1:05 
Esto es el final: cualquier día caerá Barcelona. Para los estrategas, para los políticos, para los historiadores, todo estará claro: hemos perdido la guerra. Pero humanamente, no estoy tan seguro... Quizá la hemos ganado. Aquest llibre és la monumental biografia de l'hispanista irlandès Ian Gibson sobre el poeta Antonio Machado (1875-1939), un dels últims exponents de la generació del 98 i testimoni privilegiat del tombant de segle espanyol i de la divisió política i cultural que marcarà la història d'Espanya durant els segles dinou i vint. L'exposició comença amb els antecedents familiars del poeta: avis i pares, testimonis de primera mà i participants directes dels canvis polítics que tindran lloc a partir de la segona meitat del segle dinou, en especial la Revolució de 1868 i la instauració de la primera República. Aquesta tradició progressista i republicana de la seva família, així com la seva educació a la Institución Libre de Enseñanza de Giner de los Ríos, són indispensables per tal d'entendre els posteriors posicionaments del Machado intel·lectual del segle vint. Tot i que després de la seva mort hi va haver intents de diluir el seu compromís polític per motius ideològics, les dades aportades per Gibson, fruit d'una investigació ingent i exhaustiva, no deixen cap mena de dubte. La vida de Machado és la del caminant que viatja lleuger: d'aquesta forma es va retratar ell mateix en els seus poemes repetidament, però aquesta visió queda corroborada en tot moment pels fets biogràfics. La seva infància va tenir lloc a Sevilla i a Madrid, i en la seva joventut va completar la seva educació informal al París finisecular, aquell de l'afer Dreyfus i la bohèmia artística. Allà entra en contacte amb el modernisme de Rubén Darío i el simbolisme de Paul Verlaine, que seran influències clau per a la seva poesia, però aviat comença a depurar la tècnica en la seva pròpia veu poètica, per tal d'alliberar-la d'afectacions i fer-la el més clara i senzilla possible. La influència de la cultura popular, amb les coplas i les cançons tradicionals, deixen també una empremta inesborrable en el seu estil, que més endavant també influirà profundament en la poesia de García Lorca. Les seves influències intel·lectuals i filosòfiques més directes són els contactes amb els autors de la generació del 98, Miguel de Unamuno en especial, que el contagiaran d'un pessimisme vital i existencial irremeiable, combinat a la vegada en un idealisme reformista en el terreny polític. Un cop tornat a Espanya, Machado oposita com a professor de francès per a diversos instituts, i al llarg de la seva vida ensenyarà francès a Soria, Baeza, Segovia i finalment a Madrid, on l'agafaran la Segona República i l'esclat de la Guerra Civil. La confrontació armada, finalment, el portaran al seu últim viatge, el de l'exili francès, on va acabar morint a la població de Colliure el febrer de 1939. Pel que fa a les seves relacions personals, la relació amb el seu germà Manuel és una de les facetes possiblement més sorprenents, en tant que normalment en coneixem el desenllaç, amb Manuel convertint-se en poeta del bàndol franquista mentre Antonio va haver d'exiliar-se amb els republicans. La veritable tragèdia dels dos germans és que la seva relació sempre havia estat molt estreta, i no tan sols eren bons amics sinó també col·laboradors literaris, en les múltiples obres teatrals que van escriure junts. En la poesia d'Antonio Machado influeixen també les seves dues relacions amoroses: la seva dona Leonor, que va morir de tuberculosi als tres anys de matrimoni, i la seva amant platònica Pilar de Valderrama, la "Guiomar" dels seus poemes, una poetessa madrilenya amb qui va mantenir, per desig d'ella, una relació purament espiritual que va causar molta ansietat al poeta. La complexitat de totes aquestes relacions i de les tensions polítiques a l'Espanya de principis del segle vint es fan presents en aquest volum de Gibson amb una claredat i una vivesa extremes: Gibson opta per donar veu als textos del propi poeta i dels altres testimonis dels esdeveniments descrits, i només es limita a interpretar-los o a fer-ne hipòtesis quan n'hi ha diferents versions o perspectives. El llibre també ens ofereix l'anàlisi literària d'alguns dels seus poemes i escrits més importants, que il·lustren a la vegada l'evolució de la seva veu literària, així com la influència dels seus sentiments, en el terreny personal, sobre la seva obra poètica. Machado no tan sols va ser poeta sinó articulista i assagista, a través del seu alter ego Juan de Mairena, i a través d'aquest personatge també assistim a l'evolució del seu posicionament polític i la seva veu crítica amb el seu context històric i polític de l'Espanya que li va tocar viure.
Continguts: El primer capítol descriu els primers anys del poeta a Sevilla, així com els antecedents polítics i culturals del seu pare i el seu avi, tots dos intel·lectuals relacionats amb el republicanisme del segle dinou, així com amb el krausisme i la Insititución Libre de Enseñanza. El segon capítol ens situa ja a Madrid, durant l'adolescència i joventut de Manuel i Antonio, en què entren en contacte amb la bohèmia literària i artística del moment, especialment amb Rubén Darío. El capítol tres ens introdueix al desastre de 1898 i a l'ambient de decadència cultural del Madrid del moment, on Machado rep la influència d'Unamuno, Valle-Inclán i Pío Baroja. Amb el seu trasllat a París, entra en contacte amb el simbolisme francès, i inicia també una amistat amb Juan Ramón Jiménez. El capítol quatre ens descriu la publicació de Soledades, la primera obra important de Machado, així com el primer contacte amb el paisatge castellà després d'opositar i guanyar una plaça de professor d'institut a Soria. El capítol cinc ens descriu els anys passats a Soria, marcats pel seu matrimoni amb Leonor Izquierdo, amb tràgic desenllaç, i la publicació de Campos de Castilla, obra que li reportaria fama i la seva consagració com a autor de renom en el context literari del moment. El capítol sis presenta l'etapa que l'autor va passar a Baeza després de la mort de Leonor. En aquesta ciutat de Jaén hi coneixerà per primer cop Federico García Lorca, en viatge d'estudis. Aquesta etapa coincideix amb la neutralitat espanyola durant la primera guerra mundial, en contrast molt directe amb l'activisme polític obert que exerceixen Machado i els altres membres de la generació del 98. El capítol set descriu l'etapa de nou anys passada en un altre institut a Segovia, que coincideix en part amb la dictadura de Primo de Rivera i l'exili d'Unamuno. Aquesta és l'etapa del Machado més filosòfic, en què crea els seus nombrosos alter egos o heterònims, i també és el moment de col·laboració més intensa amb Manuel Machado en l'empresa teatral. El capítol vuit descriu la relació que el poeta va establir, a cavall entre Madrid i Segovia, amb la poetessa Pilar de Valderrama, que es convertiria en la seva musa poètica. La relació va ser força ambivalent en els termes, especialment per part de Valderrama, que estava casada i era catòlica observant, de forma que mai va voler entrar en una relació física amb el poeta. Amb la proclamació de la segona república, creix la tensió entre les dretes i les esquerres espanyoles. El 1932, Machado obté finalment el llargament desitjat trasllat a Madrid. El capítol novè ens descriu els anys de la República a Madrid fins a l'esclat de la guerra, amb especial accent en els excessos polítics comesos pel govern de dretes durant el Bienni Negre. La relació amb Pilar es trenca definitivament quan el Frente Popular guanya les eleccions de febrer de 1936 i aquesta s'exilia amb la seva família a Portugal. La Guerra Civil esclata amb l'impacte de l'assassinat de García Lorca i, en el terreny més personal, amb la presència a Burgos de Manuel Machado, que es veu obligat a passar al bàndol nacional. Finalment Machado i la seva família marxen a València amb una caravana d'intel·lectuals organitzada pel govern republicà. El capítol deu cobreix l'estada a València i després a Barcelona. L'estat d'ànim del poeta queda marcat per la seva indignació davant la neutralitat de França i Gran Bretanya. A la vegada, s'accentua de forma greu el deteriorament físic del poeta. El capítol onze cobreix l'estada del poeta a Colliure, on trobaria la mort a causa d'una afecció pulmonar el febrer de 1939. La seva mare només el sobreviuria tres dies. L'epíleg és molt breu i recull tan sols el destí dels altres familiars de Machado, així com la pervivència posterior de la seva obra poètica.
M'agrada: És un retrat acurat, vívid i exhaustiu d'una de les figures literàries més importants de la poesia espanyola del segle vint, que a la vegada ens aproxima a la realitat política del seu moment i al conflicte i la tragèdia de les dues Espanyes.
