Cada acció conté la seva contrària. Cada acció conté el rastre ombrívol de l'opció no escollida, les llavors d'infinites variacions. Cada elecció, un cop feta, allibera contingències, alternatives; cada elecció engendra un univers propi. Aquesta novel·la de Hilary Mantel, publicada el 1994, comença com a melodrama domèstic: en un poblet de l'Anglaterra rural, a finals dels anys 70, un matrimoni es dedica a la beneficència i educa els seus fills perquè estimin els seus semblants. Entre casos i casos d'acollida hi ha addictes, suïcides, criminals menors i així successivament. Ara bé, aquest tipus de bondat pot no revelar tot el que hi ha sota la superfície. Vint anys enrere, els Eldred havien fet de missioners a Sudàfrica, convençuts de la necessitat de fer el bé, però, poc preparats per la realitat que hi trobarien, no s'admeten ni tan sols l'un a l'altre que en realitat hi havien anat fugint d'Anglaterra més que per cap altra cosa. A Sudàfrica als anys 50 s'implementen les lleis més dures de l'etapa de l'Apartheid, i la bondat dels Eldred col·lideix, evidentment, amb la maldat intrínseca de la legislació a favor de la segregació. Per llei, per exemple, els negres no tenen dret a l'educació. Tanmateix, decideixen suspendre el judici i no llegir res, ni la brutalitat dels blancs ni la dels negres, en termes de maldat encara: això seria un prejudici etnocèntric. L'entramat de complexitats de les diferents comunitats que conviuen al seu voltant els aclapara fins a cert punt, però ells resten convençuts que poden canviar el món sense qüestionar-lo políticament. Quan les lleis de l'Apartheid entren en contradicció amb les seves activitats, són tancats a la presó i finalment forçats a exiliar-se al protectorat de Bechuanalàndia (actual Botswana), per evitar represàlies majors. Allà, experimenten un fet altament traumàtic per a les seves vides que finalment els obliga a tornar a Anglaterra. Les seves vides queden marcades per aquest fet per sempre més, i tot el que fan acaba afectat per aquest secret. En aquest sentit, la narració té un bon sentit del ritme i dosifica molt bé la informació. Del present al passat i del passat de tornada al present, no és fins a la segona meitat del llibre que se'ns exposa la tragèdia, tot i que fins llavors ja hem tingut prou pistes com per anar entreveient que alguna cosa passa entre els protagonistes. La novel·la és, en aquest sentit, una bona excusa per reflexionar sobre el que Walter Benjamin anomena violència divina i Zizek elabora en violència subjectiva: aquella que sembla colpejar la bona gent des del no-res, aquella que colpeja el Job bíblic, no per permetre'ns preguntar pel seu motiu, sinó per aclaparar-nos amb tota la magnitud de l'absència de perquè. Acceptar aquest tipus de violència es fa impossible quan l'espectre de creences d'una persona no accepta el mal com a possibilitat: aquest és el cas del marit, que continua vivint tota la seva vida imposant la seva bondat a la resta de la família. Incapaç de veure més enllà de la seva pròpia perspectiva del món, no se n'adona de quan aquesta bondat es torna intrusiva. L'altra opció és la de l'esposa, que es nega a tancar el capítol, perquè davant del mal en termes absoluts li és impossible concebre el perdó. Així doncs, quan es vegi enfrontada a la necessitat d'establir prioritats i prendre una decisió, aquest fet determinarà la vida de tots els implicats. L'estil de Hilary Mantel és sec, sobri, impecable, i en aquest sentit el que fàcilment es podria convertir en melodrama es transforma en reflexió sobre l'abast de les creences de cadascú i sobre si és necessari que aquestes influeixin les eleccions que fem. En aquest sentit, a través dels errors i encerts dels personatges, les dues històries -la del present i la del passat- es van superposant per donar-se significats l'una a l'altre.
Sinopsi: La novel·la és el relat d'una saga familiar, els Eldred, i les formes en què cada generació concep la vida. Cap als anys 80, el matrimoni de Ralph i Anna Eldred treballen a les associacions de caritat i beneficència fundades per la família d'ell. Els fills de la família es veuen afectats per les activitats dels pares però, al rerefons, hi ha un esdeveniment traumàtic del qual no es pot parlar que acaba afectant, indirectament, el present.
M'agrada: La incorrecció política amb què Mantel retrata la complexitat de la vida a l'Àfrica, sense simplificar, i extremadament crítica tant amb els blancs com amb els negres. De fet, la gènesi del llibre va venir donada per diferents casos reals que l'autora va recopilar de la premsa, i de la seva pròpia experiència a l'Àfrica, entre d'altres testimonis. A part d'això, la psicologia dels personatges està molt treballada, i en aquest sentit el resultat final és molt colpidor.