Però la meva revolució, com la vostra, com la de la terra, acabarà en aquell lloc feliç i sagrat - aquell lloc celestial i increïble - el lloc on érem per començar. Aquesta ha estat la relectura d'una novel·la que vaig descobrir fa uns quants anys, i de la qual guardava un record força diferent. Manalive de G. K. Chesterton (1874-1936), publicat el 1912, és un relat que precisament es construeix com a misteri, i per això la segona lectura li pot treure un punt de tensió. Com passa amb els misteris de Chesterton, en realitat la trama, completament absurda i exagerada en els seus girs, apunta a un misteri més gran, el de l'existència humana. És en aquest programa més ampli que Chesterton excel·leix com a argumentador apassionat i persuasiu. Si l'apologètica cristiana del seu deixeble C. S. Lewis és directa i clarivident, i se centra en defensar allò que proposa aferrissadament, Chesterton pren en aquesta novel·la l'estratègia contrària: desmuntar amb un humor cínic i descarnat les posicions contràries a la seva. Manalive és un atac directe contra les teories filosòfiques més populars del tombant de segle europeu: el pessimisme vital de Schopenhauer, el nihilisme subseqüent, i els posicionaments marxistes en el terreny polític. La seva argumentació és una reducció a l'absurd: si portes el que prediques a l'extrem, acabes descobrint que en el fons del teu cor ets conservador. Aquest conservadorisme polític traspua a través de tot el text sense esguerrar-ne (del tot) el gaudi de la lectura; el que fa Chesterton és arrencar-li al revolucionari la bena dels ulls i dir-li: "Mira, el millor dels móns possibles era aquí davant des del principi." Òbviament, no cal compartir el seu posicionament polític per reconèixer l'astúcia i la subtilesa d'aquesta estratègia d'argumentació. Per més incòmode que pugui semblar el seu raonament quan el llegeixes des d'una òptica progressista, a mi, personalment, encara m'incomoden més els polítics que s'anomenen d'esquerres mentre es compren mansions o es passegen en iot. Si Chesterton aixequés el cap, l'únic que podria dir al respecte és: "Jo ja ho deia", i això encara és pitjor. En una casa d'hostes als afores de Londres, hi arriba un bon dia un foraster, Innocent Smith, arrossegat per una tempesta de vent. De seguida capgira la vida quotidiana dels seus habitants, que s'apassionen a viure com si cada dia fos l'últim - o el primer, de fet - i s'abandonen a les activitats i ocupacions més mundanes com si s'hi juguessin la vida. Ara bé, la felicitat dura poc, en tant que de seguida arriben a la casa dos psiquiatres que pretenen fer arrestar Smith amb el càrrec dels crims més espantosos. La segona part de la novel·la és la representació d'un judici en què els defensors de Smith proven de dissipar les sospites que li queien a sobre, i els càrrecs d'assassinat, de robatori, d'abandonament de la llar i de bigàmia, en realitat, acaben descobrint el seu autèntic significat. La conclusió del relat, per tant, és que cal mirar la realitat coneguda amb una mirada nova i totalment inèdita, i la seva aposta per aquesta mirada innocent recorre també tota la forma del text: Chesterton atrapa amb descripcions que mai no resulten òbvies, que apunten a detalls que ningú no veuria i els donen la volta. Els reflexos de la ciutat sobre l'aigua dupliquen el món; les teulades de la ciutat apunten a una ciutat diferent, i així successivament. Entre els moments més febles del text destaquen les valoracions racistes, sexistes, etnocèntriques i, en aquest cas, obertament antisemites, que es presenten al mig del text amb una candidesa totalment barroera. Però aprenent la lliçó de Manalive, que consisteix a assumir el risc de fer d'advocat del diable, hauria de dir en el seu favor que aquí Chesterton és un punt més subtil que C. S. Lewis. Mentre que Lewis pretén elevar aquestes idees a valors universals, Chesterton no podria estar més lluny d'aquesta intenció: si bé es permet ser displicent amb les dones i els individus d'altres races, classes socials i nacionalitats, el que es proposa en el text és fer una crítica altament humorística, i per aquest motiu profundament ferotge i despietada, a l'home blanc de classe privilegiada del seu moment. No n'hi ha prou, és clar, però prenent la novel·la en el seu context històric, no deixa de ser un pas interessant en la seva heterodòxia.
Sinopsi: En una casa d'hostes dels afores de Londres, hi arriba un bon dia un estrany que giravolta per l'aire arrossegat pel vent. És antic company d'estudis d'un dels hostes, i això és més que suficient com a carta de presentació. Innocent Smith, el nouvingut, de seguida es mostra com a persona totalment excepcional, la seva simplicitat innocent revela una actitud meravellada respecte al món que l'envolta, i la seva alegria de viure de seguida contagia la resta d'habitants de la casa, pessimistes de mena. Tanmateix, quan Smith és acusat dels crims més horribles, s'inicia un judici dirigit a aclarir la seva culpabilitat o innocència.
M'agrada: És una lectura sorprenent i original, que desplega una lleugeresa quasi frívola i que a moments contagia l'entusiasme per la vida que predica.
No m'agrada: La ideologia profundament classista i conservadora que traspua tot el text, que Chesterton no dissimula en cap moment.