Paradoxa: Diferència entre les revisions
| Línia 4: | Línia 4: | ||
== Exemples de paradoxes == | == Exemples de paradoxes == | ||
| − | == == El dinar de filòsofs == == | + | ==== El dinar de filòsofs ==== |
'''El dinar de filòsofs''' és un exemple de paradoxa que conté una abraçada mortal. | '''El dinar de filòsofs''' és un exemple de paradoxa que conté una abraçada mortal. | ||
| Línia 20: | Línia 20: | ||
Una altra forma d'evitar-la seria que un filòsof o bé agafa totes dues forquilles o bé no n'agafa cap. | Una altra forma d'evitar-la seria que un filòsof o bé agafa totes dues forquilles o bé no n'agafa cap. | ||
| + | ---- | ||
| − | == == La paradoxa de Protàgores == == | + | |
| + | ==== La paradoxa de Protàgores ==== | ||
La '''paradoxa de [[Protàgores]]''' és una anècdota atribuïda al [[filòsof]], que ben bé podria il·lustrar la tesi contemporània segons la qual alguns problemes són [[problema indecidible|indecidibles]], tal com demostrà [[Kurt Gödel]], seguint les propostes de [[David Hilbert]]: | La '''paradoxa de [[Protàgores]]''' és una anècdota atribuïda al [[filòsof]], que ben bé podria il·lustrar la tesi contemporània segons la qual alguns problemes són [[problema indecidible|indecidibles]], tal com demostrà [[Kurt Gödel]], seguint les propostes de [[David Hilbert]]: | ||
| Línia 37: | Línia 39: | ||
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
* http://www.xtec.cat/~lvallmaj/agora/protagor.htm | * http://www.xtec.cat/~lvallmaj/agora/protagor.htm | ||
| − | * http://www.epsilones.com/paginas/t-paradojas.html#paradojas-pleitohonorarios | + | * http://www.epsilones.com/paginas/t-paradojas.html#paradojas-pleitohonorarios |
| − | * http://independencia.blogia.com/2004/051902-protagoras-y-el-cristal-con-que-se-mira-.php | + | * http://independencia.blogia.com/2004/051902-protagoras-y-el-cristal-con-que-se-mira-.php |
[[Categoria:Conceptes]] | [[Categoria:Conceptes]] | ||
Revisió de 13:01, 13 jul 2007
Una paradoxa és una afirmació que sembla contradictòria o que va contra el sentit comú. La paraula ve de "para", cert, desviat, i ''doxa'', opinió. A vegades s'aplica el terme a situacions d'incoherència o simplement sorprenents. Tot i que en principi es refereixen a mecanismes de la lògica, es troben paradoxes en gairebé qualsevol branca de la ciència.
Contingut
Exemples de paradoxes
El dinar de filòsofs
El dinar de filòsofs és un exemple de paradoxa que conté una abraçada mortal.
Un cert número 'n' de filòsofs estan asseguts entorn d'una taula rodona. Davant de cada filòsof hi ha un plat, l'esquerra i a la dreta de cada filòsof hi ha una forquilla, de tal manera que hi ha 'n' forquilles. Al centre de la taula hi ha una gran plata de spaghetti.
Cada filòsof o bé pensa o bé menja. Per menjar un filòsof ha de servir-se primer els spaghetti, per la qual cosa necessita agafar les forquilles que té a la dreta i a l'esquerra. Quan s'ha servit el filòsof deixa lliure una de les forquilles i menja amb l'altra, que allibera en acabar de menjar.
La paradoxa s'esdevé quan tots els filòsofs volen menjar alhora, i tots agafen primer la forquilla de la mateixa banda. Aleshores tenim tots els filòsofs amb una forquilla a la mà i esperant que el filòsof del costat deixi la forquilla. Però per a que el filòsof del costat deixi la forquilla és necessari que el filòsof del seu costat deixi la forquilla, cosa que no passarà fins que el filòsof del seu costat deixi la forquilla...
Evitar l'abraçada mortal
Una forma d'evitar l'abraçada mortal seria que la meitat dels filòsofs agafin primer la forquilla de la seva dreta i l'altra meitat la de la seva esquerra.
Una altra forma d'evitar-la seria que un filòsof o bé agafa totes dues forquilles o bé no n'agafa cap.
La paradoxa de Protàgores
La paradoxa de Protàgores és una anècdota atribuïda al filòsof, que ben bé podria il·lustrar la tesi contemporània segons la qual alguns problemes són indecidibles, tal com demostrà Kurt Gödel, seguint les propostes de David Hilbert:
Un estudiant, Euatle, volia anar a les lliçons de retòrica del filòsof, per poder exercir d'advocat, però no tenia diners per pagar-les. Va parlar amb Protàgores, i aquest va veure que semblava un noi molt llest. Acceptà la seva assistència amb la condició de pagar els honoraris quan guanyés el primer plet.
Euatle va acabar la seva formació seguint les lliçons de Protàgores, però després decidí no exercir d'advocat, i per tant, no pagar. Protàgores reclamava els honoraris, però l'estudiant deia que no tenia cap obligació de pagar, doncs no havia guanyat el primer cas. Davant l'amenaça d'un plet judicial es volia fer càrrec de la defensa i argumentava:
«Si anem a judici i jo guanyo, per manament judicial no t'hauré de pagar, i si perd tampoc, doncs no hauré guanyat el meu primer plet, i aquesta era la nostra condició. No anem a judici, Protàgores, perdràs.»
Protàgores, que era expert en veure les dues cares d'una qüestió, li respongué:
«Si anem a judici, i jo guany, per manament judicial hauràs de pagar, mentre que, si perds, hauràs guanyat el teu primer plet, i segons el nostre pacte hauràs de pagar.»
