0:06 
Tolkien no tenia un Gran Propòsit, o un estel que el guiés, o un motiu únic, però jo suggeriria que es veia atrapat constantment entre dues forces oposades. Una era l'anhel d'escapar de la mortalitat d'alguna altra manera que no fos la resignació cristiana: en aquest sentit era "escapista". L'altra era la convicció total que aquest anhel era impossible d'assolir, fins i tot prohibit. De la mateixa forma la seva ficció es pot veure com una tensió entre la bonhomia i la lògica narrativa, o entre la "hipertròfia realista" i les exigències del romanç, de forma que l'intent impossible de reconciliar el langoth i el coneixement per a ell era un recurs constant - quelcom que el seguia empenyent, però que per suposat no podria assolir mai. Aquest assaig del filòleg britànic Tom Shippey és una obra impressionant sobre les fonts literàries i lingüístiques que basteixen el projecte literari de J. R. R. Tolkien. Si bé es va publicar originalment el 1982, el 2005 se'n va publicar l'edició definitiva, revisada i augmentada per l'autor, que és una autèntica joia si voleu aprofundir en l'anàlisi literària de l'obra de Tolkien. Potser no és l'obra que recomanaria als neòfits, però us pot agradar si ja esteu familiaritzats amb la Terra Mitjana i voleu aprofundir més en les motivacions tant personals com literàries de l'autor. Tolkien: Autor del segle ja suggeria moltes d'aquestes lectures però, mentre que aquest assaig de 2001 se centra més a buscar una coherència de conjunt en l'obra de Tolkien, i l'analitza més aviat en termes literaris, The Road to Middle-Earth és una obra una mica més complexa i ambiciosa, especialment en la seva versió ampliada, ja que apunta a les contradiccions, ambigüitats i dificultats que Tolkien es va trobant a través de la redacció dels seus textos, la majoria inacabats, a través de tota la seva vida adulta.
Per començar, l'anàlisi parteix del paper de la filologia en la vida acadèmica de Tolkien, i com aquesta va influir la forma com percebia i encarava el seu projecte literari. És una tasca d'anàlisi lingüística que s'assembla força a una arqueologia de les paraules: provar de reconstruir realitats objectives més antigues a través dels vestigis de paraules primigènies supervivents en les llengües posteriors. Així és com neix la filologia comparativa, en la tradició dels germans Grimm per exemple, en què Tolkien mateix s'emmarcava a través dels seus estudis de les llengües germàniques vives i mortes. Ara bé, aquest estudi porta a la conclusió inevitable que la literatura, les ficcions que crea una determinada cultura lingüística en un moment històric, no es poden destriar de la llengua que les ha originades: si comencem a trobar referències a "goblins", "ents" i tota mena de monstres sobre els quals no tenim cap mena de referent, és normal que provem de reconstruir quin era el seu valor semàntic original. Aquesta és la tasca que va iniciar Tolkien a través de la seva ficció, i Shippey proporciona innombrables exemples a través del llibre d'aquestes etimologies reconstruïdes proposades per Tolkien, no sols pel que fa a les criatures sobrenaturals que poblaven els textos medievals, com per exemple Beowulf o Sir Gawain i el cavaller verd, sinó conceptes molt més abstractes i, per tant, difícils d'interpretar, com per exemple les concepcions d'honor i de força dels herois, l'ús de la màgia, i el seu sistema d'usos i creences.
Tanmateix, si bé "la relació entre filologia i ficció" esdevé el tema central del llibre, per utilitzar paraules de l'autor mateix, a mesura que anem avançant ens adonem com les inquietuds de Tolkien en les seves obres de ficció es van ampliant progressivament. Per exemple, una de les més importants és la necessitat d'harmonitzar aquest món pagà en què se situa la seva ficció, inspirat en el món pagà de les cultures germàniques, amb la narrativa de salvació associada a la seva fe catòlica: Tolkien ho aconsegueix a través d'un entramat d'imatges metafòriques que poden actuar en diversos nivells de lectura, és a dir, que es llegeixen com a paganes en un nivell superficial o literal d'interpretació, però esdevenen imatges de postulats cristians en un nivell de lectura figurat. D'altra banda, també combina diversos modes literaris diferents: una forma més elevada de narrativa que arrela en el mite i el romanç medieval, i el mode més escèptic i desencantat de la novel·la moderna, que crea una tensió irònica en el to de les seves novel·les El Hòbbit i El Senyor dels Anells. És aquesta mediació a través de personatges anacrònics, com els hobbits, que canalitza la recepció per part del públic contemporani de tot aquest material més antic.
Una altra part del seu procés creatiu és l'aspecte més inventiu o inspirat de la seva obra, i que es basa en el que Shippey anomena "nuclis lírics", imatges que Tolkien explorava de forma recurrent en les seves obres a través de múltiples reescriptures i reinvencions. En són exemples la trobada entre Beren i Lúthien i les seves múltiples versions i recreacions (un episodi que guardava una preeminència especial en el cor de Tolkien perquè remetia a un episodi real de la seva vida), la imatge d'Earendel solcant els cels sobre la Terra Mitjana, o el famós somni de la gran onada, que dona peu a tota la mitologia de Númenor. Tanmateix, mentre que d'altres assajos sobre Tolkien s'han centrat a fer de la seva fe catòlica el pilar central de la seva ficció, Shippey presenta en aquest llibre una visió un punt més escèptica al respecte. Els motius del rebuig de l'escapada, o la renúncia final al paradís com a possibilitat, la necessitat d'acceptar la mort com a fet irrevocable, són elements que es repeteixen amb insistència a través de les obres de Tolkien, que reflexionen elegíacament sobre el desencantament del món en una era que ja ha superat els mites a través de la guerra moderna i les atrocitats polítiques viscudes durant el segle vint. Així doncs, l'obra de Tolkien ens presenta una paradoxa incontestable en el seu nucli més profund.
Continguts: Els dos primers capítols de l'obra exploren la relació de Tolkien amb la filologia, i com aquest projecte acadèmic va anar bastint el seu projecte literari. De fet, per a Tolkien, no eren dues empreses separades, ja que la reconstrucció lingüística i cultural dels pobles germànics porta a l'especulació sobre la seva ficció. El capítol tres és una anàlisi força extensa de la novel·la El Hòbbit i la relació que estableix amb les seves fonts d'inspiració medievals, així com les inquietuds contemporànies que s'hi barregen. Els capítols quatre i cinc són, respectivament, una anàlisi filològica i una de més filosòfica sobre l'origen de El Senyor dels Anells. El capítol sisè analitza les fonts literàries i poètiques de El Senyor dels Anells, i explora la seva forma de compatibilitzar el món pagà que descriu amb interpretacions cristianes. El capítol setè analitza les fonts del Silmaríl·lion i n'explora les principals imatges recurrents. El capítol vuitè analitza El Ferrer de Wootton Major i d'altres obres menors que Shippey interpreta com a rebuig a l'escapisme. El capítol novè revisa l'anàlisi sencera a la llum dels dotze volums de la història de la Terra Mitjana publicats posteriorment per Christopher Tolkien. Així doncs, actua com a conclusió de l'obra sencera, en recull les idees principals i rebat les principals crítiques que ha rebut l'obra de Tolkien des de la seva publicació.
M'agrada: La cura i l'atenció al detall que Shippey posa en la seva anàlisi, i la seva humilitat acadèmica a l'hora d'encaixar crítiques i de revisar i matisar les seves pròpies afirmacions passades. Shippey ofereix lectures realment suggeridores de l'obra de Tolkien, que no s'esgoten en una única visió o punt de vista.
-04.jpg)
-04.jpg){kind=link}