22264 temas (22072 sin leer) en 44 canales
Com és el sistema educatiu que tenim | Com podria ser, com hauria de ser per aconseguir superar el fracàs escolar i ensenyar , és a dir, fer aprendre |
Uniformització: educació basada en la conformitat Es reforça l’aprenentatge (en hores) de ciència i matemàtica (podem afegir tecnologia) Es marginen les arts, les humanitats i l’educació física (o l’educació física s’entén com a activitat esportiva i competitiva estandarditzada) No es desenvolupa la totalitat de les capacitats dels infants o dels joves Podem pensar en els “projectes” que es desenvolupen, I en que la llengua té un sentit funcional i comunicatiu, que no expressiu ni personal. Realització de tasques “administratives de baix grau”: tasques escolars repetitives i que suposen aprenentatges pobres Excés de diagnòstics de TDAH | Basat en la naturalesa diferent i diversa de l’ésser humà Per a desenvolupar la totalitat de les capacitats dels infants i dels joves cal que les arts, les humanitats i l’educació física tinguin la mateixa importància que les ciències i les matemàtiques Fomenta l’aprenentatge actiu i el desenvolupament integral dels infants i dels joves: ensenyament individualitzat |
Ensenyament transmissiu Docència: professió desprofessionalitzada, no es contribueix a la millora professional del professor Centrada en l’avaluació, no en l’aprenentatge Els professors no ensenyen si els alumnes no aproven els exàmens Avaluació estandarditzada Cultura del compliment: contra la curiositat i la creativitat (exercicis rutinaris i repetitius, lliurament de programacions rígides i de graelles de control amb ítems pre-fixats, lliurament d’exàmens, realització i valoració dels resultats a partir d’això, preparació per a exàmens externs ) | El motor de l’èxit és la curiositat natural Docència: professió creativa El professor no transmet: guia, estimula, provoca, involucra Hi ha ensenyament quan hi ha aprenentatge Avaluació com a diagnòstic, no com a finalitat Avaluació individualitzada |
No desenvolupa la creativitat ni dels alumnes ni dels professors. Estandardització de l’aprenentatge i de l’ensenyament Sentit: realitzar tasques (fer activitats, sortides, deures...) Estatus docent: no s’inverteix ( no es tracta de diners, sinó de donar oportunitats de desenvolupament professional, més enllà de projectes “decoratius” o “institucionals”) La innovació i la creativitat no només no es fomenten, sinó que es bloquegen, s’impedeixen Tot ho decideixen els equips directius Lideratge de centres educatius: ordre (organització: horaris, guàrdies, disciplina,assignació de recursos, etc...) i control( faltes d’assistència, retards, lliurament de documents, actes, assistència a reunions, compliment de decisions imposades diverses...) | La vida humana és creativa: construïm la nostra vida, també el coneixement Individualització de l’aprenentatge i també de l’ensenyament Sentit de l’assoliment: diferent per a cada individu Invertir en el desenvolupament dels docents: els millors, però també els més creatius, innovadors L’educació té lloc entre alumnes i professor: lloc de decisions Lideratge: control del clima! Crear condicions perquè sorgeixi la vida amagada, perquè pugui desenvolupar-se la llavor |
Educar es lo mismo
Gabriel Celaya
que poner un motor a una barca
hay que medir, pesar, equilibrar...
... y poner todo en marcha.
Pero para eso,
uno tiene que llevar en el alma
un poco de marino, un poco de pirata...
un poco de poeta...
y un kilo y medio de paciencia concentrada.
Pero es consolador soñar mientras uno trabaja,
que esa barca, ese niño,
irá muy lejos por el agua.
Soñar que ese navío
llevará nuestra carga de palabras
hacia pueblos distantes, hacia islas lejanas.
Soñar que cuando un día
esté durmiendo nuestra propia barca,
en barcos nuevos seguirá nuestra bandera enarbolada.
Gabriel Celaya.
1. No se puede definir el tiempo sin aludir al cambio ni definir el cambio sin aludir al tiempo.
2. Los minutos son todos iguales para que el tiempo no sea responsable directo de los cambios que se suceden en la realidad.
3. Una ballena de 200 toneladas vive más de ochenta años y una musaraña de dos gramos apenas dos, pero si no medimos sus vidas en años, ni en días, sino en número de latidos del corazón, igual resulta que viven lo mismo.
4. Se puede viajar al pasado pero dejando, necesariamente, el cuerpo en el presente (mirando un álbum de fotos).
5. Se puede viajar al futuro pero llevándose, necesariamente, el cuerpo como equipaje (viajando a una velocidad cercana a la de la luz).
6. En la historia de la humanidad nadie se ha tropezado nunca con un turista procedente del futuro y eso que, dado que el futuro es en principio infinito, la probabilidad debería ser muy alta si tal cosa no fuera del todo imposible.
7. Existe el kilómetro cero en la carretera, pero no existe el año cero en el calendario; de ahí el error recurrente de celebrar los cambios de siglo y de milenio con un año de antelación.
8. La armonía es el ritmo del espacio y el ritmo la armonía del tiempo.
9. Determinista no significa anticipable, por ejemplo: la teoría del caos es a la vez determinista y no anticipable.
10. El cerebro se inventó para salir de casa, la memoria para volver a casa.
11. La paleontología humana tiene un pasado con mucho futuro.
12. No se puede existir si luego no se persiste una mínima fracción de tiempo, ni se puede persistir si antes no se accede a la existencia.
13. Si la existencia implica persistencia y la persistencia implica existencia, entonces existir y persistir son en el fondo la misma cosa.
14. Existir es persistir: he aquí la indisoluble relación entre Ser y Tiempo que Heidegger no quiso expresar con una sola frase.
15. Muchas novelas, en su primera frase, aluden explícitamente al tiempo o al espacio.
16. Las Meninas de Velázquez quizá sea la primera pintura de la historia del arte con la voluntad expresa de narrar el fluir del tiempo de un volumen de tres dimensiones representado en una superficie de dos dimensiones, o sea: el cine.
17. El paso del tiempo hace que las horas nos parezcan cada vez más largas y que los años nos parezcan cada vez más cortos.
18. Vivir envejece.
19. Es posible que el saber no ocupe lugar, pero lo que es tiempo…
20. El tiempo pasa, siempre acaba pasando: es solo una cuestión de tiempo.