Lògica

Divisió de la lògica

La lògica pot ser formal o informal (també anomenada material)

• Lògica formal: Entesa d'aquesta manera la lògica determina quan una inferència està ben construïda; és a dir, quan l'estructura del raonament ens permet d'inferir la necessitat de la conclusió.
• Lògica informal: S'ocupa de factors que no tenen res a veure amb la forma ( o ben poc ).

Així, per a determinar la validesa d'un raonament es fixa en aspectes aliens a la seva estructura: si les premisses són les adequades o no, si les dades de les quals partim poden justificar la conclusió, ... Aquesta lògica ens permet descobrir les fal•làcies que són raonaments no vàlids que, tanmateix, poden semblar el contrari.

Resum història

La lògica com a ciència va fer les primeres passes amb Aristòtil IV a.C., que ja la va concebre clarament com un saber formal; posteriorment, els estoics la van ampliar en alguns temes fonamentals, i més tard els lògics de l'edat mitjana i principis de l'edat moderna van sistematitzar la lògica aristotèlica i estoica, de manera que va culminar així, la construcció de l'anomenada lògica tradicional, que es va mantenir pràcticament fins a mitjan segle XIX. Utilitzaven lletres per a substituir les parts variables dels raonaments :S és P

Tanmateix, la lògica moderna ha trobat la manera de simbolitzar també les parts constants dels raonaments com conjuncions,negacions, partícules condicionals... Aquesta lògica es caracteritza per una simbolització més gran de les expressions, de manera que sense deixar de ser una ciència formal, ha esdevingut també una ciència formalitzada. Per aquest motiu també s'anomena lògica simbòlica o matemàtica. Els seus iniciadors són lògics i matemàtics com ara G.Boole i G. Frege.

Actualment es parla d'un altre tipus de lògica, la lògica borrosa. En la realitat les coses no són blanques o negres, vertaderes o falses en sentit absolut. El raonament aproximat és el que ens permet d'abordar molts problemes reals, en què la lògica matemàtica clàssica no és suficient. Per exemple, la intel·ligència artificial necessita raonar a partir de dades o premisses imprecises.