BLOCS DE FILOSOFIA

« Expand/Collapse

temas sin leer (50)

Skip to page: 1 ... 440 441 442 443 444

marzo 20, 2011
20:51
la paradoxa de la llibertat
» ‎ aprendre a pensar

Normal 0 21
Normal 0 21 Hem vist que definir la llibertat constitueix una qüestió filosòfica realment complexa. Si per aproximar-nos a assolir aquesta tasca hem distingit, en primer lloc, entre la llibertat interna i l’externa i, a continació, hem analitzat com l’existència de la llibertat interna és difícil de demostrar. Continuam la indagació del que suposa la llibertat en les nostres societats industrials i la seva relació amb la felicitat. A Occident s’ha estès la creença d’un dogma que proclama que a més possibilitats d’elecció més llibertat i, per tant, més benestar. Un psicòleg, Barry Schwartz, publicà el 2004 un llibre titulat The Paradox of Choice: Wy More is Less? que qüestiona aquesta tesi. Segons Schwartz, la immensa oferta existent en el món capitalista més que proporcionar-nos llibertat ens tiranitza. Per tot això, l’aparent llibertat d’escollir entre moltes possibilitats es presentada com a paradoxa: l’increment de possibilitats d’elecció no sempre comporta un increment de benestar o satisfacció sinó insatisfacció o decepció i comporta comporta paràlisi i no llibertat. Penseu l’elecció, d’un mòbil o d’un paquet de galetes davant d’una oferta de centenars. Segons Schwartz el secret de la felicitat és tenir poques o baixes expectatives basades en decisions amb menys opcions on el resultat és més satisfactori. Els comentaris es desenvoluparan a partir d’un programa de Redes on Eduard Punset entrevista al psicòleg Barry Schwartz.

Redes 52: Por qué más es menos

Entrevista escrita a Barry Schwartz

marzo 06, 2011
9:54
La vida autèntica i les vides fictícies
» ‎ Filosofia per a joves

Un dels problemes fonamentals de l’ètica és que ho tenim tot molt clar quan no és la nostra vida, quan hem de judicar allò que els altres fan. Per aquest motiu m’agraden tant, i crec que són tan instructives si s’aprofiten, les pel·lícules que ens conten fets reals, que ens expliquen – amb la peculiar visió de qui les ha fet – les narracions vitals de persones, amb heroïcitats i amb defectes. I n’hi ha moltes. la que he vist més recentment està protagonitzada per una de les meves actrius favorites, la Naomi Watts, i és “Caza a la espía”. Aquí en tenen l’enllaç al tràiler.

En aquest cas es recull l’enrenou que va provocar a l’opinió pública mundial, i en espacial nord-americana, la filtració de l’activitat encoberta d’una agent de la CIA que, per “cremar-la” va fer un alt càrrec de l’ONU de l’administració Bush. Tot per atacar el seu marit, que havia publicat un article qüestionant les raons de la Casa Blanca para envair l’Irak. Són persones reals, amb debilitats, amb qualitats… una lliçó per ala nostra petita vida real. L’estimació a la família i al propi país, i a veritat com a guia de l’actuació… són alguns del grans temes proposats. Queda clar com se’ns plantegen conflictes d’interessos.
La vida real és “sense maquillatge”, dins de la casa, amb les frustracions del que no surt i, en aquest cas, a més, amb unes preguntes clau: quina importància té la família, que pot fer un ciutadà enfront de l’immens poder de l’administració, com ajudar a que hi hagi més justícia al món, què significa estimar els altres – a tots – i ser honest? Moltes pel·lícules tracten de fets reals, entre les que més he apreciat en els darrers temps: Katyn, Sophie School (sobre el moviment de la “Rosa blanca”), o Un corazón invencible, que ara estem veient amb els meus alumnes de Ciutadania de 3r d’ESO.
En breu, com val la pena viure històries que ens moguin a mirar de ser millors, però no només mentre veiem la pel·lícula sinó en el món real, el de l’ètica cívica de debò, aquells on només es transformen en heroïcitats les lluites per la dignitat, la família, la veritat…
Sobre l’esforç humà i què és el que ens mou a actuar, observin aquest clip promocional d’una sèrie documental de la BBC, o bé les lliçons – que també ha fet servir a classe – d’aquests dos mini clips: el dels mòbils i el de la filla i el seu pare.

Com n’és d’interessant la lògica de les realitzacions humanes, i – més a fons – l’Ètica viscuda de les accions humanes.

Per cert, l’escena clau de la pel·lícula “Caza a la espía”, per a mi, és aquesta: [vimeo.com]

febrero 20, 2011
20:28
Epistemologia
» ‎ aprendre a pensar

Acabem la unitat amb un vídeo que ofereix les principals teories del coneixement que s'han desenvolupat al llarg de la història. Comença amb Plató, Aristòtil, Pirró, segueix amb el racionalisme de Descartes, l'empirisme de Hume i acaba amb la filosofia analítica que és un moviment del segle XX.

És interessant com el documental realitza una introducció del tema analitzant la importància que té l'estudi del coneixement, les seves conseqüències socials i la relació existent entre el que és real i la veritat. Els comentaris poden ser sobre aquestes qüestions o algun aspecte que us hagi cridat l'atenció. Algunes de les teories poden presentar algunes dificultats de comprensió però no us preocupeu i fixeu-vos en els autors que hem treballat a l'aula. La resta d'autors us poden servir com a preàmbul de l'assignatura Història de la filosofia de 2n de Batxillerat.

També us he penjat els vídeos que vam veure de Descartes la setmana de viatge a la neu.

febrero 18, 2011
18:23
Presentació llibre sobre la dignitat
» ‎ CREACIÓ FILOSÒFICA II

Dimecres 23 de febrer del 2011 a 2/4 de 8, a l'Ateneu Barcelonès (c/Canuda, 6) Margarita Boladeras, catedràtica d'ètica de la Universitat de Barcelona, presentarà un llibre col·lectiu del grup d'investigació bioètica "Dignidad humana, los estadios de la vida y el respeto a la diferencia"
El títol del llibre és: '¿Qué dignidad? Filosofía, derecho y práctica sanitaria' publicat per l'Editorial Proteus, (2010). En el llibre es tracta el tema de la dignitat humana des de diferents vessants: ètic, jurídic, pràctica sanitària i filosòfic. Es poden trobar reflexions de juristes, filòsofs i professionals de la salut que ofereixen la seva pròpia perspectiva sobre com entendre i afrontar la dignitat en diverses situacions.
Avui en dia es parla molt de dignitat però sovint no se sap quin és el vertader significat d'aquesta paraula, ni tampoc quines són les seves relacions amb altres conceptes com els d'autonomia en les pròpies decisions i el respecte per la vida humana. En el llibre a través de diferents articles s'intenta donar resposta a algunes qüestions bàsiques i complexes com: és inútil la idea de dignitat? Es pot atribuir dignitat a un embrió humà? Tindran dignitat els humans del futur modificats genèticament? Quina relació existeix entre dignitat i autonomia? Sobre quina base legal es pot defensar la dignitat humana? Com s'han de tractar als pacients en casos conflictius?
Us convido a llegir el llibre si voleu saber quina és la resposta a aquestes preguntes i a moltes altres en referència a la dignitat humana.

Kant (filòsof alemany, 1724-1804) va definir la dignitat de la següent manera:
En l’àmbit de les finalitats tot té o un preu o una dignitat. En el lloc d’allò que té preu es pot posar una altra cosa com a equivalent; en canvi, allò que es troba per sobre de tot preu i, per tant, no admet res equivalent, té una dignitat. Allò que es refereix a les inclinacions universals i necessitats humanes té un preu de mercat; allò que, també sense pressuposar necessitats, és conforme a cert gust, és a dir, a una complaença en el pur joc, sense cap finalitat, de les nostres facultats anímiques, té un preu afectiu; però allò que constitueix la condició única sota la qual quelcom pot ser fi en si mateix no té merament un valor relatiu, o sigui, un preu, sinó un valor interior, això és, dignitat. (I. Kant. Fonamentació de la metafísica dels costums)

enero 23, 2011
20:01
L'escepticisme
» ‎ aprendre a pensar

Normal 0 21
Una de les actituds que es contemplen davant del coneixement és l’escepticisme. La paraula "escepticisme" prové del verb grec sképtomai, que significava "examinar", "observar detingudament", "indagar". Pirró d'Elis (360-270) natural d’Elis, ciutat de Grècia, és el màxim representant de l'escepticisme en l'antiguitat en la seva forma radical. Ja sabem que la filosofia s'origina en la recerca, però mentre el filòsof dogmàtic considera que ha trobat la veritat, l'escèptic considera que no podem assolir cap coneixement amb absoluta certesa, ja que l’únic que podem captar són les aparences de les coses i mai les coses en si mateixes.

Els escèptics recorren a tres arguments:

1. Segons Pirró, els sentits capten la realitat i generen un coneixement relatiu que està determinat per les nostres percepcions.

2. Hi ha una gran diversitat d'opinions humanes i els filòsofs, molt sovint, sostenen punts de vista contradictoris, sense arribar mai a una conclusió definitiva. Tota doctrina filosòfica pot ser defensada per qualsevol pensador, i ningú estarà, segons l'a teoria escèptica, en disposició de defensar la seva completa validesa o invalidesa.

3. El coneixement que considerem "segur" i "irrefutable" és, però, relatiu. Això s'entén perquè tota veritat exposada i afirmada està immersa en una època i cultura concretes, que comporta una postura subjectiva davant el món i la realitat, plena de tòpics i prejudicis, siguin conscients o no.

L'escepticisme vindria a ser, doncs, la postura de qui considera que la veritat és inaccessible. Si allò que és veritat per a uns no ho és per a d'altres, no podem afirmar res amb certesa absoluta. Si tot es redueix a la mera opinió, si no es pot assolir un coneixement objectiu i vàlid universalment, la persona assenyada es lliura al silenci (aphàsia) i a la suspensió de tot judici (epoché).

Posteriorment, l’escepticisme adoptarà una forma més moderada que estableix l’existència de la limitació cognoscitiva de l’home per conèixer. Podem obtindre algunes certeses amb caràcter de probabilitat a partir de l’adopció d’una actitud crítica i uns criteris que ens poden mostrar si una idea és verdadera o falsa. El seu màxim representant és D. Hume.
Per acabar, un vídeo, aquesta vegada de deu minuts, on E. Punset mostra les relacions que pot establir-se entre l’escepticisme i el coneixement científic. Ja sabeu, mantingueu una discussió crítica entre tots.

enero 22, 2011
21:56
Masoquismes de la vida quotidiana
» ‎ CREACIÓ FILOSÒFICA II

En aquesta vida hi ha diferents tipus de masoquisme i de gent masoquista. Però què vol dir ser masoquista? És masoquista qui repeteix una actitud que li provoca dolor? És masoquista qui fuma encara que sap que és dolent per la salut? És masoquista qui segueix quedant amb un amic encara que sap que no és amic seu o que només ho aparenta per un cert interès desconegut? És masoquista la dona que aguanta els maltractaments del marit? És masoquista qui estima a qui no l'estima?
Si cerquem el mot a la viquipèdia en català aquesta ens remet immediatament al terme "sadomasoquista", és potser que qui és masoquista també és sàdic? O bé que quan hi ha un masoquista també hi trobem algú que és sàdic i que és el causant del dolor de l'altre?
En una altra enciclopèdia en línia també relacionen el masoquisme i el sadisme. En l'entrada sadomasoquisme expliquen l'origen del concepte: "El terme deriva del Marquès de Sade, escriptor de nacionalitat francesa, i de Leopold von Sacher-Masoch, escriptor de nacionalitat austríaca especialitzat en el tema." I afegeixen:"El sadisme és l'obtenció de plaure en realitzar actes de crueltat o domini. Aquest gaudi pot ser de naturalesa sexual i consensuada, en aquest cas es considera una de les parafilies que s'engloben sota l'acrònim BDSM. En cas contrari, pot ser indicatiu de trastorn mental o el resultat d'emocions humanes com l'odi , la venjança i fins i tot certes concepcions de la justícia. Estem, doncs, davant una polisèmia amb matisos de significat netament diferenciats. El seu antònim i complement potencial és el masoquisme. El masoquisme és l'obtenció de plaer en ser víctima d'actes de crueltat o domini. Aquest gaudi també pot ser sexual o no sexual. La característica fonamental del masoquisme que ho distingeix d'altres tipus de submissió és l'algolagnia, això és, la satisfacció obtinguda sofrint dolor físic en diferents graus."
Potser, cal distingir els conceptes. Segons el DIEC, s'ha de dir masoquista a qui a qui el propi sofriment i humiliació provoquen plaer, especialment plaer sexual. En l'Enciclopèdia catalana masoquisme és una modalitat de comportament sexual caracteritzada pel fet que l'excitació eròtica i sexual, que sovint arriba a l'orgasme ...
Cercant més definicions llegeixo en un bloc que masoquisme és un comportament consumista que consisteix en anar a l’Ikea un dissabte per la tarda a un quart de vuit de la nit quan a Barcelona està plovent. És un acte suïcida, en poques paraules. La veritat és que no ho he provat.
En una web d'un centre de psicologia llegeixo que "el sadisme i el masoquisme són presentades com dues parafílies diferents però sovint solen aparèixer juntes, llavors parlem de sadomasoquisme. És calcula que un 30% dels masoquistes tenen fantasies sàdiques. En ambdues situacions el fonamental és l’associació del dolor i la humiliació amb l’estimulació i/o satisfacció sexual. En el cas del masoquisme és rebre aquest dolor i humiliació, en el cas del sadisme és infligir (donar) aquesta conducta en l’altra."

El terme masoquisme, doncs, es pot utilitzar en un sentit més psicològic però també en la vida quotidiana per referir-se a certes actituds que gaudeixen del dolor o que el pateixen per part dels altres. Com per exemple per alguns ho pot ser veure segons quins programes de televisió o la televisió mateixa. O per altres anar a córrer pel matí o llevar-se molt aviat. O fins i tot, pot arribar a ser masoquista demanar insistentment alguna cosa que saps que no podràs aconseguir, com per exemple la independència del teu país o tenir més hores de l'assignatura de filosofia a batxillerat.
A part de tot això també s'ha de tenir en compte que el masoquisme pot ser conscient o inconscient. No sabria dir quin dels dos és pitjor. El primer se n'adona i segueix patint perquè li agrada, en canvi el segon no en té coneixement i pateix sense agradar-li ni saber-ne la causa. El primer és malaltís, el segon és ignorant.

enero 01, 2011
12:04
Tothom vol ser feliç; els que diuen que poden mentir, poden mentir; però tothom fotografia la bellesa?
» ‎ satiàgraha

Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4 /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
És fàcil argumentar perquè tothom vol ser feliç. Si ens fixem en el significat de la paraula feliç veurem que té el mateix significat que «allò que volem». Amb aquest significat l’expressió «Vull ser feliç» es converteix en una tautologia i «No vull ser feliç» en una contradicció. Ningú acostuma a dir: «Jo no vull ser feliç». Però, si algú volgués afirmar que ell vol ser infeliç, el seu sentit seria: «El que la gent acostuma a anomenar felicitat no és la meva felicitat. La meva infelicitat em fa... feliç».

També és fàcil argumentar que els que diuen que poden mentir, poden mentir i, per tant, no menteixen. Perquè si la seva afirmació fos una mentida, aquesta afirmació confirmaria la seva possibilitat de dir mentides. Per tant, és indubtable que els que poden dir que poden mentir, poden mentir.

Però que passa amb els que diuen que els agraden les coses lletges? Hi ha coses que ens agraden, però no ens agrada que ens agradin. Crec que era Wagensberg qui va confessar que li agradaven les curses de braus, però no li agradava que li agradessin i va lluitar en favor de la seva prohibició. També pot haver-hi coses que no ens agraden i que les estimem i volem que ens agradin. José Antonio Primo de Rivera afirmava que estimava Espanya perquè no li agradava, i aquesta afirmació no es pot considerar irracional o absurda.

Susan Sontag, en un article publicat primerament en The New York Review of Books i que després formaria part del seu llibre Sobre la fotografia (On Photography, 1977) diu que el que mou la gent a fer fotografies és, excepte quan s’utilitza la càmera per documentar o per assenyalar rituals socials, la troballa d’alguna cosa bella. Sontag ens recorda que el nom amb el qual Fox Talbot va patentar la fotografia el 1841, va ser calotip: de kalos, bell. Segons Sontag, ningú exclama: «Que lleig és això! He de fotografiar-lo». Per Sontag, si algú, en efecte, digués això, l’únic sentit possible de la seva afirmació seria: «Aquesta cosa lletja em sembla... bella». D’una manera semblant al que passa amb l’afirmació: «No vull ser feliç».
Però em sembla exagerat reduir i identificar bellesa i fotografia. Potser la fotografia és un llenguatge i el seu sentit sigui el seu ús. De la mateixa manera que el segon Wittgenstein ens feia veure que hi ha multitud de jocs de llenguatge, també es podria dir que hi ha multitud de jocs de fotografia. Podríem dir que tota la realitat de la fotografia està en el seu ús, i que l’única tasca de l’anàlisi fotogràfica és la d’entendre els diferents usos fotogràfics. I els usos fotogràfics (o gèneres fotogràfics) són múltiples i variats, tan diversos com els contextos o les situacions en les quals es pot trobar el fotògraf. Per tant, no seria l’objectiu de l’anàlisi fotogràfica tractar d’esbrinar què és la fotografia o què té en comú tota foto, perquè de la mateixa manera que no hi ha un únic llenguatge fotogràfic per analitzar, no ni hi ha cap cosa que sigui comuna a totes les fotografies. Igual que no es pot privilegiar cap joc lingüístic particular, com feia el Wittgenstein del Tractatus, donant només validesa al llenguatge descriptiu de la ciència, no podem privilegiar el joc fotogràfic de la recerca de la bellesa. Wittgenstein, en les seves Investigacions filosòfiques (apartat 23), ens dóna una llista oberta de jocs llenguatge. Es podria fer un exercici similar amb els jocs fotogràfics:

Una infidel paràfrasi de l'apartat 23 de les Investigacions filosòfiques podria dir: Però, quants tipus de fotografies hi ha? Potser artística, documental i de rituals socials? N’hi ha d’innombrables d’aquest tipus; innombrables tipus diferents d’utilització de tot allò que anomenem «fotos», «imatges», «instantànies», «seqüències». I aquesta multiplicitat no és quelcom fix, donat un cop per sempre, sinó que sorgeixen nous tipus de fotografies, nous jocs fotogràfics —tal com podem dir—, i d’altres envelleixen i són oblidats.

L’expressió «joc fotogràfic» ha de subratllar aquí que parlar de fotografia és una part d’una activitat o d’una forma de vida. Ens podem fer presents, amb aquests exemples, i amb d’altres, la multiplicitat de jocs fotogràfics: Informar d’un esdeveniment. Inventar una història i explicar-la (fotonovel·les). Fer un acudit. Il·lustrar un concepte. Demanar, agrair, felicitar, renegar, saludar, pregar, etc.

diciembre 31, 2010
20:46
2010: un any per oblidar?
» ‎ CREACIÓ FILOSÒFICA II

Durant l'any 2010 han passat moltes coses, unes bones i altres no tan bones. No sé si és un any per oblidar, però personalment no ha estat un dels meus millors anys i ha acabat no gaire bé: una amistat fallida perquè segurament hi havia una percepció errònia del que podia semblar una amistat i no ho era; i un constipat mal curat que va conduir a una faringitis inoportuna. Per sort, l'any 2011 serà diferent, perquè no sempre tot és igual, encara que quan ens passen coses bones voldríem que fos així, que no canviés res.

Aquest és un vídeo resum d'aquest any elaborat pels serveis informatius de TV3.

12:59
Un any d’idees, un any de fets. Adéu 2010 !!
» ‎ Filosofia per a joves

Seré breu. Convé!! Canviar d’any i de dècada és una bona ocasió per fer un breu repàs. La major part del temps l’haurem dedicat a les coses ordinàries, oi?: cuidar de la família, anar a comprar, desenvolupar el millor que sabem les nostres obligacions professionals, unes estones d’esbarjo… I tots som diferents en gustos, caràcter, temperament… És genial!

Com sabeu bé les meves amigues i amics, també em dedico a escriure a diferents destinataris: personalitats, blocs d’Internet, alguna conferència… A vegades sóc una mica massa dur, i ho sé (algunes cartes al director de mitjans de comunicació, algun recurs d’alçada…). Però és que forma part de la “ciutadania activa” ser així!!, sense ofendre ni ser injust.

Vull repassar breument alguns articles a les pàgines d’Opinió de El Punt, en els últims 6 mesos. Si els voleu en PDF, tal i com es van publicar, demaneu-me’ls. Si en teniu prou en donar un cop d’ull, a mida que en parlo, podeu anar clickant-hi a sobre (El Punt és un excel·lent mitja de comunicació català, tant en paper com a Internet). S’obriran en pestanya o finestra nova, espero!

Alguns textos han tractat sobre el paper i la qualitat dels funcionaris o al voltant de qüestions com la honestedat o la integritat de les persones (especialment en càrrecs públics); altres són narracions de les experiències estiuenques a Escòcia; hi una anàlisi de la situació pre-electoral i una crítica a la partitocràcia, i també una valoració del concepte de cohesió social (per sobre del d’ “integració”); finalment, en relació a l’àmbit educatiu, he fet diferents propostes: la crítica a la instrumentalització política i improvisada de la innovació; destacar la importància d’un projecte educatiu coherent en els centres públics i cinc propostes de què cal fer per millorar el sevei educatiu català.

Sempre he defensat la Filosofia, com es veu en aquest article, i he escrit cartes més o menys “divertides”, sobre la filosofia d’en Guardiola, els volums d’informació que manega Google, les trobades de Filosofia de gent jove, l’embrutiment parcial de la campanya electoral a les autonòmiques,…

Tot això ho podeu veure amb el cercador de El Punt. Que tingueu molt bon Cap d’Any!!!

diciembre 19, 2010
20:49
Teoria M
» ‎ aprendre a pensar

Darrer missatge de l'any per penjar-vos un documental sobre la Teoria M, que va introduir Jeroni Mestre el dijous passat. Aprofit per a felicitar-lo a ell i també a Martí Suau per les magistrals exposicions que van impartir sobre la cosmovisió quàntica i que tantes preguntes van suscitar. En seguirem parlant a classe.

L'objectiu d'aquest vídeo és el d' aclarir dubtes i facilitar la comprensió d'aquesta part final del tema. Esper que en els vostres comentaris hagi diàleg entre valtros i que nos sigui un simple discurs individual. Per això, és necessari que es facin de forma paulatina i no tots de cop.

Esper, també que tingueu unes bones festes.

diciembre 16, 2010
22:01
Una democràcia transparent?
» ‎ CREACIÓ FILOSÒFICA II

Llegíem a classe l'altre dia un text de Norberto Bobbio sobre la democràcia representativa moderna i l'exigència de visibilitat, quan la lectura ens va fer pensar, de forma gairebé immediata, en les recents publicacions de Wikileaks. A continuació es va generar un intens debat sobre la transparència política en la democràcia actual i a preguntar-nos si realment la nostra democràcia és tan transparent com ens volen vendre a través dels mitjans de comunicació. Els ciutadans hauríem d'exigir més transparència? Per què no ho fem? És desitjable o convenient una democràcia més transparent?
"Les definicions de democràcia, com tothom sap, són moltes. De totes elles, m'estimo la que la presenta com "el poder en públic". Faig servir aquesta expressió sintètica per indicar tots aquells mitjans institucionals que obliguen els governants a prendre les seves decisions a la llum del dia i permeten als governats "veure" com i on les prenen. A la memòria històrica dels pobles europeus la democràcia es presenta per primer cop a través de la imatge de l'àgora atenenca, on els ciutadans es reunien a l'aire lliure per escoltar els oradors i expressar després la seva opinió tot alçant la mà. En el pas de la democràcia directa a la democràcia representativa (de la democràcia dels antics a la democràcia dels moderns) desapareix la plaça però no l'exigència de "visibilitat" del poder, que se satisfà d'una altra manera, amb la publicitat de les reunions parlamentàries, amb la formació d'una opinió pública mitjançant l'exercici de la llibertat de premsa, amb la incitació adreçada als líders polítics a fer les seves declaracions a través dels mitjans de comunicació de masses..." Norberto Bobbio: Democràcia i ciències socials
21:26
Què és l'epistemologia?
» ‎ CREACIÓ FILOSÒFICA II

L'epistemologia és considerada actualment com a teoria del coneixement científic o de les ciències. També s'utilitza el terme per a designar l'estudi general del coneixement (conegut antigament com a gnoseologia). Tot i això hi ha qui l'entén d'altres maneres com es pot veure en el vídeo.

noviembre 28, 2010
21:34
Cosmovisió científica
» ‎ aprendre a pensar

Normal 0 21
Una cosmovisió és una teoria de la realitat que té una persona, època o cultura, a partir de la qual s’interpreta el món i a si mateix en el món.

Una cosmovisió és científica quan aquesta teoria o explicació del món és proporcionada per la ciència. En la formació d’una cosmovisió científica podem comptar amb disciplines científiques com poden ser la física, la astronomia i la cosmologia. No totes les cosmovisions tenen que ser científiques, de fet si us passetgeu per la xarxa trobareu cosmovisions de tota mena, com antropològiques, d'una forma de vida urbana, rural, d'un nin mut, d'una dóna...És a dir, la teoria de la realitat que té un nin cec fonamentarà una interpretació del món, ben distinta a la de un nin normal. De la mateixa manera, la cosmovisió d'un jueu a l'epoca nazi o la de qualsevol cultura indígena que heu treballat en el tema anterior.

Per començar podeu veure aquest vídeo que revisa els models cosmològics que s’han format en els darrers 3000 anys, així com també explica críticament la teoria del Big Bang. Per últim, es mostra també el desenvolupament tecnològic que ha permès observar l’Univers.

noviembre 18, 2010
20:33
Dia mundial de la filosofia
» ‎ CREACIÓ FILOSÒFICA II

El tercer dijous de novembre la UNESCO va decidir que seria el dia mundial de la filosofia. Es va triar aquest dia per recordar la mort de Sòcrates. Enguany el 18 de novembre se celebra el dia mundial de la filosofia a diferents llocs del món.

Ahir a Barcelona per celebrar aquest dia va tenir lloc la Mostra de Fotofilosofia i aquestes van ser algunes de les fotofilosofies guanyadores.

Mostra Fotofilosofia 2010 una selecció
View more presentations from jbeltran.

noviembre 15, 2010
20:14
apunts etica: unitat didàctica 2
» ‎ aprendre a pensar

El pròxim dia de classe començarem la unitat 2 que correspon a la diversitat cultural. La podeu descarregar en el següent enllaç:

Unitat didàctica diversitat cultural

noviembre 05, 2010
21:18
Filosofia negativa
» ‎ CREACIÓ FILOSÒFICA II

Aquests dies s'està parlant molt, potser fins i tot massa, de la visita del papa Benet XVI diumenge a Barcelona. Cal tant d'enrenou? Cal tanta propaganda? Per a què?
Quina és la filosofia papal i de l'església catòlica? Potser la filosofia papal és una filosofia negativa: negació dels escàndols (pederàstia) de l'església catòlica, negació de l'avortament, negació dels matrimonis homosexuals i de la mateixa homosexualitat, negació del paper de la dona en la jerarquia eclesiàstica (no hi ha dones papes, ni bisbes...), negació de l'ús de preservatius, negació de la riquesa del vaticà mentre els pobres es moren de gana, negació del món terrenal enfront d'un món celestial il·lusori, negació de la carn i dels plaers del cos...
Davant d'una filosofia tan negativa venen ganes de dir:

octubre 30, 2010
11:52
ABRE LOS OJOS, EL AMOR NO ES CIEGO
» ‎ LAS RAMAS DEL ÁRBOL

A continuación os presento la guía para la prevención de la violencia contra las mujeres "Abre los ojos, el amor no es ciego", editada por el Instituto Andaluz de la Mujer.

abre-los-ojos-el-amor-no-es-ciego
octubre 24, 2010
22:02
LOS BLOGS DE 4º DE LA ESO
» ‎ LAS RAMAS DEL ÁRBOL

Este año estaremos trabajando contra la discriminación, sea ésta por raza, religión, sexo, etc. Hemos empezado con el tema de los gitanos, esos grandes desconocidos que conviven con nosotros desde hace V siglos y sobre los que intentaremos aprender un poco.
Estos son los enlaces a los dos blogs.
octubre 20, 2010
10:24
LÓGICA, LA CIENCIA DEL RAZONAMIENTO
» ‎ LAS RAMAS DEL ÁRBOL

Comenzamos un nuevo tema que trata sobre el razonamiento. Todas las personas razonamos, pero no siempre lo hacemos bien. La Lógica es la ciencia formal que estudia el razonamiento válido, a través de ella aprenderemos a argumentar con corrección y a descubrir los fallos argumentativos que otros puedan tener en su discurso.

Veremos un tipo de lógica, la lógica proposicional. Los contenidos de este tema serán:

1. La lógica: definición y objeto
1.1. Los razonamientos.
1.2. Tipos de razonamientos.
1.3. Validez y verdad.

2. La lógica formal.

3. La lógica de enunciados.
3.1. Símbolos de la lógica de enunciados.
3.2. Reglas de formación de fórmulas.
3.3. Definición de las constantes u operadores.
3.4. Comprobación de la validez de los razonamientos por tablas de verdad.
3.5. Comprobación de la validez de los razonamientos por cálculo de deducción natural.
3.6. Falacias formales

4. La lógica informal.

Podéis descargar el tema aquí.

ENLACES:

Un enlace de interés es Aprende lógica, en esta web encontraréis temas, ejercicios y un glosario que os pueden ser de utilidad, así como una evaluación en línea.

Y para hacernos el estudio más divertido, algunos pasatiempos lógicos:

Zumo de neuronas
Problemas de Lógica

Espero que este tema os guste y os sea de utilidad.
octubre 14, 2010
20:30
TUTORIAL DE BLOGGER
» ‎ LAS RAMAS DEL ÁRBOL

Hace un momento he terminado el tutorial de Blogger que os había prometido para que vuestros blogs comiencen a funcionar, así que voy a colgarlo inmediatamente (otro día os explicare como incrustar una presentación).

Tutorial blogger

View more presentations from Marga Fernández.

Si queréis descargarlo para guardarlo en vuestro ordenador y tenerlo a mano pulsada aquí, iréis a la web donde está colgado, y allí pulsad sobre Download tal y como os muestra la imagen de abajo.

octubre 11, 2010
23:06
La alegoría de la caverna
» ‎ DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA

Consigue majestuosidad en la narración.
He llegado a través de:
PhiBLÓGsopho y Videoteca de humanidades
23:06
La alegoría de la caverna
» ‎ DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA

Consigue majestuosidad en la narración.
He llegado a través de:
PhiBLÓGsopho y Videoteca de humanidades
21:06
La alegoría de la caverna
» ‎ DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA

Consigue majestuosidad en la narración.
He llegado a través de:
PhiBLÓGsopho y Videoteca de humanidades

octubre 10, 2010
18:26
Què té d'especial el 10?
» ‎ CREACIÓ FILOSÒFICA II
Avui per alguns és un dia especial. Per als xinesos,el número 10 significa "la perfecció en tot '. És per aquesta raó que un gran nombre de parelles planegen casar-se el 10 de Oct de 2010, o el 1910.10.10, en un intent per fer que el seu matrimoni sigui un èxit.

Per als pitagòrics el número 10 era el nombre perfecte i estava dotat d’un magnetisme especial (derivat de la suma de l’1, el 2, el 3 i el 4). Al mateix temps servia per engendrar el triangle perfecte o tetraktys que arribaven a considerar com a representació de déu.

Però encara podem trobar més significats especials per aquest número:
- El número 10 és un dels més antics en la història de la humanitat. Molts pobles primitius comptaven a base d'utilitzar els dits de les dos mans, amb el que arribaven fins a deu.
- És la nota màxima dels treballs escolars a Espanya.
- El percentatge que es quedava l'església de les collites (delme) a l'Edat Mitjana.
- Deu anys té una dècada.
- És una xifra important per als hebreus, ja que és la xifra de la primera lletra del nom de Déu. Apareix sovint en passatges de la Càbala i als temples.
  - Les generacions entre Adam i Noè i entre Noè i Abraham segons la Torà.
  - Les plagues d'Egipte mediades per Moisès a segons l'Èxode.
  - Els manaments que Déu va donar a Moisès.
- El número del signe Capricorni.
- Segons la teoria de les supercordes, l'espai-temps té deu dimensions.
- És el nombre atòmic del neó.
- És el símbol de la perfecció.
Amb la singularitat d'una data com la d'aquest diumenge, 10 del 10 del 2010, també es presenta a Barcelona una campanya ecologista que ja secunden 40 països. Es tracta de "10:10", una iniciativa que promou la sensibilització de la ciutadania sobre el canvi climàtic i recorda que cal reduir les emissions de CO2.Els organitzadors de “10:10, a global day of doing” criden a la participació ciutadan per assolir objectius realistes i a curt termini, i es proposen rebaixar un 10 per cent l’emissió dels gasos causants de l’efecte hivernacle en un any.

www.btvnoticies.cat

Per altra banda la fotògrafa canadenca Heather Powazek Champ, per exemple, proposa a tothom qui tingui una càmera analògica o digital de fer fotos, durant tot el dia, i penjar-les des d'avui fins el dia 20 d'octubre en aquest grup de Flickr. One Day on Earth, on fa una crida a cineastes, estudiants i ciutadans a enregistrar amb vídeo 'l'experiència humana durant vint-i-quatre hores'.

octubre 03, 2010
18:06
PARA SABER MÁS SOBRE EL PUEBLO GITANO
» ‎ LAS RAMAS DEL ÁRBOL
El desconocimiento hacia los otros es una de las causas que producen el rechazo social. Este desconocimiento es el causante de los múltiples prejuicios existentes sobre el pueblo gitano. Por ello os propongo que dediquemos unos días a subsanar esta situación. Os presento a continuación una unidad didáctica publicada en la web de Movimiento contra la Intolerancia en su sección sobre el Pueblo Gitano. En ella encontraremos los siguientes contenidos y las actividades correspondientes a cada uno de ellos:
- El Pueblo Gitano.
- Sistema y organización interna.
- Sistema de parentesco.
- La distribución del poder.
- El papel de la mujer.
- Gitanos a voces.
- Organización económica.
- Sistema de valores.
- Mundo simbólico.
- Estética y arte.
- Idioma.
- Pueblo sin territorio (nomadismo).
- Evolución y actualidad del pueblo gitano.
Para ir a la Unidad Didáctica PULSA AQUÍ
septiembre 22, 2010
21:01
SARKOSY Y LOS GITANOS RUMANOS
» ‎ LAS RAMAS DEL ÁRBOL
Comenzamos un nuevo curso y antes casi de conocernos y empezar el tamario nos encontramos con una situación sobre la que es preciso informarnos y reflexionar. Se trata de la expulsión de gitanos rumanos ordenada en Francia por su presidente, Nicolás Sarkosy.
Como lo primero que vamos a hacer es informarnos os pongo a continuación una serie de enlaces de prensa que os serán de utilidad:
- Francia "declara la guerra" a los gitanos ilegales que viven en su territorio. RTVe.
- Miles de personas salen a la calle contra las expulsiones de gitanos de Sarkosy. El Mundo.
- La Eurocámara ataca las expulsiones de gitanos mientras la CE se lava las manos. RTVe.
- Rumanía a Francia, las repatriaciones no son una solución. El Mundo
- La Eurocámara sienta a Francia en el banquillo por la expulsión de los gitanos. El País
- Las claves del conflicto entre la Eurocámara y Francia por la expulsión de los gitanos. El País
- La Unión Europea y los gitanos. Comisión europea de Empleo, Asuntos Sociales e Igualdad de Oportunidades.
Finalmente os dejo un pequeño artículo titulado Esos gitanos, escrito por Carlos Capote y publicado hoy en El País:
ESOS GITANOS

¿De qué están hechos esos gitanos, que aun cuando les insultamos, miramos con desprecio y excluimos con todo nuestro empeño, siguen queriendo vivir entre nosotros? ¿Cómo debían vivir en Rumania o Bulgaria, que aun viviendo en esos campamentos, que ellos mismos dicen que son una mierda, defienden que aquí se está mejor y que por el bien de sus hijos e hijas prefieren quedarse? ¿Cómo debemos de tratarles, cuando dicen que por su seguridad prefieren la precariedad de los campamentos a la comodidad de las ciudades?¿Qué pensarán cuando oyen una y otra vez que deberían de integrarse y abandonar los guetos, en boca de las mismas personas que les hacen la vida imposible y que les han llevado a vivir allí? ¿Qué pensarán los que trabajan y son acusados de pedir? ¿O los que piden y son acusados de robar?¿Y qué pensarán ellos de la política y la democracia, cuando ni siquiera siendo el centro de nuestras portadas y agendas políticas les dejamos el micrófono para expresarse? ¿Qué pensarán cuando incluso una parte de los que dicen que les defienden se refieren a ellos como el problema gitano? ¿Y qué pensarán de quienes tratan de dirigir contra ellos la ira y desesperación de las clases medias, cuando la causa real es la crisis, de la que tan poca culpa tienen?

septiembre 14, 2010
15:08
Que haya conversación (Carlos Skliar)
» ‎ DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA

"El tema es instalar una conversación entre jóvenes y adultos que hasta ahora está siendo negada. Hay una distancia tal entre jóvenes y adultos, que no hay conversación. El principio de cualquier pedagogía es que haya conversación. Me parece que lo que reclaman tanto los jóvenes de la secundaria es que no hay diálogo, por lo tanto no puede haber instrucción ni ningún tipo de explicación. Hoy la conversación tiene que girar en el tono de la sensibilidad y no en el de la moralidad. El abandono se produce cuando queremos instalar una conversación moral sobre lo que está bien y lo que está mal, sobre lo que deberían hacer y no hacen. En cambio, si ocupa el lugar de la sensibilidad, esto es hablar sobre lo que nos pasa, nos gusta o nos disgusta, la tensión y la distensión, por ahí se puede establecer. Y establecida la conversación, hay pedagogía. Sino no la hay."
Carlos Skliar
¡Buen curso!
15:08
Que haya conversación (Carlos Skliar)
» ‎ DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA

"El tema es instalar una conversación entre jóvenes y adultos que hasta ahora está siendo negada. Hay una distancia tal entre jóvenes y adultos, que no hay conversación. El principio de cualquier pedagogía es que haya conversación. Me parece que lo que reclaman tanto los jóvenes de la secundaria es que no hay diálogo, por lo tanto no puede haber instrucción ni ningún tipo de explicación. Hoy la conversación tiene que girar en el tono de la sensibilidad y no en el de la moralidad. El abandono se produce cuando queremos instalar una conversación moral sobre lo que está bien y lo que está mal, sobre lo que deberían hacer y no hacen. En cambio, si ocupa el lugar de la sensibilidad, esto es hablar sobre lo que nos pasa, nos gusta o nos disgusta, la tensión y la distensión, por ahí se puede establecer. Y establecida la conversación, hay pedagogía. Sino no la hay."
Carlos Skliar
¡Buen curso!
13:08
Que haya conversación (Carlos Skliar)
» ‎ DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA

"El tema es instalar una conversación entre jóvenes y adultos que hasta ahora está siendo negada. Hay una distancia tal entre jóvenes y adultos, que no hay conversación. El principio de cualquier pedagogía es que haya conversación. Me parece que lo que reclaman tanto los jóvenes de la secundaria es que no hay diálogo, por lo tanto no puede haber instrucción ni ningún tipo de explicación. Hoy la conversación tiene que girar en el tono de la sensibilidad y no en el de la moralidad. El abandono se produce cuando queremos instalar una conversación moral sobre lo que está bien y lo que está mal, sobre lo que deberían hacer y no hacen. En cambio, si ocupa el lugar de la sensibilidad, esto es hablar sobre lo que nos pasa, nos gusta o nos disgusta, la tensión y la distensión, por ahí se puede establecer. Y establecida la conversación, hay pedagogía. Sino no la hay."
Carlos Skliar
¡Buen curso!
Etiquetas: didáctica_filosofía, conversación.
julio 20, 2010
12:43
Benigno Morilla
» ‎ DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA

Una novela sobre Sócrates, de Benigno Morilla, la puedes encontrar a buen precio en algunos centros comerciales. Tiene interés como lectura introductoria para jóvenes, se lee con facilidad e interés.
Parece que también tiene otra novela sobre Pitágoras, que tuvo éxito en Grecia.
10:43
Benigno Morilla
» ‎ DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA

Una novela sobre Sócrates, de Benigno Morilla, la puedes encontrar a buen precio en algunos centros comerciales. Tiene interés como lectura introductoria para jóvenes, se lee con facilidad e interés.
Parece que también tiene otra novela sobre Pitágoras, que tuvo éxito en Grecia.
Etiquetas: Sócrates, Pitágoras, Filosofía_Antigua

julio 15, 2010
21:05
Filosofia a partir de blogs
» ‎ FILOSOFIA I NOVES TECNOLOGIES

Filosofia a partir de blogsView more presentations from Enric Gil Garcia.

junio 21, 2010
19:06
EXAMEN DE SELECTIVIDAD - JUNIO DE 2010
» ‎ LAS RAMAS DEL ÁRBOL

Como ya sabéis en Selectividad han caído Platón (Mito de la caverna) y Tomás de Aqino (2ª vía sobre la existencia divina), ambos textos los hemos visto y comentado en clase por eso espero que os hayan salido muy bien.
Aquellos que os vais a presentar en septiembre lo podéis ver y descargar pulsando sobre este enlace o un poquito más abajo en la presentación que os he puesto.

Filosofía-selectividad-junio- 2010
junio 07, 2010
18:51
LOS PAPALAGI
» ‎ LAS RAMAS DEL ÁRBOL

Quiero presentaros un nuevo libro, se trata de Los Papalagi, o los hombres blancos, así llama Tuiavii de Tiavea, jefe samoano, a los europeos.
Los Papalagi son un estudio crítico orientado antropológicamente, en el que se describe al hombre blanco y su modo de vida. Al leerlo se debe tener en cuenta que está compuesto de discursos dirigidos a los nativos del Mar del Sur, que habían tenido todavía poco contacto con los hombres blancos. Estos discursos aparecieron por primera vez en 1929 en una edición alemana traducida y realizada por Erich Scheurman, quien convivió en Samoa con Tuiavii de Tavea. Esta edición está ilustrada con hermosos dibujos de Joost Swarte.

A través de los ojos de Tuiavii nos miramos y nos vemos desde un punto de vista que de ningún otro modo podríamos percibir, y nos movemos hacia la reflexión y la autocrítica.
Os he puesto aquí un enlace donde podéis leer este libro y descargarlo. Espero que os guste.
junio 03, 2010
11:11
ORTEGA Y GASSET, LA AVENTURA DEL PENSAMIENTO
» ‎ LAS RAMAS DEL ÁRBOL

La aventura del pensamiento, José Ortega y Gasset, Parte I

La aventura del pensamiento, José Ortega y Gasset, Parte II
11:00
PRESENTACIÓN ORTEGA Y GASSET
» ‎ LAS RAMAS DEL ÁRBOL

Bueno, estamos en el final. Ya estáis evaluados, y con las prisas aún no hemos visto a Ortega. Espero que sin las presiones de los exámenes podáis disfrutar del pensamiento del único filósofo español que tenemos en el programa de 2º de Bachillerato. Aquí os dejo una presentación sobre él.
Ortega
View more presentations from Marga Fernández.

mayo 28, 2010
18:34
Estoicismo
» ‎ DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA

El estoico era no otra cosa que el hombre medio que al quedarse sin ideas religiosas suficientes para sustentar su vida, encontrándose en desnudez y desamparo, en duda y confusión, se vuelve hacia el riquísimo tesoro del saber filosófico, demandándole el conocimiento necesario para sostenerse en la vida, cada vez más cambiante y complicada; algo así como el pan de cada día. El pan de cada día que es la moral, descendiendo a la vida prolija y humilde, desde el alto cielo del "logos" (Zambrano, Pensamiento y poesía en la vida española )
16:34
Estoicismo
» ‎ DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA

El estoico era no otra cosa que el hombre medio que al quedarse sin ideas religiosas suficientes para sustentar su vida, encontrándose en desnudez y desamparo, en duda y confusión, se vuelve hacia el riquísimo tesoro del saber filosófico, demandándole el conocimiento necesario para sostenerse en la vida, cada vez más cambiante y complicada; algo así como el pan de cada día. El pan de cada día que es la moral, descendiendo a la vida prolija y humilde, desde el alto cielo del "logos" (Zambrano, Pensamiento y poesía en la vida española )
Etiquetas: Zambrano, estoicismo, práctica_filosófica
mayo 19, 2010
23:33
Hillman
» ‎ DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA

¿Adónde se vuelve el alma que no tiene un terapeuta que consultar? Lleva su problema a los árboles, a las bancos de los ríos, al compañero animal, o a un paseo sin meta por las calles de la ciudad, a una contemplación del cielo nocturno. Tan sólo mira por la ventana o hierve agua para una taza de té. Respiramos, expandimos y dejamos ir, y algo regresa desde cualquier sitio. El daimon en el corazón parece muy a gusto, prefiriendo la melancolía a la desesperación. Está en contacto. Hillman (Citado por Jesús Moreno en El logos oscuro). Y ahora quitan a Zambrano de la prueba de selectividad.
21:33
Hillman
» ‎ DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA

¿Adónde se vuelve el alma que no tiene un terapeuta que consultar? Lleva su problema a los árboles, a las bancos de los ríos, al compañero animal, o a un paseo sin meta por las calles de la ciudad, a una contemplación del cielo nocturno. Tan sólo mira por la ventana o hierve agua para una taza de té. Respiramos, expandimos y dejamos ir, y algo regresa desde cualquier sitio. El daimon en el corazón parece muy a gusto, prefiriendo la melancolía a la desesperación. Está en contacto. Hillman (Citado por Jesús Moreno en El logos oscuro). Y ahora quitan a Zambrano de la prueba de selectividad.
Etiquetas: Hillmann, Zambrano

mayo 16, 2010
21:56
NUEVAMENTE NOS PRESENTAMOS AL CERTAMEN EDUCARED
» ‎ LAS RAMAS DEL ÁRBOL
Tras la experiencia del año pasado en el que ganamos el segundo premio, este año nos volvemos a presentar al Certamen Internacional Educared. Los alumnos que presentan sus blogs son de 4º de ESO y compiten en la misma categoría que los de 1º y 2º de Bachillerato. A continuación aparecen los blogs que se presentan, a todos ellos les deseo mucha suerte, sé lo que se han esforzado y la ilusión que han puesto en su trabajo.
- IntegralK, un blog sobre la tolerancia.
- Consumiendo porque sí, su temática es el consumo y la irracionalidad a la que se puede llegar a través de él.
- Guantes para mancos, también tratan sobre el consumismo en nuestra sociedad.
- Hablando de sexo, pretende ser una pequeña guía de consulta sobre sexualidad.
- Green Team, es uno de los equipos verdes que trata temas ecológicos.
- Hoy, el mundo y mañana ¿qué?. Es el segundo equipo verde.
- El Bullyng, un tema que hay que conocer y que ellos intentan analizar con seriedad.
- La adolescencia, reflexiones sobre su propia situación.

mayo 15, 2010
2:36
Thoreau
» ‎ DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA

[cienciaycomunicacion.blogspot.com]
2:31
More
» ‎ DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA

[www.youtube.com] (visto en doctor mostaza): sobre la fuente de la creatividad y la naturaleza esencial, de Mark Osborne (1999)
0:36
Thoreau
» ‎ DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA

[cienciaycomunicacion.blogspot.com]
Etiquetas: Thoreau
0:31
More
» ‎ DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA

[www.youtube.com] (visto en doctor mostaza): sobre la fuente de la creatividad y la naturaleza esencial, de Mark Osborne (1999)
mayo 14, 2010
0:14
La historia de Buda contada por Bertolucci
» ‎ DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA

[www.youtube.com] pequeño buda 1
[www.youtube.com] pequeño buda 2
[www.youtube.com] pequeño buda 3
[www.youtube.com] pequeño buda 4
[www.youtube.com] pequeño buda 5
[www.youtube.com] pequeño buda 6
[www.youtube.com] pequeño buda 7
[www.youtube.com] pequeño buda 8
mayo 13, 2010
22:14
La historia de Buda contada por Bertolucci
» ‎ DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA

[www.youtube.com] pequeño buda 1
[www.youtube.com] pequeño buda 2
[www.youtube.com] pequeño buda 3
[www.youtube.com] pequeño buda 4
[www.youtube.com] pequeño buda 5
[www.youtube.com] pequeño buda 6
[www.youtube.com] pequeño buda 7
[www.youtube.com] pequeño buda 8
Etiquetas: budismo, historia_religiones

mayo 07, 2010
2:15
Moodle
» ‎ FILOSOFIA I NOVES TECNOLOGIES

Moodle
mayo 06, 2010
20:28
Webquests 1
» ‎ FILOSOFIA I NOVES TECNOLOGIES

Tips for Quest GardenView more presentations from Maryanne Burgos.
19:20
Eina tutorials: Wink 2.0
» ‎ FILOSOFIA I NOVES TECNOLOGIES

Eina per a crear tutorials interactius Wink 2.0
View more presentations from maldoli.

Skip to page: 1 ... 440 441 442 443 444

BLOCS DE FILOSOFIA

Canales

temas sin leer (50)