Fal·làcia: Diferència entre les revisions

De Wiki de Filosofia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
m
 
m
 
(Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
−
   La '''fal·làcia''' es un argument que procura proveir i suministrar informació adequada per poder afirmar la veritat. La característica d'aquestes és que la informació es que no és adequada, encara que és el seu propòsti.
+
    
−
  Segons Irving Copi, una fal·làcia es un raonament incorrecet, però psicològicament persuasiu. Aquestes no són erros degut a la seva conclusió, sino al seu procediment, i a les premises.
+
−
  Hi ha diferents tipus, anomentats fal·làcies '''de pertinència''', que son les següents:
+
  
−
  - F. ''ad baculum'': Literalment, fa referència al bàcul, element que simbolitza l'autoritat. Aquest tipus implica una falta que es justifica mitjançant el poder, per tal de provocar l'aceptacció d'una conclusió,  per considerar que és vertadera.
+
Una '''fal·làcia lògica''' és un error de raonament que resulta independent de la [[veritat]] de les premisses. En sentit estricte, una fal·làcia [[lògica]] és l'aplicació incorrecta d'un principi lògic vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent. Tanmateix, s'acostumen a incloure en les fal·làcies arguments [[inductius]], [[abductius]] o [[presumptius]] incorrectes, [[entimema|entimemes]], [[preguntes capcioses]], [[argument|arguments]] irrellevants -no pertinents- i fins i tot arguments vàlids com la tautologia inclosa en la fal·làcia de la [[petició de principi]].
−
Per exemple: "Aquesta mesura es posarà en pràctica perquè jo ho dic".
+
  
−
  -F. ''ad hominem'': Consisteix en una falta cap a l'ésser humà. Es presenta quan, en lloc de presentar les raons adequades per argumentar, es pretèn refutar-la mitjançant la censuració a l'individu que manté un argument oposat a l'individu que mantè tal fal·làcia.
+
L'[[entimema]] és diferent de la fal·làcia. L'entimema és un [[sil·logisme]] segons el qual un o diversos arguments són probables, o bé no lògicament demostrables. Així, un entimema és fals (o no necessàriament lògic) perquè una o algunes de les premisses són falses o no necessàriament lògiques. Certs sil·logismes o construccions de frases, per exemple, d'arguments empírics o morals, són entimemes; poden resultar probables o fins i tot esdevenir casualment certs, però, o no són lògics, o són una estructura lògica mal formada.
−
Per exemple: Suposam que un nin comenta al seu pare una fórmula matemàtica, que s'explica a un curs elevat de l'essenuyaça, que ha sentit per televisió. En nin en qüestió, comenta tal fórmula al pare, i aquest no hi és d'acord amb ell, basant-se en què "nomès és un nin, que no té el coneixement necesaria per entendre-ho.
+
 
−
 
+
L'[[aporia]] és diferent de la fal·làcia. La fal·làcia és una falsedat desmentida, però es pot dir que l'aporia, almenys com vol ser presentada, és un argument lògic que porta a un absurd, que no es pot desmentir. L'aporia agafa alguna dada sensible i la sotmet a una argumentació per assegurar-ne desmentir-ne la falsedat. Són famoses sobretot les apories de Zenó d'Elea.
−
  -F. 'ad ignorantian'': Es presenta quan es mantè que una proposició és vertadera perquè no s'ha demostrat que és falsa.
+
 
−
Per exemple: "ningú ha provat que Dèu no existeix, per tant, Dèu existeix"
+
Finalment hi ha l'[[axioma]]. Un axioma -almenys tal i com és vist per [[Aristòtil]]- és una veritat fonamental, presentada com a indiscutible. Si un axioma és una conclusió formada per premisses, aleshores aquestes premisses també són axiomes i així successivament (a diferència de l'entimema).  
 +
 
 +
==Llista de fal·làcies lògiques==
 +
Aquesta és una llista de les fal·làcies lògiques més corrents. No són mútuament excloents, és a dir, se'n poden donar diverses alhora en una mateixa afirmació. La majoria són reconegudes tradicionalment i estudiades en treballs de pensament crític. Altres, per contra, són més especialitzades.
 +
 
 +
* [[Ad hominem]] (també anomenada ''argumentum ad hominem'' o ''personal attack'') Inclou:
 +
** ''ad hominem abusive'' (també anomenada ''argumentum ad personam'')
 +
** ''ad hominem circumstantial'' (també anomenada ''ad hominem circumstantiae'')
 +
** ''ad hominem tu quoque'' (també anomenada ''you too argument'')
 +
* [[Amfibologia]]
 +
* [[Apel·lació a l'autoritat]] (també anomenada ''argumentum ad verecundiam'' o ''argument per autoritat'')
 +
* [[Apel·lació a la creença]]
 +
* [[Apel·lació a l'emoció]] Inclou:
 +
** [[Apel·lació a les conseqüències]] (també anomenada ''argumentum ad consequentiam'')
 +
** [[Apel·lació a la por]] (també anomenada ''argumentum ad metum'' or ''argumentum in terrorem'')
 +
** [[Apel·lació per adulació]]
 +
** [[Apel·lació a la llàstima]] (també anomenada ''argumentum ad misericordiam'')
 +
** [[Apel·lació al ridícul]]
 +
** [[Apel·lació al rencor]] (també anomenada ''argumentum ad odium'')
 +
** [[Il·lusió (Fal·làcia lògica)|Il·lusió]]
 +
* [[Dos errors fan una veritat (fal·làcia)|Dos errors fan una veritat]]
 +
* [[Apel·lació a les motivacions]]
 +
* [[Apel·lació a la majoria]] (també anomenada ''argumentum ad populum'')
 +
* [[Apel·lació a la novetat]] (també anomenada ''argumentum ad novitatem'')
 +
* [[Apel·lació a la probabilitat]]
 +
* [[Apel·lació a la tradició]] (també anomenada ''argumentum ad antiquitatem'' or ''apel·lació a la pràctica comuna'')
 +
* [[argumentum ad logicam]]
 +
* [[Argument per ignorància]] (també anomenada ''argumentum ad ignorantiam'' or ''argumentació per falta d'imaginació'')
 +
* [[Argument per silenci]] (també anomenada ''argumentum ex silentio'')
 +
* [[Argumentum ad baculum]] (també anomenada ''Apel·lació a la força'')
 +
* [[Argumentum ad crumenam]] (també anomenada ''Apel·lació a la riquesa'')
 +
* [[Argumentum ad lazarum]] (també anomenada ''Apel·lació a la pobresa'')
 +
* [[Argumentum ad nauseam]] (també anomenada ''Argument per repetició'')
 +
* [[Argumentum ad numerum]]
 +
* [[Fal·làcia de la tarifa base]] (en anglès ''base rate fallacy'')
 +
* [[Fal·làcia de la majoria]] (en anglès ''Bandwagon fallacy''. També anomenada ''apel·lació a la popularitat'', ''apel·lació a la població'' o ''argumentum ad populum'')
 +
* [[Argumentació circular]] (en anglès ''Begging the question''. També anomenada ''petitio principii'' o ''raonament circular'')
 +
* [[Fal·làcia cartesiana]]
 +
* [[Fal·làcia de la conjunció]]
 +
* [[Fal·làcies basades en correlacions]] Inclou:
 +
** [[Fal·làcia de moltes qüestions]] (també anomenada ''qüestió complexa'', ''qüestió recarregada'' o ''plurium interrogationum'')
 +
** [[Fals dilema]] (també anomenada ''false dichotomy'' o ''bifurcació'')
 +
** [[Negació del correlatiu]]
 +
** [[Supressió del correlatiu]]
 +
* [[Dicto simpliciter]], Inclou:
 +
** [[Accident (fallacy)|Accident]] (també anomenada ''a dicto simpliciter ad dictum secundum quid'')
 +
** [[Accident oposat]] (també anomenada ''a dicto secundum quid ad dictum simpliciter'')
 +
* [[Equivocació]]
 +
* [[Analogia falsa]]
 +
* [[Premisa falsa]]
 +
* [[Fals compromís]]
 +
* [[Fal·làcia de distribució]]:
 +
** [[Composició (Fal·làcia lògica)|Composició]]
 +
** [[Divisió (Fal·làcia lògica)|Divisió]]
 +
** [[Fal·làcia ecològica]]
 +
* [[Generalització errònea]] including:
 +
** [[Mostra esbiaixada]]
 +
** [[Generalització precipitada]] (també anomenada ''fal·làcia de mostres insuficients'', ''fal·làcia d'insuficients estadístiques'', ''fal·làcia del fet aïllat'', ''inducció precipitada'' o ''secundum quid'')
 +
** [[Excepció aclaparadora]]
 +
** [[Al·kegat d'estadística especial]]
 +
* [[Fal·làcia del jugador]]/[[Fal·làcia inversa del jugador]]
 +
* [[Fal·làcia genètica]]
 +
* [[Culpabilitat per associació]]
 +
* [[Fal·làcia de l'historiador]]
 +
* [[Fal·lacia de l'Homunculus]]
 +
* [[Ideologia per sobre de la realitat]]
 +
* [[Si per whisky]](En anglès ''If-by-whiskey'')
 +
* [[Llenguatge judiciós]]
 +
* [[Ignoratio elenchi]] (també anomenada ''Conclusió irrellevant'')
 +
* Interpretació inapropiada o aplicació de l'estadística incloent:
 +
** [[Mostra esbiaixada]]
 +
** [[Correl·lació implica causa]]
 +
** [[Fal·làcia del jugador]]
 +
** [[Fal·làcia del fiscal]]
 +
** [[Fal·làcia de mostra del test]]
 +
* [[Fal·làcia deliberada]]
 +
* [[Prova invàlida]]
 +
* [[Fal·làcia de la quantitat de treball]] (també anomenada ''fal·làcia de la manca de treball'')
 +
* [[Declaració sense sentit]]
 +
* [[Punt mig]] (En anglès ''Middle ground''. També anomenada ''argumentum ad temperantiam'')
 +
* [[Vivacitat enganyosa]] (En anglès ''Misleading vividness'')
 +
* [[Fal·làcia naturalista]]
 +
* [[Prova negativa]]
 +
* [[Non sequitur]] Inclou:
 +
** [[Afirmació del conseqüent]]
 +
** [[Negació de l'antecedent]]
 +
* [[Cap escocès verdader]] (de l'anglès ''No true Scotsman'')
 +
* [[Fal·làcia de l'acord global]] (en anglès ''Package deal fallacy'')
 +
* [[Fal·làcia patètica]]
 +
* [[Fal·làcia de la solució perfecta]]
 +
* [[Envenenant el pou]] (de l'anglès ''Poisoning the well'')
 +
* [[Prova per verbositat]]
 +
* [[Causa qüestionable]] (també anomenada ''non causa pro causa'') Inclou:
 +
** [[Correl·lació implica causa]] (També anomenada ''cum hoc ergo propter hoc'')
 +
** [[Fal·làcia de l'única causa]]
 +
** [[Efecte d'unir]]
 +
** [[Post hoc]] (també anomenada ''post hoc ergo propter hoc'')
 +
** [[Fal·làcia de la regressió]]
 +
** [[Fal·làcia del bon tirador de Texas]] (de l'anglès ''Texas sharpshooter fallacy'')
 +
** [[Direcció errònia]]
 +
* [[Pista falsa]] (també anomenada ''Conclusió irrellevant'')
 +
* [[Reification]] (també anomenada en anglès ''hypostatization'')
 +
* [[Fal·làcia relativista]] (també anomenada ''Fal·làcia subjectivista'')
 +
* [[Determinisme retrospectiu]] (va passar per tant estava determinat a...)
 +
* Canviant la [[càrrega de la prova]]
 +
* [[Pendent relliscós]]
 +
* [[Al·legació especial]]
 +
* [[Home de palla]]
 +
* [[Fal·làcia de l'estil per sobre del contingut]]
 +
* [[Fal·làcies sil·logístiques]] Inclou:
 +
** [[Afirmant una disjunció]]
 +
** [[Conclusió afirmativa d'una premisa negativa]]
 +
** [[Fal·làcia existencial]]
 +
** [[Fal·làcia de premises exclusives]]
 +
** [[Fal·làcia dels quatre equips]] (també anomenada ''quaternio terminorum'')
 +
** [[Fal·làcia del mig no distribuit]]
 +
** [[Majoria il·lícita]]
 +
** [[Minoria il·lícita]]
 +
 
 +
==Bibliografia==
 +
 
 +
CHAMBLIN, Charles L. (1970). ''Fallacies''. London: Methuen.
 +
 
 +
Van EEMEREN Frans H.; GROOTENDORST, Rob; SNOECK HENKEMANS, Francisca (1996). ''Fundamentals of Argumentation Theory''. Mahwah (NJ): Lawrence Erlbaum Associates.
 +
 
 +
VEGA REÑÓN, Luis (2003). ''Si de argumentar se trata''. Barcelona: Montesinos.
  
−
  -F. ''ad populum'': És la que es dirigeix al poble. Es presenta quan s'utilizta com argument i com raó fets circunstancials que impliquen la finalitat d'exercir els sentiments, emocions, etc d'un auditori.
+
GARCIA DAMBORENEA, Ricardo [http://www.usoderazon.com]
  
−
  -F.'' ad rerecundia'': Es dóna quan l'argument es basa en la falta de respecte a una autoritat, a un individu, o a les circunstàncies d'aquest.
+
"Iniciació a la història de la filosofia": Llatzer Bria i d'altres autors. Edit: Alhambra.
−
Per exemple, si suposam que l'alcalde d'un poble és propietari d'una fàbrica de bicicletes, i estableix un projecta on vol establir carril bici a tal poble, una fal·làcia ''ad rerecundia'' consisitiria en argumentar que ho vol realitzar per qúestions econòmiques.
+
  
−
  -F.''petitio principi'': Es tracta de tomar la conclusió com a premisa.
+
[[Categoria:Conceptes]]
 +
[[Categoria:Lògica]]

Revisió de 20:11, 16 oct 2009


Una fal·làcia lògica és un error de raonament que resulta independent de la veritat de les premisses. En sentit estricte, una fal·làcia lògica és l'aplicació incorrecta d'un principi lògic vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent. Tanmateix, s'acostumen a incloure en les fal·làcies arguments inductius, abductius o presumptius incorrectes, entimemes, preguntes capcioses, arguments irrellevants -no pertinents- i fins i tot arguments vàlids com la tautologia inclosa en la fal·làcia de la petició de principi.

L'entimema és diferent de la fal·làcia. L'entimema és un sil·logisme segons el qual un o diversos arguments són probables, o bé no lògicament demostrables. Així, un entimema és fals (o no necessàriament lògic) perquè una o algunes de les premisses són falses o no necessàriament lògiques. Certs sil·logismes o construccions de frases, per exemple, d'arguments empírics o morals, són entimemes; poden resultar probables o fins i tot esdevenir casualment certs, però, o no són lògics, o són una estructura lògica mal formada.

L'aporia és diferent de la fal·làcia. La fal·làcia és una falsedat desmentida, però es pot dir que l'aporia, almenys com vol ser presentada, és un argument lògic que porta a un absurd, que no es pot desmentir. L'aporia agafa alguna dada sensible i la sotmet a una argumentació per assegurar-ne desmentir-ne la falsedat. Són famoses sobretot les apories de Zenó d'Elea.

Finalment hi ha l'axioma. Un axioma -almenys tal i com és vist per Aristòtil- és una veritat fonamental, presentada com a indiscutible. Si un axioma és una conclusió formada per premisses, aleshores aquestes premisses també són axiomes i així successivament (a diferència de l'entimema).

Llista de fal·làcies lògiques

Aquesta és una llista de les fal·làcies lògiques més corrents. No són mútuament excloents, és a dir, se'n poden donar diverses alhora en una mateixa afirmació. La majoria són reconegudes tradicionalment i estudiades en treballs de pensament crític. Altres, per contra, són més especialitzades.

Bibliografia

CHAMBLIN, Charles L. (1970). Fallacies. London: Methuen.

Van EEMEREN Frans H.; GROOTENDORST, Rob; SNOECK HENKEMANS, Francisca (1996). Fundamentals of Argumentation Theory. Mahwah (NJ): Lawrence Erlbaum Associates.

VEGA REÑÓN, Luis (2003). Si de argumentar se trata. Barcelona: Montesinos.

GARCIA DAMBORENEA, Ricardo [1]

"Iniciació a la història de la filosofia": Llatzer Bria i d'altres autors. Edit: Alhambra.

Obtingut de «http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Fal·làcia&oldid=2930»