Nihilisme: Diferència entre les revisions
m |
|||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
* Que la realitat és [[incognoscible]] (no es pot conèixer), per tant, entendre-la serà inútil a la pràctica i sense sentit teòric. | * Que la realitat és [[incognoscible]] (no es pot conèixer), per tant, entendre-la serà inútil a la pràctica i sense sentit teòric. | ||
| − | Segons el | + | Segons el ''[[Diccionari de Filosofia]]'' de [[Ferrater Mora, J]], un dels primers filòsofs, si no el primer, que va utilitzar el terme 'nihilisme' va ser William Hamilton que va considerar que el nihilisme (de [[nihil]] = 'res') és la negació de la [[realitat substancial]]. Segons Hamilton, Hume era un nihilista; en negar que hi ha una realitat substancial, o que hi ha en realitat -o «en la realitat»- substàncies, només es pot sostenir que es coneixen fenòmens. El nihilisme és, des d'aquest punt de vista, idèntic al [[fenomenisme]]. |
El nihilisme que parlava Hamilton ha estat anomenat després «[[nihilisme epistemològic]]», a diferència d'altres tipus de nihilisme, com el [[nihilisme moral]] (negació que hi ha principis morals vàlids), el [[nihilisme metafísic]] (pura i simple negació de «la realitat»). Tanmateix, el nihilisme epistemològic i el metafísic han estat equiparats amb freqüència. L'esmentat Hamilton es referia ja a [[Gorgies]], segons el qual no hi ha res -i si hi hagués alguna cosa, seria incognoscible, i si fos cognoscible, seria inexpressable, inefable o incomunicable-. | El nihilisme que parlava Hamilton ha estat anomenat després «[[nihilisme epistemològic]]», a diferència d'altres tipus de nihilisme, com el [[nihilisme moral]] (negació que hi ha principis morals vàlids), el [[nihilisme metafísic]] (pura i simple negació de «la realitat»). Tanmateix, el nihilisme epistemològic i el metafísic han estat equiparats amb freqüència. L'esmentat Hamilton es referia ja a [[Gorgies]], segons el qual no hi ha res -i si hi hagués alguna cosa, seria incognoscible, i si fos cognoscible, seria inexpressable, inefable o incomunicable-. | ||
Revisió del 19:53, 21 jul 2007
El nihilisme (del llatí Nihil, no-res) és una posició filosòfica que argumenta que el món, i en especial l'existència humana, no poseeix de manera realment objectiva cap significat, propòsit, veritat comprensible o valor esencial superior. Els nihilistes poden creure una d'aquestes tres coses:
- Que no existeix cap finalitat o propòsit superior. Només hi ha el no-res.
- Que la realitat que experimentem els humans no existeix tal i com la veiem.
- Que la realitat és incognoscible (no es pot conèixer), per tant, entendre-la serà inútil a la pràctica i sense sentit teòric.
Segons el Diccionari de Filosofia de Ferrater Mora, J, un dels primers filòsofs, si no el primer, que va utilitzar el terme 'nihilisme' va ser William Hamilton que va considerar que el nihilisme (de nihil = 'res') és la negació de la realitat substancial. Segons Hamilton, Hume era un nihilista; en negar que hi ha una realitat substancial, o que hi ha en realitat -o «en la realitat»- substàncies, només es pot sostenir que es coneixen fenòmens. El nihilisme és, des d'aquest punt de vista, idèntic al fenomenisme.
El nihilisme que parlava Hamilton ha estat anomenat després «nihilisme epistemològic», a diferència d'altres tipus de nihilisme, com el nihilisme moral (negació que hi ha principis morals vàlids), el nihilisme metafísic (pura i simple negació de «la realitat»). Tanmateix, el nihilisme epistemològic i el metafísic han estat equiparats amb freqüència. L'esmentat Hamilton es referia ja a Gorgies, segons el qual no hi ha res -i si hi hagués alguna cosa, seria incognoscible, i si fos cognoscible, seria inexpressable, inefable o incomunicable-.
S'ha parlat així mateix de Pirró a propòsit del nihilisme; en general, nihilisme i escepticisme, en particular escepticisme radical, han estat sovint examinats juntament, com dos aspectes d'un universal «negacionisme». Ja que l'escepticisme s'ha manifestat moltes vegades com a dubte que hi hagi res permanent en el moviment i el canvi, el nihilisme s'ha entès com l'afirmació de la qual tot canvia contínuament i, a més, de la qual tot varia d'acord amb el subjecte.
