Conducta racional

“Com a sèptima condició de la conducta racional exigirem subordinació de la tàctica a l’estratègia, és a dir, preferirem els fins posteriors abans que no pas els anteriors de la mateixa línia.

Acabem de veure que l’agent racional es troba sempre disposat a sacrificar un fi pròxim a favor d’un altre més remot de la mateixa línia. Però no tan sols això. L’agent racional no és tossut, no s’aferra una vegada per totes als seus fins un cop els ha formulat, es troba disposat a reformular els seus fins quan —per canvis en les circumstàncies, o en els gustos, o en l’edat, o per adquisició de nous coneixements o l’acumulació d’experiències o pel que sigui— els seus desigs i interessos han canviat. Es troba constantment disposat a esborrar fins de la llista, a afegir-ne altres de nous, a treure o afegir restriccions i, en general, a revisar i tornar a articular el sistema dels fins d’acord amb els canvis que el propi agent o el món que l’envolta vagi experimentant. L’agent racional es mostra sempre disposat a negociar, a pactar i a coaligar-se amb els altres, fins i tot quan això l’obliga a renunciar a una part dels seus fins, si d’aquesta manera pot obtenir la satisfacció d’altres fins més importants per a ell, que d’una altra manera no aconseguiria d’atènyer. L’agent racional és, doncs, per afegiment, raonable.

L’octava condició de la conducta racional requereix la disposició constant de l’agent a revisar, reformular i negociar el sistema dels seus fins en funció dels seus interessos, desigs i circumstàncies canviants.”

Mosterín, J. Racionalidad y acción humana, Alianza, Madrid 1978, p. 20-24.