Les olors tenen un poder de persuasió més fort que el de les paraules, les aparences, les emocions o la voluntat. El poder persuasiu d'una olor no es pot combatre, sinó que entra en nosaltres com l'aire als nostres pulmons, ens omple, ens imbueix totalment. No té remei. Una recomanació d'una novel·la interessant. Val la pena llegir-la pel gust d'una història intrigant, amb ritme, no del tot previsible i molt ben escrita. En el meu cas, la vaig llegir per primer cop per recomanació expressa d'una companya de facultat, i realment em va agradar molt. Aquest cop l'he tornada a llegir sense cap motiu aparent, potser només perquè havia de seguir llegint en anglès, i l'he gaudit com la primera vegada, tot i que potser d'una forma un pèl més reposada i reflexionada. Quan la novel·la va ser publicada per primer cop en alemany l'any 1985, es va convertir en un èxit immediat: si és merescut o no dependrà de l'opinió dels lectors. El motiu principal de la història són les olors, que mouen la vida sencera del protagonista, i queden recreades d'una forma exhaustiva i incansable, a través de múltiples descripcions al llarg de tot el llibre. En aquest sentit, l'argument queda supeditat al mitjà i a la forma, i suposo que això és el que fa la novel·la especial. Però d'altra banda, els girs de la història també mantenen l'interès durant tota la lectura. Un aspecte molt destacable és la recreació històrica, no només de l'aspecte material de França al segle divuit, sinó també del seu context cultural en general, la visió del món i la forma de pensar. Els valors il·lustrats comencen a anar a l'alça, tot i que només per a uns pocs privilegiats, però d'altra banda també hi ha la pregunta per l'alteritat, lligada a la necessitat de seguir-se aferrant a allò obscur, tenebrós i salvatge en la naturalesa humana. En aquest context apareix Jean-Baptiste Grenouille, un olfacte privilegiat i també una ment psicopàtica incapaç d'observar els altres com a res més que com a objectes subordinats al seu designi. Aquesta és la paradoxa fonamental del llibre, em sembla, i el que el fa interessant: d'una banda, el context de les llums, on la racionalitat científica ha de fer el món més accessible i una nova sensibilitat, apropada humanitàriament a l'altre, ens ha de fer més humans; d'altra banda, un individu disfuncional, aïllat de tota relació humana i tocat d'una megalomania irredimible. La impossibilitat de reduir la seva maldat i el seu extraordinari talent a res relacionat amb la seva educació o la seva situació de desavantatge social és el que fa la novel·la profundament pertorbadora, i a la vegada també un pèl simplista, com si fos un conte de fades. Fins a cert punt, la impossibilitat de donar causes naturals a tot el que s'esdevé en l'argument contribueix a aquesta impressió, també. A mi personalment no m'ha canviat la vida, però fa de molt bon llegir.
Sinopsi: Jean-Baptiste Grenouille és un supervivent nat en el París del segle divuit. El seu talent per distingir i recordar olors concretes el fan interessar-se per la tècnica de la perfumeria. El que més el pertorba al llarg de la seva carrera és estar naturalment desposseït d'olor corporal, i això l'empeny a crear un perfum que el faci ser desitjat i estimat pels altres.
M'agrada: Com a experiència de lectura en general, és original i manté l'interès fins a l'última pàgina.
No m'agrada: Potser és només una impressió personal, però té moments que es fan espesos i repetitius. I per cert, si voleu saber més sobre el vessant obscur d'aquesta novel·la, en el moment de la seva publicació va ser acusada de plagi.