Utopia
Utopia significa literalment "el que no és enlloc". El terme va ser inventat per Thomas More, al segle XVI, per descriure una societat perfecta en tots els sentits. La mateixa ciutat que ell descriu s'anomena "Utopia". Així doncs, utòpic designaria allò que és ideal -particularment l'ideal de societat humana-, que se suposa màximament desitjable, però que és difícilment assolible."Utòpic" equivaldria a "modèlic i perfecte".
Les utopies poden referir-se tant al passat com al futur. Les utopies que fan referència al passat descriuen una edat d'or de la humanitat, durant la qual els humans convivien en pau, no existia el treball ni la propietat privada, estaven lliures de mals i vivien en perfecte harmonia amb la naturalesa. Aquest tipus d'utopia ha tingut la seva expressió en mites populars i ne relats literaris. Tanmateix, al llarg de la història s'han presentat també molts altres exemples de societats utòpiques: la República de Plató, una societat perfecta governada pels més savis; la ciutat de Déu de sant Agustí, on el pensador cristià proposa una societat basada en el amor a Déu; la ja esmentada Utopia de Thomas More, etc. Totes elles presenten models de societat/Estat ideal (sense propietat privada, sense desigualtats socials, sense injustícies...). Els autors d'utopies són conscients de la dificultat que implica portar a terme els seus plans, però tots ells se senten insatisfets amb la societat de la seva època i els mou un profund desig de renovar-la.
La utopia s'ha d'entendre, doncs, com a pensament idealitzat, no com a pensament impossible i quimèric. Per això, la primera funció de la utopia és criticar l'statu quo, això és, la situació social en què hom viu. Contra el realisme polític, la utopia representa la no conformitat amb allò existent i l'interès per millorar-lo, sovint a través d'un canvi radical. La diferència entre "allò que és" i "allò que hauria de ser" marca el terreny de la utopia. Des d'aquest punt de vista, la utopia realitza un funció dinamitzadora en tota societat. La utopia es constitueix en un important factor de canvi social.
Sovint els utòpics són acusat pel poder establert de ser uns visionaris, i per això es diu d'ells que són cecs davant la realitat humana. També s'ha dit que tot pensador utòpic porta dintre seu un dictador, ja que no és capaç d'entendre un món millor que el seu i, en conseqüència, estaria disposat a aconseguir-lo i imposar-lo de forma violenta si fos necessari. Finalment, també s'ha posat de relleu que un esperit utòpic portat a la pràctica s'aniquila a si mateix perquè, assolida la societat perfecta, ja no seria possible cap altre plantejament, ni canvi, ni progrés.
En resum, el pensament utòpic es presenta com una teoria capaç de modificar la realitat social existent, amb força per influir sobre els esdeveniments socials. En aquest sentit, la utopia va lligada a l'aspiració irrenunciable dels humans a una vida feliç. I en això radica precisament el seu valor.
