Navalla d'Occam
El principi de la navalla d'Occam (o navalla d'Ockham) es atribuït al frare franciscà Guillem d'Occam, lògic del segle XIV, i que forma la base del mètode reduccionista.
Contingut
Versions
En l'actualitat, és enunciat com segueix:
“De dues teories competidores, essent les altres coses iguals, la més simple ha de ser preferida”
La versió d'Isaac Newton pot ser més ben entesa:
We are to admit no more causes of natural things than such are both true and sufficient to explain their appearances. És a dir: “Hem d'admetre només aquelles causes de les coses naturals que siguen vertaderes i suficients per explicar la seva aparició.”
Segons l'ús modern, “vertader” pot significar “ben establert”.
El principi és també expressat com a Entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem, o “Els ens no s'han de multiplicar sens necessitat”, però aquesta sentencia va ser escrita per autors posteriors i no pot ser trobada als seus escrits que ens han arribat. Ockham escrigué en llatí Pluralitas non est ponenda sine neccesitate, que traduït al català literalment vol dir: “La pluralitat no es pot donar per sabuda sens necessitat”
Dave Beckett de la Universitat de Kent a Canterbury escrigué: "La regla medieval de l'estalvi, o principi de l'economia, freqüentment usat per Ockham esdevení a ser anomenat la navalla d'Ockam.”
La navalla d'Occam també ha estat anomenada “economia de postulats”, o “principi de la simplicitat”, i “K.I.S.S.” (Keep it simple stupid) (fes-ho simple, estúpid). Un altre proverbi que expressa aquesta idea, i que és sovint escoltat a les escoles de medicina, és “Quan sentis renillar, pensa cavalls, no zebres.”
Una altra variant és l'Espasa de Thargola de Nightfall, un curt conte, d'Isaac Asimov, i Robert Silverberg: “We must drive a sword through any hypothesis that is not strictly necessary”, es a dir: Hem de tallar amb l'espasa qualsevol hipòtesi que no sigui estrictament necessària.
La Navalla d'Occam ha esdevingut un principi bàsic del mètode científic. És important fer notar que és un argument heurístic, que no dóna necessàriament respostes correctes. Sovint, diferents hipòtesis son igualment simples, i la Navalla d'Occam no expressa cap preferència en aquests casos.
Per exemple, després d'una tempesta us adoneu que un arbre ha caigut. Basat en la evidència d'“una tempesta”, i “un arbre caigut”, una hipòtesi racional podria ser “la tempesta ha tombat l'arbre”. Aquesta hipòtesi només necessita una suposició, és a dir, un fort vent ha tombat l'arbre, més aviat que un bòlid, o un elefant. La hipòtesi que “l'arbre ha estat tombat per alienígenes de 200 metres d'alçada”, implica moltes suposicions addicionals, com ara la vertadera existència d'alienígenes, llur capacitat i voluntat de fer viatges interestel·lars, llur capacitat de fer caure arbres amb o sense intenció, i la biologia que els permet vagarejar per la gravetat terrestre mesurant 200 metres d'alçada. En conseqüència, la primera hipòtesi és preferible.
La Navalla d'Occam no és equivalent a la idea que la perfecció és la simplicitat. Albert Einstein tenia això en ment quan escrigué el 1933 que “El suprem propòsit de tota teoria és fer irreductibles els elements bàsics tant com sia possible sense haver de abandonar la representació adequada d'una dada simple de l'experiència”, sovint parafrasejat com “Les teories haurien de ser tan simples com sia possible, però no més simples.” Hom ha simplificat en excés la Navalla d'Occam dient: “La més simple explicació és la millor” (o la “vertadera”).
Hi ha diferents autors que obtenen la Navalla d'Occam de la teoria de les probabilitats, i l'apliquen a la inferència estadística, i també diferents criteris per penalitzar la complexitat a la inferència estadística. Escrits recents suggereixen un connexió entre la Navalla d'Occam i la complexitat de Kolmogorov.
Un dels problemes amb la formulació original del principi és que només s'aplica a models amb la mateixa potència de explicació (per exemple: preferir el més simple dels models igualment bons). Una forma més general de la Navalla d'Occam pot ser obtinguda de la inferència Bayesiana i del model Bayesià de comparació, que pot ser usat per comparar models que no acomoden les dades igualment bé. Aquests mètodes poden optimitzar el balanç entre la complexitat i la potència del model.
A la filosofia de la religió la Navalla d'Ocam, a vegades, ha estat usada per frustrar arguments per a l'existència de Déu, Cap d'aquests postulats ha estat considerat definitiu, perquè les suposicions assumides no han estat definides de forma precisa. També hauria d'afegir-se que el principi es només una guia cap a la teoria millor basada en coneixements corrents, no la “veritat”.
La idea de Guillem d'Occam i altres pensadors
Guillem potser es va inspirar en altres pensadors. Per exemple: el Llibre V de la Física d'Aristòtil postula que “la natura opera en el camí més curt possible.”
Galileu satiritzà notablement la Navalla d'Occam en el seu Diàleg. El principi es representat en el diàleg per Simplicio.
El punt de vista que Galileu presentat irònicament és que si un vol començar des de el nombre menor de ens, un podria considerar l'alfabet com els ens fonamentals, aleshores un podria certament construir el coneixement humà complert amb l'alfabet.
Afegint un altre capa d'ironia, molts dels moderns científics, i matemàtics proposen seriosament que els ens bàsics podrien ser els “bits d'informació”, per exemple els digits del codi binari, en tal cas els ens de William d'Occam podrien ser vists com a anuncis de la lògica de George Boole i la moderna computació.
Per ventura degut a l'abstrusa naturalesa del lògic medieval, i a la foscor de las metes de Guillem d'Occam, com a teòleg, i lògic, la discussió, i aplicació de la Navalla d'Occam es freqüentment plena d'ironies.
