Semblava un títol perfecte per a un llibre de contes. Existeixen tantes coses fràgils, al capdavall. Les persones són tan fàcils de trencar, igual que els somnis i els cors.Aquest recull de contes de Neil Gaiman, publicat el 2006, ha estat, com ja comença a ser habitual amb aquest autor, una experiència del tot inesperada en la seva frescor i originalitat. Hi ha qui diu que Gaiman fins i tot excel·leix encara més en els relats curts que en les novel·les, precisament perquè als marges de la seva narració sempre queden elements indefinits o inexplicats, petits misteris no resolts i caps solts rere els misteris resolts i les peces encaixades. És un autor altament imaginatiu, a l'alçada potser de Roald Dahl i Michael Ende, perquè escriu fantasia sense complexos, sense necessitat de justificar els móns creats ni els camins escollits, i perquè no subestima els lectors a l'hora de convidar-los a aquests móns seus obscurs, màgics, sinistres i fascinants. Els lectors no necessitem que se'ns dugui enlloc de la mà, i Neil Gaiman és un mestre a deixar-nos vagarejar pel nostre compte a través dels móns creats, i de posar a prova la nostra intel·ligència a l'hora de captar referències, imatges, suggestions i trencaclosques meta-literaris. Altres autors de fantasia contemporanis (em ve al cap J. K. Rowling i la seva escola de mags) fan un esforç sobrehumà per racionalitzar i descriure el món de fantasia narrat, i el problema és que com més específiques pretenen ser les regles de funcionament més inconsistències i caps solts acaben deixant pel camí. Neil Gaiman és massa conscient d'aquesta possibilitat, d'entrada, com per caure en la temptació. Els lectors són en tot moment còmplices del joc de Gaiman, i no mers espectadors, i sempre s'agraeix quan un autor reconeix la intel·ligència de la seva audiència. El tema dels seus relats és el propi fet de crear relats, i la textura del llibre queda formada per aquestes petites escletxes, com si els contes mateixos fossin retalls d'històries més grans i més completes, i això, en tot moment, és part de la il·lusió creada. Tanmateix, tot i compartir una estructura similar en la major part dels casos - estranys que es troben en un pub, relats que s'inicien dins de relats, criatures imaginàries amb orígens que es remunten al principi dels temps, cases abandonades que amaguen secrets a l'interior - els contes se segueixen amb el suspens del gir inesperat, del canvi de direcció sobtat que sembla obvi només un cop acabat el relat. El volum no sols conté relats curts, sinó també poemes, impressionants en la seva simplicitat i bellesa, que m'han revelat una faceta de Gaiman completament desconeguda fins ara. De vegades la corda que separa el que és humorístic del que és macabre, i el to seriós del to lleuger és tan fina que pot agafar desprevinguts els lectors que no coneguin Gaiman prèviament. Per aquells que ja en siguin seguidors, com és el meu cas, l'obra ens ofereix paratges coneguts i camins familiars, però a la vegada els deconstrueix amb intel·ligència, humor, crueltat i tendresa a parts iguals. D'aquesta forma és com acabem plantejant-nos la motivació última de la literatura fantàstica i de la literatura en general, així com els elements més problemàtics de la ficció dirigida als infants. I és clar, tampoc no ens trobaríem dins d'un llibre de Gaiman si no ens poguéssim perdre en les seves inacabables descripcions de menjar.
Continguts: Coses fràgils de Neil Gaiman conté una sèrie de poemes i relats curts. "A Study in Emerald" és una versió d'Estudi en escarlata de Conan Doyle passada per Lovecraft, amb múltiples referències a altres textos clàssics del mateix període que els relats de Sherlock Holmes. "October in the Chair" homenatja Ray Bradbury i a la vegada recorda El llibre del cementiri. "Forbidden Brides of the Faceless Slaves in the Secret House of the Night of Dread Desire" és una divertidíssima deconstrucció dels trops de la literatura gòtica. "The Flints of Memory Lane" és una altra de fantasmes. "Closing Time" és una altra història-dins-de-la-història que també s'assembla, d'alguna forma, a una història de fantasmes. "Bitter Grounds" representa una mena de viatge oníric al sud dels Estats Units. "Other People" és un terrorífic relat de purgatori. "Keepsakes and treasures" és un dels més fluixos al meu parer, i revela possiblement el Gaiman més depriment. "Good Boys Deserve Favours", és possiblement el més trivial de tots ells, però esdevé una autèntica delícia. "Strange Little Girls" és petit i estrany com les noies del títol. "Harlequin Valentine" és una meravella petita, curiosa, delicada i tancada en si mateixa. "The Problem of Susan" és una crítica magistral a un dels aspectes més problemàtics de l'últim dels relats de Nàrnia de C. S. Lewis, és molt més contundent que qualsevol assaig que es pugui arribar a escriure sobre el tema i també acaba portant Gaiman a llocs profundament pertorbadors i misteriosos. "Feeders and Eaters" és un conte apetitós i macabre. "Diseasemaker's Croup" és una entrada imaginària en una enciclopèdia imaginària sobre malalties imaginàries. "Goliath" és una meravella de relat que es va publicar com a part de la promoció de la pel·lícula The Matrix. "Pages from a Journal Found in a Shoebox Left in a Greyhound Bus Somewhere Between Tulsa, Oklahoma and Louisville, Kentucky" és un cercle magnífic. "How to Talk to Girls at Parties" és un conte en què el títol ho diu tot, en múltiples sentits. "Sunbird" és un conte meravellós sobre gurmets terriblement agosarats i ingenus. Finalment, "The Monarch of the Glen" és un relat curt que involucra l'univers i els personatges creats per a American Gods, però que no presenta cap problema per a aquells que no hàgim llegit la novel·la. El relat revisita les imatges presents a Beowulf de forma altament imaginativa. A la vegada, el volum també conté els següents poemes, tots ells brillants cadascun en el seu propi to: "The Fairy Reel", "The Hidden Chamber", "Going Wodwo", "Locks", "Instructions", "My Life", "The Day the Saucers Came" i "Inventing Aladdin".
M'agrada: És Gaiman en estat pur, però a la vegada m'ha agradat descobrir-lo en un altre format que no és el que coneixia fins ara.
No m'agrada: En alguns moments d'alguns dels relats, la peculiar forma que Neil Gaiman té de no comprendre les dones, i de fer-les elements subsidiaris i estereotípics dels seus relats.