Fal·làcia: Diferència entre les revisions

De Wiki de Filosofia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
m
m
 
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
    
 
    
  
−
Una '''fal·làcia lògica''' és un error de raonament que resulta independent de la [[veritat]] de les premisses. En sentit estricte, una fal·làcia [[lògica]] és l'aplicació incorrecta d'un principi lògic vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent. Tanmateix, s'acostumen a incloure en les fal·làcies arguments [[inductius]], [[abductius]] o [[presumptius]] incorrectes, [[entimema|entinemes]], [[preguntes capcioses]], [[argument|arguments]] irrellevants -no pertinents- i fins i tot arguments vàlids com la tautologia inclosa en la fal·làcia de la [[petició de principi]].
+
Una '''fal·làcia lògica''' és un error de raonament que resulta independent de la [[veritat]] de les premisses. En sentit estricte, una fal·làcia [[lògica]] és l'aplicació incorrecta d'un principi lògic vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent. Tanmateix, s'acostumen a incloure en les fal·làcies arguments [[inductius]], [[abductius]] o [[presumptius]] incorrectes, [[entimema|entimemes]], [[preguntes capcioses]], [[argument|arguments]] irrellevants -no pertinents- i fins i tot arguments vàlids com la tautologia inclosa en la fal·làcia de la [[petició de principi]].
  
−
L'[[entimema]] és diferent de la fal·làcia. L'entitema és un [[sil·logisme]] segons el qual un o diversos arguments són probables, o bé no lògicament demostrables. Així, un entitema és fals (o no necessàriament lògic) perquè una o algunes de les premisses són falses o no necessàriament lògiques. Certs sil·logismes o construccions de frases, per exemple, d'arguments empírics o morals, són entitemes; poden resultar probables o fins i tot esdevenir casualment certs, però, o no són lògics, o són una estructura lògica mal formada.
+
L'[[entimema]] és diferent de la fal·làcia. L'entimema és un [[sil·logisme]] segons el qual un o diversos arguments són probables, o bé no lògicament demostrables. Així, un entimema és fals (o no necessàriament lògic) perquè una o algunes de les premisses són falses o no necessàriament lògiques. Certs sil·logismes o construccions de frases, per exemple, d'arguments empírics o morals, són entimemes; poden resultar probables o fins i tot esdevenir casualment certs, però, o no són lògics, o són una estructura lògica mal formada.
  
 
L'[[aporia]] és diferent de la fal·làcia. La fal·làcia és una falsedat desmentida, però es pot dir que l'aporia, almenys com vol ser presentada, és un argument lògic que porta a un absurd, que no es pot desmentir. L'aporia agafa alguna dada sensible i la sotmet a una argumentació per assegurar-ne desmentir-ne la falsedat. Són famoses sobretot les apories de Zenó d'Elea.
 
L'[[aporia]] és diferent de la fal·làcia. La fal·làcia és una falsedat desmentida, però es pot dir que l'aporia, almenys com vol ser presentada, és un argument lògic que porta a un absurd, que no es pot desmentir. L'aporia agafa alguna dada sensible i la sotmet a una argumentació per assegurar-ne desmentir-ne la falsedat. Són famoses sobretot les apories de Zenó d'Elea.
  
−
Finalment hi ha l'[[axioma]]. Un axioma -almenys tal i com és vist per [[Aristòtil]]- és una veritat fonamental, presentada com a indiscutible. Si un axioma és una conclusió formada per premisses, aleshores aquestes premisses també són axiomes i així successivament (a diferència de l'entitema).  
+
Finalment hi ha l'[[axioma]]. Un axioma -almenys tal i com és vist per [[Aristòtil]]- és una veritat fonamental, presentada com a indiscutible. Si un axioma és una conclusió formada per premisses, aleshores aquestes premisses també són axiomes i així successivament (a diferència de l'entimema).  
  
 
==Llista de fal·làcies lògiques==
 
==Llista de fal·làcies lògiques==
Línia 139: Línia 139:
  
 
[[Categoria:Conceptes]]
 
[[Categoria:Conceptes]]
−
[[Categoria:Lògica]
+
[[Categoria:Lògica]]

Revisió de 20:11, 16 oct 2009


Una fal·làcia lògica és un error de raonament que resulta independent de la veritat de les premisses. En sentit estricte, una fal·làcia lògica és l'aplicació incorrecta d'un principi lògic vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent. Tanmateix, s'acostumen a incloure en les fal·làcies arguments inductius, abductius o presumptius incorrectes, entimemes, preguntes capcioses, arguments irrellevants -no pertinents- i fins i tot arguments vàlids com la tautologia inclosa en la fal·làcia de la petició de principi.

L'entimema és diferent de la fal·làcia. L'entimema és un sil·logisme segons el qual un o diversos arguments són probables, o bé no lògicament demostrables. Així, un entimema és fals (o no necessàriament lògic) perquè una o algunes de les premisses són falses o no necessàriament lògiques. Certs sil·logismes o construccions de frases, per exemple, d'arguments empírics o morals, són entimemes; poden resultar probables o fins i tot esdevenir casualment certs, però, o no són lògics, o són una estructura lògica mal formada.

L'aporia és diferent de la fal·làcia. La fal·làcia és una falsedat desmentida, però es pot dir que l'aporia, almenys com vol ser presentada, és un argument lògic que porta a un absurd, que no es pot desmentir. L'aporia agafa alguna dada sensible i la sotmet a una argumentació per assegurar-ne desmentir-ne la falsedat. Són famoses sobretot les apories de Zenó d'Elea.

Finalment hi ha l'axioma. Un axioma -almenys tal i com és vist per Aristòtil- és una veritat fonamental, presentada com a indiscutible. Si un axioma és una conclusió formada per premisses, aleshores aquestes premisses també són axiomes i així successivament (a diferència de l'entimema).

Llista de fal·làcies lògiques

Aquesta és una llista de les fal·làcies lògiques més corrents. No són mútuament excloents, és a dir, se'n poden donar diverses alhora en una mateixa afirmació. La majoria són reconegudes tradicionalment i estudiades en treballs de pensament crític. Altres, per contra, són més especialitzades.

Bibliografia

CHAMBLIN, Charles L. (1970). Fallacies. London: Methuen.

Van EEMEREN Frans H.; GROOTENDORST, Rob; SNOECK HENKEMANS, Francisca (1996). Fundamentals of Argumentation Theory. Mahwah (NJ): Lawrence Erlbaum Associates.

VEGA REÑÓN, Luis (2003). Si de argumentar se trata. Barcelona: Montesinos.

GARCIA DAMBORENEA, Ricardo [1]

"Iniciació a la història de la filosofia": Llatzer Bria i d'altres autors. Edit: Alhambra.

Obtingut de «http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Fal·làcia&oldid=2930»