Hedonisme

L'hedonisme és un corrent filosòfic que busca el plaer com a font de felicitat i sentit de la pròpia existència. Va néixer amb Epicur i es perllonga fins a l'actualitat.

El terme plaer

El plaer és un terme que no té una definició clara. Hi ha autors que pensen que hi ha una sèrie d'experiències que donen universalment plaer i d'altres que creuen que és totalment personal. Els primers citen la satisfacció dels desigs dels instints (per això el sexe donaria plaer) o l'aprovació de la comunitat. Els segons afirmen que tot depèn del sistema de valors de la persona, hi ha gent que extreu plaer del que altres consideren dolor, mentre que no poden gaudir de determinats actes perquè la consciència els fa sentir remordiments, per exemple.

Els corrents més idealistes classifiquen qualitativament el plaer, de manera que els més espirituals serien els més purs i els que proporcionen l'autèntica felicitat (Mill,John Stuart n'és un ferm defensor) mentre que aquells relacionats amb el cos estan a la base de la piràmide. Però els crítics els retreuen que oblidin el caràcter animal de l'home, que busca el plaer igual que altres espècies.

Valoració de l'hedonisme

L'hedonisme ha estat ben valorat pels epicuris, Nietzsche, Hume o Michel Onfray, mentre que les principals religions el consideren un moviment primitiu i que resta dignitat a la persona, esclava dels seus desitjos en comptes de cercar la felicitat per la via racional o espiritual. Associen el plaer a satisfaccions simples. Aquesta connotació negativa perviu en l'actualitat, quan es retreu a determinades persones, especialment joves, el fet de tenir una moral massa hedonista.