Pirró d'Elis

Pirró d'Elis, (en grec Πύρρων ο Ηλείος) (360 - 270) natural d'Elis, ciutat provincial al nordest del Peloponès, Grècia, fou el primer filòsof escèptic que va fer del dubte el problema central de tota la seva filosofia.

Es coneix la seva existència a través dels seus deixebles, entre ells Timó. Tot i així, el document més important de l'escepticisme pirrònic és l'Esboç de l'Escepticisme pirronià de Sext Empíric, ja que Pirró no va deixar cap document escrit. Com Sòcrates, devia considerar la seva filosofia més aviat una pràctica que una teoria.

Segons Sext Empíric, l'escèptic es diferencia del dogmàtic (que creu d'haver trobat la veritat: Aristòtil, Estoics i epicureisme) i del dogmàtic negatiu (que creu que no és possible de trobar la veritat: Acadèmia Nova) per ser el cercador de la veritat. En el procés de buscar-la, s'adona que es pot contrarestar qualsevol opinió amb una opinió d'igual força argumentativa: dins de l'aigua el rem sembla doblat, mentre que fora sembla totalment recte - com podem saber com és en realitat? La resposta de l'escèptic és que sembla que no es pot saber i, llavors, s'asbté de qualsevol judici (epoché). Com no li molestarà més aquesta qüestió, l'ànima mantindrà tranquil⋅la: es troba en l'estat de l'ataraxia).

Tanmateix, el pirrònic no formula la tesi que qualsevol saber és impossible (a diferència de l'escepticisme modern); ho viu en el procés de contrarestar opinions diferents. Així doncs, es pot descriure el pirronisme com a mètode, però no com a teoria.