">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&title=ALTRES%20%20MIRADES%20CR%C3%8DTIQUES%20%E2%80%A6.">]
Ha estat tot un descobriment llegir a Iris Murdoch. Una filòsofa que ha desenvolupat, entre altres temes, les relacions que se poden establir entre la literatura i la filosofia. De fet, puc afirmar que la filosofia en majúscules, palpita a través de les seves obres literàries. Representa tota una demostració de que no cal fer grans obres teòriques de filosofia moral per explicar i comprendre la naturalesa moral de les persones. Segons Murdoch, el llenguatge quotidià s’adequa molt bé a la tasca filosòfica. Crítica, per aquest motiu, la tradició analítica contemporània que preten fonamentar la moral a partir de l’anàlisi exclusiu de la lògica del llenguatge. Proposa un discurs descriptiu i narratiu que tingui en compte les circumstàncies i el context que envolta a les accions enfront de postures presuntament objectives i cientifistes com els plantejaments behavioristes que empobreixen i redueixen les accions humanes a simples fragments aïllats del món.
Rescata la idea contrària a moltes veus contemporànies de fer servir els mites i les metàfores com a eines que ens proporcionen visions enriquidores i realistes del món. Mites i metàfores que provenen d’expressions artístiques, literàries i musicals i que ens apropen al model de la visió de l’autèntica realitat que s’inspira al mite de la Caverna de Plató. Aquesta nova mirada que ens poposa Murdoch és una clara pretensió de defensar l’ètica com un coneixement pràctic. Una de les idees que més m’ha impactat és l’allunyament de fer servir la raó com a instrument de coneixement moral i filosòfic. Són els sentiments, les circumtàncies que ens envolten, les experiències vivides i la palpitant vida interior, alguns dels elements claus que poden fer possible una “visió” metafòrica de la nostra moralitat. I què millor recurs que la mateixa literatura per iniciar-nos en un viatge d’aquestes característiques?
Recomano la lectura de A Fairly Honourable Defeat Aquesta obra ataca els usos abusius que fem del llenguatge filosòfic i com aquest s’allunya del coneixement pràctic. Així, alguns dels protagonistes d’aquesta novela, com Rupert, Julius, Axel i Morgan són els intel.lectuals que dominen el llenguatge de la filosofia moral, elaboran eloqüents discursos teòrics de la bondat, l’amor i la veritat. Paraules que no es corresponen amb una bona praxi. Tots menteixen, no saben estimar i inclús exerceixen certes accions manipuladores sobre tots els demés. El mateix Julius, un jueu supervivient d’un camp d’extermini, és capaç de fer experiments amb les persones que li envolten per aconseguir demostrar teories puerils. Rupert, un dels grans protagonistes, que gaudeix de molt bona reputació i d’una moral intatxable, expressa els seus coneixements teòrics sobre el bé i l’amor, però mostra clares contradicions quan afirma que el seu fill Peter necessita amor, però ell, el seu pare no sap fer-li ni una abraçada .
En contrast absolut es presenten altres protagonistes que es mostren aparentment com a mediocres en l’àmbit intel.lectual però que actúen en l’àmbit pràctic amb alçada moral. És remarcable el personatge de Tallis, que resulta magistralment descrit, com una persona immersa en el fracàs absolut, que viu a una casa plena d’escombraries i una cuina on emmagatzema innombrables ampolles de llet podrides. Tallis, careix de discursos teòrics, pregunta en varies ocasions si és bó o dolent robar, quan descobreix que Peter, el fill de Rupert, és un lladre. Però resulta ser l’únic personatge del llibre que sap estimar sense condicions a una dona que li ha abandonat, que cuida a un pare que sempre l’ha maltractat, al mateix fill de Rupert que aquest no sap estimar, que participa en accions solidàries per ajudar a la gent i és, a més, l’únic que no es deixa manipular per Julius.
Per acabar he trobat aquest vídeo d’una entrevista a Murdoch on poden trobar comentaris molt interessants de les relaciones entre filosofia i literatura.
Estem analitzant l’èsser humà com animal social . L’article del dibuixant Miquel Brieva ens planteja l’anàlisi d’una imatge que representa un ciutadà comodament asegut en el sofà de casa seva.Sota seu un munt de deixalles que giren entorn de la idea del capitalisme actual : el xinès, el micu connectat a una mena de pantalla televisiva, l’empresari explotador de nens del tercer món, el resaviat professor d’economia, els conductes de les clavagueres que llençen molts residus…Faig un esquema a la pissarra que indica el següent :
A continuació es genera un debat important : Per què ens menteix la societat , Per què no ens ensenya a viure amb la realitat que tenim i ens amaga la bruticia i en crea espectacle ? Les noies inicien el tema tot dient que les prostitutes volen ser prostitutes i que algunes d’elles els hi agrada fer aquesta feina per la pasta que guanyen . Kant aterra i es presenta el tema de com el subjecte o la persona es torna objecte pot perdre la seva identitat … L’esclavatge què és o què va ser ? Les dones que es prostitueixen volen ser objectes de consum ?
Exemplifico amb les imatges que criminalitzen les víctimes o sigui les prostitutes aparegudes en els diaris recentment i no culpabilitza els qui utilitzen la prostitució….Moltes noies continuen mantenint aquest discurs : les noies volen ser el que son i per això cobren el que cobren són voluntàries… El debat no queda tancat crec que s’ha de seguir parlant d’aquesta gran farsa o mentida col·lectiva ..
[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=QUI%20S%C3%93N%20ELS%20VOLUNTARIS%20O%20VOLUNT%C3%80RIES%20EN%20EL%20M%C3%93N%20D%E2%80%99AVUI%20%3F"] title="Facebook">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=QUI%20S%C3%93N%20ELS%20VOLUNTARIS%20O%20VOLUNT%C3%80RIES%20EN%20EL%20M%C3%93N%20D%E2%80%99AVUI%20%3F"] title="Twitter">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=QUI%20S%C3%93N%20ELS%20VOLUNTARIS%20O%20VOLUNT%C3%80RIES%20EN%20EL%20M%C3%93N%20D%E2%80%99AVUI%20%3F"] title="Google+">">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&title=QUI%20S%C3%93N%20ELS%20VOLUNTARIS%20O%20VOLUNT%C3%80RIES%20EN%20EL%20M%C3%93N%20D%E2%80%99AVUI%20%3F">]
Hi ha dos elements importants en l’anàlisi de la imatge: el què ens explica i el com ho explica.
Enguany a FILOSOFIA de primer hem començat analitzant el còmic “DINERO” de Miquel Brieva. Son 5 números de la revista DINERO editada per Ediciones Clismon y Doble dosis. Brieva dibuixant de còmic va nèixer ha Sevilla l’any 1974 es defineix ell mateix com un “ens ectoplàsmic” que ha sorgit dels deliris etílics d’un os després de menjar gran quantitat de fulles d’eucaliptus macerades.
Tot llegint el primer capítol “WALT DISNEY Y LOS TERRORISTAS SUICIDAS” escrit per Santiago Alba Rico podem adonar-nos que la societat es troba instalada en un sofà força còmode i pràctic que permet fer de la realitat un gran espectacle. Aquesta societat de l’espectacle ens permet observar el que Brieva anomena un gag (obligació de riure sense cap ús de la raó ). L’exemple més rellevant és la caiguda de les torres bessones de New York l’11 de Septembre. Aquesta imatge converteix l’espectador repetidament en un COMPLICE del que veu . La societat de l’espectacle té la característica de ser indolora , incolora, insípida, …. perquè permet que l’espectador es distancii de la realitat que li sembla aliena a ell mateix. D’aquesta manera el món d’avui ens converteix en experts observadors que hem deixat de patir tot iniciant un camí a la domesticació social de l’ésser humà. Precisament la mestressa de casa ha començat a consumir desmesuradament els productes que permeten una mort lenta i dolorosa. El consum que contribueix a tenir cada vegada més un món injust , contaminat i que va decreixent cada vegada més i més afavoreix aquest suicidi col·lectiu. Les llars nostres compren els productes amb més embolcalls, amb més aditius i permeten així que el diner i el consum siguin les úniques realitats que ens permeten sobreviure de forma individualitzada en un món injust que fa infeliç a la majoria de la població mundial.
Sense cap informació prèvia demano resumir el video de l’artista de 4 minuts de durada. El resultat ha de permetre entendre com deia dues coses : què és un resum ? i com es pot fer un bon resum ?
RESUMIR : no vol dir explicar ni comentar amb paraules pròpies el que es considera més important del text. No es demana cap opinió personal . Les condicions per saber resumir obliguen a saber entendre i saber llegir.
Per això no és cap paràfrasi del que es diu tot copiant quasi textualment el que l’autor ens explica però tampoc és una perifrasi del que va més enllà del que diu perquè afegim idees pròpies i personals. Resumir vol dir exposar les idees del text no les paraules. Això vol dir que indiquem només les idees , o sigui, una vegada llegit el que ens sembla més important i central del que vol exposar l’autor. Per això cal llegir i re-llegir tantes vegades com sigui necessàries. Identificant el que considerem principal i central , o sigui, la tesi que es defensa per part de l’autor i el que és annecdòtic o circumstancial que representa el secundari. Per això el video de l’entrevista té parts o entradetes que permeten saber identificar molt bé l’estructura que pot tenir un bon resum. Les idees que identifiquen el text han de ser la seva tesi principal :
Aquesta tesi principal permet explicar com a elements secundaris que els mitjans de comunicació i el consum irresponsable i desmesurat són els principals responsables d’aquesta realitat injusta . Per això la seva proposta com alternativa ha de venir de canviar la manera de viure i de relacionar-se amb la realitat , la naturalesa i el medi ambient. Per això la crítica que Brieva fa al sistema social ve determinada per haver perdut com a ciutadans la capacitat de raonar, de pensar i de viure sense cap altre element de manipulació ni de control social.
Com resumir ? Com fer un bon resum ? Primer de tot cal llegir i re-llegir tantes vegades com sigui necessàries per entendre el significat del text .L’ús del diccionari és bàsic per aquesta tasca . Per això el video es pot veure una primera vegada sencer i les segones i terceres vegades amb un paper al davant es pot anar agafant idees o frases que més tard cal saber ordenar. Una bona manera de fer-ho és indicant precisament les entradetes en el video als temes que tracta com element que ens dóna l’estructura. Seguidament cal organitzar allò que hem escrit per això cal pensar quina idea es repeteix més i quina idea de forma més general inclou la resta. No pensar en exemples o en annècdotes que accentuen algun element personal o únic. Començarem per aquesta idea central o bàsica que ens permetra escriure i re-escriure tantes vegades com sigui necessàries les idees del text. És important evitar el i també per exemple per lligar una idea amb l’altre per això es pot fixar una mena de fil conductor de l’entrevista . Un possible fil podria ser :
Per això cal saber resumir per aprendre a saber sintetitzar les idees principals d’un text sigui en el format que sigui ..
[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=ANIMALS%20SOCIALS%20TEMA%201%20%20.SABER%20RESUMIR%20.%20ENTREVISTA%20A%20MIQUEL%20BRIEVA"] title="Facebook">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=ANIMALS%20SOCIALS%20TEMA%201%20%20.SABER%20RESUMIR%20.%20ENTREVISTA%20A%20MIQUEL%20BRIEVA"] title="Twitter">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=ANIMALS%20SOCIALS%20TEMA%201%20%20.SABER%20RESUMIR%20.%20ENTREVISTA%20A%20MIQUEL%20BRIEVA"] title="Google+">">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&title=ANIMALS%20SOCIALS%20TEMA%201%20%20.SABER%20RESUMIR%20.%20ENTREVISTA%20A%20MIQUEL%20BRIEVA">]
[youtube][/youtube]
[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname="] title="Facebook">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname="] title="Twitter">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname="] title="Google+">">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&title=">]
http://www.puntdellibre.com/es/libro/solitud-dels-nombres-primers-la/238343/978-84-9930-291-1″>
SOLITUD DELS NOMBRES PRIMERS, LA
GIORDANO, PAOLO
LA BUTXACA
Año de edición:
2011
Materia
BOLSILLO EN CATALAN
ISBN:
978-84-9930-291-1
Páginas:
320
Formato:
Bolsillo
disponibilidad:
Con stock. Disponibilidad inmediata
Colección:
LABUTXACA CAMPANYES
6,95 €
[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=LA%20LECTURA%20DE%20FILOSOFIA%20CURS%202011-12%3A%20LA%20SOLITUD%20DELS%20NOMBRES%20PRIMERS"] title="Facebook">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=LA%20LECTURA%20DE%20FILOSOFIA%20CURS%202011-12%3A%20LA%20SOLITUD%20DELS%20NOMBRES%20PRIMERS"] title="Twitter">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=LA%20LECTURA%20DE%20FILOSOFIA%20CURS%202011-12%3A%20LA%20SOLITUD%20DELS%20NOMBRES%20PRIMERS"] title="Google+">">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&title=LA%20LECTURA%20DE%20FILOSOFIA%20CURS%202011-12%3A%20LA%20SOLITUD%20DELS%20NOMBRES%20PRIMERS">]