Però, en definitiva, el que fa que la pel·lícula guanyi la partida en la majoria d'aspectes, i no tan sols en el visual, és l'elecció de Nova York l'any 1926 com a escenari on situar l'acció. Si l'ambient suburbà britànic dels 90 i l'internat conservador de reminiscències decimonòniques podien arribar a resultar embafadors després de vuit entregues, aquí el que trobarem és el món de les flappers i els gàngsters, que ens ajuda a situar-nos en un esquema mental més obert a les tensions socials i polítiques derivades de la tolerància i la intolerància de qui és diferent. El Percival Graves interpretat per Colin Farrell podria ser perfectament un Eliot Ness màgic. En aquest sentit és molt intel·ligent l'ús que la pel·lícula fa, sense entrar necessàriament en grans detalls, d'aquest context històric. Newt Scamander (Eddie Redmayne) és un jove zoòleg màgic que arriba a la ciutat de Nova York després de viatjar pel món rescatant exemplars d'espècies en perill. Els motius del seu viatge es van revelant al llarg de la pel·lícula, però tan sols començar trobarem l'emblemàtic registre de duanes d'Ellis Island, que tantes vegades hem vist en recreacions de l'època. En aquest context, que no és tan diferent de l'autèntic context històric dels Estats Units del moment, les categories queden perfectament marcades i els mags i les bruixes han d'amagar la seva existència d'un moviment fanàtic que pretén reviure el puritanisme i la caça de bruixes del segle disset. A la vegada, la repressió dels propis poders màgics crea en els infants i adolescents una força obscura i maligna que amenaça amb destruir la ciutat. Però tot això seria més simple en un món de fantasia si els personatges no juguessin constantment amb la humanitat i el realisme de voler apropar-se a conèixer l'altre. Tots ells són misfits d'alguna mena: l'aspirant a pastisser Jacob Kowalski (Dan Fogler) és un muggle amb la ment molt oberta a la màgia que es veurà involucrat en les aventures d'Scamander a causa d'una confusió fortuïta. Les germanes Goldstein (Katherine Waterson i Alison Sudol) es converteixen en les Hermiones del film: intel·ligents, decidides i plenes de recursos, i amb un pes força més gran per a l'argument del que els personatges femenins havien tingut a les entregues de Harry Potter. En aquest sentit, és una experiència entretinguda i força més satisfactòria del que es podria esperar només amb les premisses. Si en voleu gaudir, només cal que la desvinculeu de les seves precursores, de la màquina de fer diners de J. K. Rowling que preveu quatre entregues més de preqüeles, i de qualsevol idea preconcebuda que en pugueu tenir.
