Estat

La noció d'Estat

Actualment considerem que l'Estat és un tipus d'organització que té una data d'aparició relativament tardana (segle XVI). El naixement històric d'aquesta forma d'organització política coincideix amb l'ús d'aquest terme en el seu sentit modern.

Maquiavel, Nicolau (1469-1527) fou el primer que l'utilitzà en l'àmbit de la filosofia política. Des d'aleshores s'entén que l'Estat és una forma d'organització política caracteritzada per un poder permanent i indiscutible en un territori concret. Poder que tot i que és exercit des de diferents institucions és únic i exclusiu. A més, és sobirà i és l'encarregat de mantenir l'estabilitat i l'ordre. Per a fer-ho posseeix el monopoli de la força i la violència. Aquesta última característica de l'Estat és mantinguda com a única i específica pel pensador Weber,Max.

Així, resumint, els trets definitoris de l'Estat serien:

• Poder territorial delimitat per les seves fronteres.
• Sobirania: en l'àmbit estatal no hi ha res que estigui per damunt seu.
• Encarregat de mantenir l'orde i el control social, per aquest motiu té el monopoli de la força i de la violència, ja sigui per protegir els seus membres com la de fer respectar la llei per tal de mantenir l'estabilitat i la pau social, evitant els conflictes.

ORIGEN DE L'ESTAT

Algunes teories que defensen la necessitat de l'Estat es coneixen com a teories contractualistes. Les teories del contracte social tenen com a objectiu explicar l'origen de la societat i l'Estat, i justificar-ne l'existència. Aquest tipus de concepcions van aparèixer per primera vegada cap al segle XVII- XVIII .

Els plantejaments contractualistes sorgeixen en el moment en què es produeix un canvi de perspectiva, de la consideració de l'Estat com una cosa natural es passa a la certesa del seu caràcter convencional. D'aquesta manera, tant les lleis i normes socials com les institucions i els òrgans de poder es veuen com una creació humana que pot ser rebutjada o alterada.

Segons aquesta teoria l'Estat és fruit d'un pacte o contracte. La teoria contractualista però, no pretén descriure un fet històric sinó que es tracta d'una metàfora explicativa per a remarcar el caràcter humà de l'Estat.