22362 temas (22170 sin leer) en 44 canales
Només uns mots per comunicar-vos que el dia 22 d’octubre a les 19:30 a l’Ateneu Barcelonès (C/ Canuda 6, Barcelona, metro Catalunya), farem una taula rodona sobre Les Vides dels Filòsofs Grecs amb els hel·lenistes Tiziano Dorandi (CNRS), Jaume Pòrtulas (UB) i Sergi Mas, que comentaran la significació de Diògens Laerci com a historiador del pensament.
L’acte ha estat organitzat per la Fundació Cambó - Bernat Metge i la presència a Barcelona de Tiziano Dorandi, l’estudiós més significatiu dels papirs epicuris d’Hercolano (i un dels més grans especialistes mundials en temes de filosofia hel·lenística) és tot un esdeveniment a remarcar.
Si avui és impossible parlar sobre Sòcrates sense reconèixer el paper de Giannantoni i el seu Socratis et Socraticorum Reliquiae, també és impossible dir res seriós sobre Epicur i sobre els primers aristotèlics sense passar per l’obra de Dorandi.
No negaré que em fa una especial “ilu” tenir-lo a l’Ateneu en la que serà la meva última “actuació” com a coordinador de la secció de filosofia. Abandono el càrrec després de nou anys portant una primera figura mundial i també amb el nostre historiador de la literatura grega més internacional, Jaume Pòrtulas, que ara és, a més, conferenciant de la Fondation Hardt de Ginebra i que ja té el seu llibre sobre Homer traduït a cinc idiomes.
Us hi esperem i, si no podeu venir, gràcies per fer arribar aquesta info a gent que hi pugui estar interessada.
http://www.ateneubcn.org/agenda/les-vides-dels-filosofs-grecs
http://upr76.vjf.cnrs.fr/spip.php?article29&lang=fr
Per a la immensa majoria de vosaltres el nom de Carles Guitart no vol dir res. Però va ser un personatge entranyable, un lluitador sindical de les hores més dures, empresonat sota el franquisme com a membre del PSAN i membre actiu de l’Ateneu durant 45 anys.
Va ser tambe ponent de la secció de Filosofia (1998-2002) i home de considerable entregent, L’Ateneu produeix una mena de personatge curiós, devorador de llibres i apassionat de la conversa, que, de fet, viu al palau Savassona (entre la biblioteca i el jardí) i va a dormir a casa seva. En Carles, considerablement obès, irònic, conversador implacable i home de totes les lectures, fascinat per Jüng, la psicoanàlisi i l’òpera, era una mica el prototip d’aquesta mena d’ateneista A casa seva va morir sembla que per un atac de cor, en algun moment entre dilluns i dimarts. El dimecres passat el va trobar la seva assistenta,
Només era feliç quan discutia, m’ho va dir fa anys conversant al jardí, Si hi ha Déu (ell hauria volgut que hi haguessin déus en plural) deixeu-li al Cel una taula de cafè i un llibre de filosofia. Jüng, Spinoza o Leibniz de preferència.
https://www.youtube.com/watch?v=9w1qFTDrBZg
Diumenge passat a La Vanguardia van publicar un article en què tres “especialistes” (ho poso entre cometes, perquè un era jo i em conec prou!) donaven consells (no demanats) sobre com hauria d’actuar (en abstracte) un President de Catalunya ara mateix.
Per a la meva gran sorpresa, l’aryicle ha tingut un gran ressò en xarxes socials.
https://sites.google.com/site/gironaindependencia/12-10-14-silvia-hinojosa-un-dilema-per-al-president-la-vanguardia
font |