Nihilisme: Diferència entre les revisions
m |
m |
||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
El nihilisme que parlava Hamilton ha estat anomenat després «[[nihilisme epistemològic]]», a diferència d'altres tipus de nihilisme, com el [[nihilisme moral]] (negació que hi ha principis morals vàlids), el [[nihilisme metafísic]] (pura i simple negació de «la realitat»). Tanmateix, el nihilisme epistemològic i el metafísic han estat equiparats amb freqüència. L'esmentat Hamilton es referia ja a [[Gorgies]], segons el qual no hi ha res -i si hi hagués alguna cosa, seria incognoscible, i si fos cognoscible, seria inexpressable, inefable o incomunicable-. | El nihilisme que parlava Hamilton ha estat anomenat després «[[nihilisme epistemològic]]», a diferència d'altres tipus de nihilisme, com el [[nihilisme moral]] (negació que hi ha principis morals vàlids), el [[nihilisme metafísic]] (pura i simple negació de «la realitat»). Tanmateix, el nihilisme epistemològic i el metafísic han estat equiparats amb freqüència. L'esmentat Hamilton es referia ja a [[Gorgies]], segons el qual no hi ha res -i si hi hagués alguna cosa, seria incognoscible, i si fos cognoscible, seria inexpressable, inefable o incomunicable-. | ||
| + | |||
| + | S'ha parlat així mateix de [[Pirró]] a propòsit del nihilisme; en general, nihilisme i [[escepticisme]], en particular [[escepticisme radical]], han estat sovint examinats juntament, com dos aspectes d'un universal «negacionisme». Ja que l'escepticisme s'ha manifestat moltes vegades com a dubte que hi hagi res permanent en el moviment i el canvi, el nihilisme s'ha entès com l'afirmació de la qual tot canvia contínuament i, a més, de la qual tot varia d'acord amb el subjecte. | ||
[[Categoria:Conceptes]] | [[Categoria:Conceptes]] | ||
Revisió del 18:48, 4 jul 2007
El nihilisme (del llatí Nihil, no-res) és una posició filosòfica que argumenta que el món, i en especial l'existència humana, no poseeix de manera realment objectiva cap significat, propòsit, veritat comprensible o valor esencial superior. Els nihilistes poden creure una d'aquestes tres coses:
- Que no existeix cap finalitat o propòsit superior. Només hi ha el no-res.
- Que la realitat que experimentem els humans no existeix tal i com la veiem.
- Que la realitat és incognoscible (no es pot conèixer), per tant, entendre-la serà inútil a la pràctica i sense sentit teòric.
Segons el ''Diccionari de Filosofia'' de Ferrater Mora, J un dels primers filòsofs, si no el primer, que va utilitzar el terme 'nihilisme' va ser William Hamilton que va considerar que el nihilisme (de nihil = 'res') és la negació de la realitat substancial. Segons Hamilton, Hume era un nihilista; en negar que hi ha una realitat substancial, o que hi ha en realitat -o «en la realitat»- substàncies, només es pot sostenir que es coneixen fenòmens. El nihilisme és, des d'aquest punt de vista, idèntic al fenomenisme.
El nihilisme que parlava Hamilton ha estat anomenat després «nihilisme epistemològic», a diferència d'altres tipus de nihilisme, com el nihilisme moral (negació que hi ha principis morals vàlids), el nihilisme metafísic (pura i simple negació de «la realitat»). Tanmateix, el nihilisme epistemològic i el metafísic han estat equiparats amb freqüència. L'esmentat Hamilton es referia ja a Gorgies, segons el qual no hi ha res -i si hi hagués alguna cosa, seria incognoscible, i si fos cognoscible, seria inexpressable, inefable o incomunicable-.
S'ha parlat així mateix de Pirró a propòsit del nihilisme; en general, nihilisme i escepticisme, en particular escepticisme radical, han estat sovint examinats juntament, com dos aspectes d'un universal «negacionisme». Ja que l'escepticisme s'ha manifestat moltes vegades com a dubte que hi hagi res permanent en el moviment i el canvi, el nihilisme s'ha entès com l'afirmació de la qual tot canvia contínuament i, a més, de la qual tot varia d'acord amb el subjecte.
