Ésser humà
Al llarg de la història del pensament s'ha definit l'ésser humà de moltes maneres:
- Ésser racional: amb capacitat per pensar, discòrrer, amb intel·ligència superior a la dels animals...
- Ésser social o polític: Plató i Aristòtil el van definir com a zoon politikon, l'essència de l'humà es trobaria en la mateixa societat, sense la qual no seria res.
- Ésser simbòlic: amb capacitat per crear símbols de diferents tipus ( homo loquens ) i amb significats específics.
- Ésser natural: com un fenòmen més de la naturalesa, sotmés a les lleis naturals o físiques.
- Ésser pràctic: com a homo faber, que fa coses, construeix.
- Ésser videns o homo videns: com a ésser que mira a través dels aparells tècnics : televisió, pantalla d'ordinador.
- Ésser sapiens-demens: com a racional i irracional al mateix temps, característica dialògica de la complexitat humana. (Morin,Edgar)
Text
"No podemos seguir imputando desórdenes y errores a las insuficiencias ingenuas ni a las incompetencias de la humanidad primitiva, reducidas en el orden y la verdad civilizadores. El proceso hasta hoy es inverso. Ya no es posible oponer sustancial y abstractamente razón y locuar. Por el contrario, debemos superponer sobre el rostro serio, trabajador y aplicado de homo sapiens el semblante, a la vez otro e idéntico, de homo demens. El hombre es loco-cuerdo. La verdad humana trae consigo el error. El orden humano implica el desorden. Así pues, se trata de preguntarnos, si los progresos de la complejidad, de la invención, de la inteligencia y de la sociedad se han producido a pesar, con o a causa del desorden, del error y del fantasma. Y nuestra respuesta es a causa, con y a pesar de a un mismo tiempo, pues la buena respuesta sólo puede ser compleja y contradictoria."
E.Morin: El paradigma perdido. Ed.Kairós
