Argumentació
Sovint es considera que una argumentació és un conjunt d'arguments en suport d'una tesi. Ara bé, des de la pragmadialèctica es pot completar la visió que en té la lògica. Comencem per una definició laxa (Plantin): (a)“L’argumentació és l’operació per la qual un enunciador cerca transformar el sistema de creences i representacions del seu interlocutor per mitjans lingüístics”. Segons Cuenca: (b)“La estructura silogística (premisas-conclusión) y antitética (tesis-antítesis), por una parte, y el dialogismo (la confrontación entre un emisor actual y un receptor concreto o no, presente o representado textualmente), por otra, son las dos características fundamentales que explican y motivan el funcionamiento de los mecanismos lingüísticos y discursivos de la argumentación”. Per van Eemeren, Grootendorst i Henkemans: (c)“L’argumentació és una activitat verbal i social de raó destinada a augmentar (o disminuir) l’acceptabilitat d’un punt de vista discutible per part de l’oient o el lector, mitjançant la presentació d’una constel•lació de proposicions adreçada a justificar (o rebatre) el punt de vista davant d’un jutge racional”. (d) En una obra posterior els mateixos autors fan una definició més precisa: “L’argumentació és una activitat verbal, social i racional destinada a convèncer un crític raonable de l’acceptabilitat d’un punt de vista tot presentant una constel•lació de proposicions que justifiquen o refuten la proposició expressada en el punt de vista”.
En totes quatre definicions es considera l'argumentació alhora com a procés (quelcom que es fa per defensar o atacar un punt de vista) i com a producte (conjunt d'elements, especialment arguments que dónen suport a aquest punt de vista). Com a procés, una argumentació té les fases següents: - Confrontació: Es palesa la diferència de punts de vista. - Obertura:Les persones interlocutores decideixen discutir i acorden les regles. - Argumentació: Les parts expressen els arguments i presenten i responen objeccions. - Clausura: Una part assoleix la seva fita, l’altra concedeix.
Sovint s'utilitza com a sinònim de diàleg,però en forma una subclasse, la dels diàlegs argumentatius. Segons Walton, els diàlegs argumentatius poden ser - Diàleg persuassiu. - Investigació. - Negociació. - Recerca d'informació. - Deliberació. - Erístic.
Bibliografia
Van EEMEREN Frans H.; GROOTENDORST, Rob; SNOECK HENKEMANS, Francisca (1996). Fundamentals of Argumentation Theory. Mahwah (NJ): Lawrence Erlbaum Associates. VEGA REÑÓN, Luis (2003). Si de argumentar se trata. Barcelona: Montesinos. WALTON, Douglas N. (2006). Fundamentals of Critical Argumentation. New York: Cambridge.
Enllaços
Pàgina de Douglas Walton [1] BELTRAN, J. Argumentar, una capacitat filosòfica