Era una casa sense escalfor, destinada a no ser mai habitada, no era un lloc adequat per a les persones o per a l'amor o per a l'esperança. L'exorcisme no en podia alterar l'expressió; Hill House romandria com era fins que fos destruïda. Aquesta novel·la de l'autora nord-americana Shirley Jackson (1916-1965) va ser publicada per primer cop el 1959, i va esdevenir un èxit immediat. Des de llavors s'ha convertit en un clàssic, en part perquè és una narració brillantment escrita, i en part perquè va assentar les bases d'un subgènere en particular dins la narrativa de fantasia i de terror: el relat de la casa maleïda o encantada. És cert que un referent immediat que ve al cap és Un altre pas de rosca de Henry James però, mentre que aquest és un relat d'aparicions i fantasmes, el relat de casa maleïda no és exactament el mateix. Aquí, en realitat, no hi ha un fet traumàtic que doni peu als fenòmens inexplicats o que representi l'inici de la maledicció: les desgràcies queden lligades a la casa des del moment mateix de la seva construcció, sense cap més explicació. No coneixem realment els motius últims dels fets estranys que s'esdevenen a Hill House, i això és en gran part l'encant d'aquest relat absorbent. Sabem que hi podria haver fantasmes, tot i que els successos inexplicables ja havien començat abans de les primeres morts; també se'ns intueix al llarg de la narració que tot podria tenir explicacions físiques i naturals, més o menys plausibles; però el relat adquireix realment una complexitat i una profunditat insospitades quan ens adonem que els autèntics misteris es troben a les ments dels protagonistes, i que la narració mateixa depèn principalment de la forma com els interpretem els lectors. Shirley Jackson ens ofereix un relat altament suggestiu i simbòlic, que ens interroga constantment amb el comportament dels personatges i les relacions que estableixen entre ells. Des del principi sabem també que no hi ha motius sòlids per creure el que ens diuen: des de les mentides que sabem que diuen perquè en tenim la informació a l'abast, passant per les imatges tergiversades que ells donen de si mateixos, com si assistíssim a una representació més que no pas a les seves personalitats autèntiques. Tot comença amb un estudi científic a Hill House, una casa maleïda en un poblet aïllat de les muntanyes, per part del doctor Montague, un expert en fenòmens paranormals. Per tal que l'ajudin amb les investigacions, Montague convoca tres joves com a assistents: Eleanor, una dona tímida i apocada que ha passat els últims onze anys cuidant de la seva mare, i que guarda certs fenòmens inexplicables al seu passat; Theodora, una artista bohèmia i desimbolta que sembla tenir habilitats telepàtiques, i Luke, que no té directament cap experiència extrasensorial però que és l'hereu de Hill House. Eleanor es converteix de seguida en el centre del relat, en tant que el punt de vista privilegiat és el seu quasi exclusivament. Aviat ens adonem que Eleanor no és una personalitat del tot equilibrada, i les relacions que establirà amb els altres habitants de la casa acabaran per fer aflorar totes les seves inseguretats i traumes del passat. D'altra banda, la història dels habitants originals de la casa, dècades enrere, comença a establir paral·lelismes amb la història del passat d'Eleanor, on es dibuixen maltractaments no del tot definits i ambigüitats i repressions de caire sexual. A més a més, tampoc no queda gaire clar fins a quin punt els fets estranys que tenen lloc a la casa són totalment reals o projectats pels mateixos personatges, que ben bé des del principi comencen a suggestionar-se els uns als altres, de forma més o menys seriosa. La introducció de dos personatges més cap a l'últim terç de la trama, la senyora Montague i un acompanyant, dóna a entendre que hi ha moltes formes diferents de percebre i interpretar els mateixos fets. Tot plegat resulta en una narració totalment sòlida i coherent sobre les trampes de la subjectivitat humana, i els límits entre la realitat i les ficcions que cadascú crea dins la seva ment. A més, Jackson té una habilitat extraordinària per jugar amb aquests matisos de forma sempre subtil i quasi encoberta: per exemple, el fet que es produeixin fenòmens inexplicats dins la casa fa que, quan aquests no es produeixen, l'espera encara es faci més ominosa. En aquest sentit, l'autora demostra la seva mestria a l'hora de suggerir i apuntar més que no pas explicar i mostrar. Més que descriure'ns el que s'està succeint directament, ens tempta amb els fets que nosaltres mateixos, com a lectors, hem de provar de fer encabir en una explicació lògica i coherent.
Sinopsi: Quatre personatges es reuneixen per a un estudi d'una casa maleïda on semblen produir-se fenòmens paranormals des de fa dècades. El doctor Montague i els seus tres ajudants arriben a la casa i comencen a experimentar ells mateixos aquests successos estranys: durant la nit se senten sorolls i veus, se senten cops a les parets i a les portes que no semblen tenir una causa determinada, les portes es tanquen soles, i apareixen paraules escrites a les parets. A mesura que els personatges es van familiaritzant amb la casa, els elements misteriosos es van fent cada cop més patents, però les relacions entre ells i les possibles interpretacions d'aquestes esdevindran cada cop més complexes.
M'agrada: És un relat certament absorbent, en què la multiplicitat de motius i símbols recurrents que es despleguen al llarg de la narració apunten a múltiples interpretacions dels mateixos fets.