Poètica
La Poètica és una de les obres principals d'Aristòtil, escrita en el segle IV aC, entre la fundació de la seva escola a Atenes el 335 aC i la seva partida definitiva de la ciutat el 323 aC, un any abans de la seva mort. El seu tema principal és la reflexió estètica a través de la caracterització i descripció de la tragèdia. Originalment l'obra estava composta de dues parts: un primer llibre sobre la tragèdia i l'epopeia i un segon sobre la comèdia i la poesia iàmbica que es va perdre, aparentment durant l'Edat Mitjana, i del que gens es coneix.
La Poètica consta d'un treball de definició i caracterització de la tragèdia i altres arts imitatives. Al costat d'aquestes consideracions n'hi apareixen unes altres, menys desenvolupades, sobre la Història i la seva comparança amb la poesia (les arts en general), consideracions lingüístiques i unes altres sobre la mimesi.
La Poètica és una de les obres aristotèliques tradicionalment conegudes com esotèriques o acroamàtiques. Això implica que no hauria estat publicada, sinó que constituïa un conjunt de quaderns de notes destinats a l'ensenyament i que servien de guia o apunt al mestre. Estaven destinats a ser escoltats i no a ser llegits.
El més antic dels còdex que contenen el text de la Poètica (ja sense la Comèdia) és el còdex Parisinus 1141, escrit a fins del segle X o principis del segle XI.
