Escepticisme

El corrent escèptic o escepticisme fou un corrent filosòfic iniciat per Pirró d'Elis (360 aC-270 aC).

Encara que hi ha postures escèptiques en molts períodes de la història (des de la primera sofística fins a la postura radicalment crítica de Nietzsche, i encara més endavant), el moviment conegut popularment com a escepticisme està format principalment pel seu fundador Pirró, pel seu deixeble Timó, pels platònics Arcesilau i Carnèades i, segles després, per Enesidem i per Sext Empíric (i d'altres membres secundaris de l'escola).

Els escèptics desconfiaven de la capacitat de la raó per descobrir la veritat, ja que les sensacions per les quals es percep la realitat només mostren l'aparença de les coses.

Les idees centrals de l'escepticisme són:

• No es poden saber com són les coses en si mateixes, i el més prudent és abstenir-se de formular cap judici, ja que res és fals ni verdader.
• Hom no pot fiar-se de la raó ja que els seus coneixements es fonamenten en les sensacions.
• Voler arribar a coneixements absoluts és una font d'intranquil·litat.
• L'única cosa que interessa en la vida és aconseguir la tranquil·litat d'esperit o ataràxia.
• Tot l'extern a l'home és indiferent.
• Atès que s'ha de viure en un món d'aparences, sempre caldrà inclinar-se pel més probable.