BLOCS DE FILOSOFIA

« Expand/Collapse

temas sin leer (50)

Skip to page: 1 ... 438 439 440 441 442 ... 444

mayo 29, 2012
21:41
Xat en línia
» ‎ FILOSOFIA I NOVES TECNOLOGIES

Get your own Chat Box! Go Large!
mayo 28, 2012
20:45
Mapes conceptuals: Bubbl.us
» ‎ FILOSOFIA I NOVES TECNOLOGIES

Exemple de Mapa conceptual fet amb Bubbl.us
mayo 23, 2012
18:53
Vídeo Drets Humans
» ‎ FILOSOFIA I NOVES TECNOLOGIES

mayo 19, 2012
16:49
DOL PER LA MORT D'ANGELES NAFRÍA
» ‎ Associació filosófica de les Illes Balears

L'AFIB mostra el seu condol per la mort de la companyera Angeles Nafría, Professora de Filosofia de l'Institut de Llucmajor . Ens ha deixat dia 16 de maig de 2012.

mayo 14, 2012
20:28
El Mur de Diògenes: antipublicitat per promoure la felicitat
» ‎ Menja't el coco!

Arran de l’estudi d’Epicur, l’alumnat de 4 d’ESO A hem fet el nostre mur de Diògenes en format digital. Diògenes escribia frases d’Epicur en un mur prop del mercat per recordar la gent que comprar no fa la felicitat.

mayo 08, 2012
18:12
Models educatius
» ‎ CONTRA LA NECIESA

Redes 49
mayo 07, 2012
15:04
Fal·làcies lògiques
» ‎ CONTRA LA NECIESA

PACIFISME

Els estudiants pacifistes volen que els seus països es desarmin immediatament i del tot, i sense que els importin les conseqüències, pretenen que els governs passin als enemics potencials, que són els russos, tota mena de secrets pel que fa a l'armament i a l'arsenal nuclear. Jo personalment m'oposo a aquesta manera de pensar: mai no he tingut l'oportunitat de ser un estudiant que es pogués permetre el luxe de protestar i crec que haurien d'estimar els seus països i acceptar la política dels seus governs, o bé, en cas contrari, fer les maletes i anar-se'n a un altre país. D'altra banda, penso que els Estats Units haurien d'anar en contra de la política pacifista dels països aliats igual com haurien de combatre la ideologia pacifista. Si França i Alemanya, països que s'anomenen aliats dels Estats Units, no es mostre d'acord amb aquest país, em semblaria bé que els americans els hi enviessin unes quantes bombes per fer-los canviar immediatament d'opinió. Els russos van fer servir impunement les seves bombes a l'Afganistan, i ningú no els va dir res. Per què no ho poden fer els americans?

SUBSIDIS D'ATUR

Faust: La gent que rep subsidis socials, pel sol fet de rebre'ls se sent encoratjada a no treballar. Certament no es pot motivar les persones a ser treballadores pagant-les per ser gandules. Admeto que, si el sistema de subsidis socials fos manejat de manera eficient, el resultat podria suposar una bona millora per l'economia. Però tots sabem que el nostre sistema de subsidis socials no és que sigui precisament ineficaç; és que és terriblement pròdig. La conseqüència és que la nostra economia no millora en cap aspecte: no beneficia ni el ric ni el pobre. Per tant, no hi ha més remei que analitzar a fons la qüestió i decidir-se, d'una vegada per sempre, a abolir aquest sistema malgastador de subsidis o continuar sofrint els seus efectes perniciosos que debiliten tant la nostra ètica com la salut de l'economia.
Clàudia: Bé, no hi estic d'acord. Faust pot analitzar a fons el que vulgui. Ja me les conec jo, les seves anàlisis profundes. Essent com és un pobre noi que ha tingut la bona sort de fer un bon casament, no es pot dir que conservi cap simpatia pela aturats i que mantingui punts de vista perspicaços sobre aquesta qüestió. Si el nostre sistema de subsidis socials fos aquest element tan negatiu per la nostra societat , com Faust pretén dir, aleshores la nostra economia aniria a parar a un desgavell total. Però. És a punt la nostra economia d'un desgavell total? No. De cap de les maneres. D'altra banda, si els sistema de subsidis socials és de fet un element que contribueix al bé de la nostra economia, els entrebancs menors i les recessions que aquesta pateix poden explicar-se de la següent manera: són el resultat d'un fracàs en el control de la inflació. Per tant, m'oposo directament al punt de vista de Faust i concloc que el nostre sistema de subsidis socials contribueix positivament a la millora de la nostra economia i, per aquesta raó, s'ha de mantenir.

ARMAMENTISME

Werner von Braun, un dels experts capdavanters del segle XX en física i enginyeria dels míssils, ha argumentat moltes vegades de manera correcta a favor d'un pressupost militar més elevat. Subratlla que l'URSS i les forces del Pacte de Varsòvia no pretenen res més que atacar, i ho faran d'immediat, si creuen que els míssils americans de resposta no tenen prou capacitat destructora. Evidentment, hi ha qui s'oposa a aquesta postura, però es tracta de només de ciutadans egoistes que no volen pagar el cost dels impostos necessaris per preservar la seva nació i la seva manera de viure.

PENA DE MORT

L'homicidi en primer grau s'hauria de castigar amb la pena de mort. La pena capital és tan correcta moralment com dissuasiva en la pràctica. Acabar de manera intencionada amb la vida d'un altre ésser humà, eliminar la seva existència sobre la terra d'una vegada per sempre, és el més terrible dels actes que un home pot cometre. És sempre dolent, siguin quines siguin les circumstàncies, i tot individu prou arrogant per cometre aquest acte terrible mereix l'última pena. Evidentment, als qui s'oposen a la pena capital, els agradaria de veure com els assassins són lliurats impunes. Però, o bé se'ls executa, i s'elimina el problema, o bé al cap de poc són de nou al carrer per matar una altra vergada. Naturalment , hi ha liberals irresoluts i cristians sentimentals que sostenen que la pena capita és cruel i inhumana. Argumenten que executar assassins és no solament erroni, sinó que tampoc és un mitjà adequat l'exercici de la dissuasió. No obstant això, a Califòrnia, els últims anys, d'ençà que es va restituir la pena capital, la incidència d'assassinats ha disminuït de fet. I això ha de ser veritat de tots els Estats Units, perquè Califòrnia marca la pauta per la resta de la nació. I, com a bon ciutadà americà, concloc en conseqüència que hem de recolzar enèrgicament la pena capital per a tots els casos d'homicidi en primer grau.

FEMINISME

Clàudia: Les dones haurien de tenir igual autoritat que els homes en tot el que fa referència a la família.
Faust: Però les dones no són capaces de substituir els homes com a caps de família ni de sotmetre els seus marits a les seves ordres, tal com vosaltres, les feministes, amb tantes ganes desitgeu.
Clàudia: Això no és cert. Pensa en les parelles que coneixes. Sempre les dones són més capaces que els homes. Quant al caràcter, son més fortes que els homes -que no són més que uns nens grans, com tu.
Faust: Bé, jo crec que s'ha de deixar que l'home sigui el cap de família o bé la família caurà en l'anarquia. ¿No és el que diu la Bíblia? Si Adam hagués sortit de la costella d'Eva, llavors se'n podria deduir la supremacia de la dona. Però no va ser així! Va ser Eva qui va sortir de la costella d'Adam. Això prova concloentment que una dona no ha de frruir de l'autoritat decisiva dins la família.
Clàudia: I tu no ets més que un vulgar mascle egoista!
Faust: Però som els homes els qui escrivim la història!
Assenyala els diferents tipus de fal·làcies que hagis detectat. _________________________________________________________________________________
A l'obra titulada Juli Cèsar, Shakespeare recrea l'assassinat del cèlebre emperador romà. Brutus, un dels participants a l'assassinat, ha de sortir a donar una explicació al poble de Roma, i ho fa amb un discurs que és un exercici magistral de retòrica. Si llegeixes amb atenció podràs detectar-hi algunes de les fal·làcies que has treballat.

CIUTADÀ III. - El noble Brutus ha pujat: silenci!
BRUTUS.- Sigueu pacients fins a la fi. Romans, compatricis i amics! Escolteu la defensa de la meva causa, i calleu perquè pugueu sentir-la. Creieu-me pel meu honor, i, perquè em pugueu creure, respecteu el meu honor. Censureu-me amb el vostre seny, i desperteu el vostre bon sentit perquè pugueu jutjar més bé. Si en aquesta assemblea hi ha algun amic de Cèsar, però algun amic de debò, jo li dic que l'amor que Brutus sentia per Cèsar no era inferior al seu. I, si, aleshores, aquest amic pregunta per què Brutus s'ha aixecat contra Cèsar, aquí va la meva resposta: jo estimava Cèsar, però estimava més Roma. ¿Preferiríeu que Cèsar visqués i que moríssiu tots esclaus a que Cèsar sigui mort i visqueu tots lliures? Com que Cèsar m'estimava, jo el ploro; com que era afortunat, me n'alegro; com que era valent, l'honoro; però, com que era ambiciós, jo l'he mort. Aquí hi ha llàgrimes pel seu afecte; alegria per la seva fortuna; honor pel seu coratge, i, per la seva ambició, la mort. ¿Qui hi ha aquí tan baix que vulgui ésser esclau? Si n'hi ha un, que parli, perquè és a ell que jo acabo d'ofendre. ¿Qui hi ha aquí tan bàrbar que no vulgui ésser romà? Si hi ha algú, que ho digui, perquè és a ell que jo he ofès. ¿Qui hi ha aquí tan vil que no vulgui estimar la seva pàtria? Si hi ha algú, que ho digui, perquè és a ell que jo he ofès. Espero una resposta!
TOTS. - Ningú, Brutus, ningú!
BRUTUS.- Doncs aleshores no he ofès ningú. No he fet a Cèsar més del que vosaltres podeu fer a Brutus. Tot l'assumpte de la seva mort està registrat al Capitoli. No se li ha rebaixat la seva glòria, perquè n'era digne, ni s'han exagerat les ofenses per les quals ha sofert la mort.
(Entren ANTONI i altres, amb el cos de CÈSAR)
Aquí ve el seu cos, plorat per Marc Antoni, que, encara que no hagi pres part en aquesta mort, en rebrà el benefici amb un lloc a la república; ¿qui de vosaltres no en tindrà un? Amb això em retiro, dient que, si, pel bé de Roma, he mort el meu millor amic, conservo el mateix punyal per a mi mateix, per si plau a la meva pàtria reclamar la meva mort.
TOTS. - Visca Brutus! Visca, visca!
Shakespeare, W., Juli Cèsar, (acte III, escena II), 1623

1. Et semblen convincents els arguments de Brutus? Per què?
2. Quines fal·làcies hi detectes?
3. Hi ha bones raons que puguin justificar l'assassinat d'un tirà?

14:56
Curs d'Introducció a l'Assessorament Filosòfic
» ‎ Associació filosófica de les Illes Balears

Curs: Introducció a l’assessorament filosòfic.
Adreçat a : Professorat de secundària i llicenciats en Filosofia.
10 hores = 1 crèdit
Professors:
Dra. Mònica Cavallé. Presidenta honoraria de l’ASEPRAF i filòsofa assessora en exercici.
Objectius:
- Introduir el concepte de pràctica filosòfica.- Assolir el rudiments de la pràctica filosòfica com a eina professional.- Fer servir els coneixements adquirits dintre de l’àmbit educatiu.
Continguts:
1) L'assesorament filosòfic, una introducció al concepte. Marc teòric.2) Àmbits d'acció i marc legal.3) Filosofia pràctica i educació.4) Sessió pràctica.
Dies, horari i lloc: Dilluns 4 i dimarts 5 de juny de 17 a 21h a l’edifici Sa Riera.
Places: mínim 15, màxim 50.
Coordinadors:Dr. Andrés L. Jaume i Margarita Santandreu.
Inscripció:Inscripció: Fins dia 31 de maig al Col·legi de Doctors i Llicenciats de 12:00 a 13:30 i de 17:00 a 20:30 hores o inscripció on-line: www.cdlbalears.com
Col·legiats/des CDL i associats/des AFIB: 10 € / Altres: 45 €.(La Caixa, 2100-0345-91-0200135257).
S’ha sol·licitat un crèdit de formació del professorat.
Informació complementària: CV Mónica Cavallé, Què és l'assessorament filosòfic
14:44
Seminaris John Cottingham
» ‎ Associació filosófica de les Illes Balears

El professor John Cottingham, de la University of Reading, impartirà dos seminaris i una conferència,
al Departament de Filosofia:

- dilluns, 14 de maig, de 16 a 19 h.: "Cartesian Anthropology"
- dimarts, 15 de maig, de 16 a 19 h.: "Modern Ethics"
- dijous, 17 de maig, de 12 a 14 h.: "Philosophy of Religion"

mayo 06, 2012
12:11
El populisme com a enemic
» ‎ aprendre a pensar

/* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;} La por ens transforma en èssers que restem immòbils davant de les injustícies. La por ens condueix a un desterrament del pensament crític i de l’acció responsable. La por ens paralitza i ens cosifica, ens trasforma en objectes fàcils de manipular. En els temps que corren la por resulta ser un mal company de viatge però, malauradament, constitueix un dels ingredients bàsics del populisme, el qual ens allunya cada vegada més dels valors democràtics. Ho havia anticipat Hannah Arendt en els seus estudis sobre els totalitarismes de la primera meitat del segle XX. El gran problema, afirmava, és que quan la por ho domina tot estem adobant el terreny per, en primer lloc, propiciar l'aparició de lideratges populistes i, més tard, obrir la porta a la intolerància i al totalitarisme. La por ho impregna tot, permetent allò que en altres circumstàncies seria inadmissible i justificant allò que és injustificable.
L’assagista Tzvetan Todorov (Sofia, 1939) en el seu nou llibre, Los enemigos de la democracia ens explica que existeixen tres formes de desmesura, en oposició a la moderació, virtut per excel.lència democrática. Una virtut que resulta necessària per limitar la desmesura o els excessos que afecten la democràcia. Els seus enemics o vicis, en termes aristotèlics, són el messianisme polític, l’ultraliberalisme i el populisme. El messianisme polític representa una desmesura perquè esdevé populisme. La promesa del paradís perdut per part d’un representant del poder, el poble es converteix en massa acrítica i passiva. Per exemple, quan tenim por de perdre la feina, la casa i ser incapaços de proporcionar sustent a la família. El gobernador té pràcticament “carta blanca” per prendre les mesures oportunes, el poble resignat no es subleva i espera que el salvin de la situació nefasta on es troba. Estratègies que van ser emprades per tots els liders totalitaris en un passat no gaire llunyà. L’ultraliberalisme com altre enemic interior de la democràcia és també una desmesura, de forma òbvia per molts de nosaltres. La dictadura dels mercats que subestimen i controlen les accions i lliures pensaments de les persones. . La ideologia ultraliberal ha associat la idea de prosperitat a la de la llibertat d’aquests mercats. Els estats democràtics estan al seu servei. Per Todorov el fonamentalisme neoliberal liquida la societat.El tercer enemic de la democràcia és el populisme. Segons Todorov, els presumptes demòcrates que ens governen el fan servir cada vegada més. El populisme de dretes s'obsessiona amb l'amenaça dels estrangers i els veuen com un greu perill que atempta contra la societat i l’estabilitat social i econòmica del país. La xenofòbia es una xacra social que es troba en expansió, que s'utilitza de forma demagògica per uns representants que no pensen en el futur, sinó en seguir el corrent de la multitud per a justificar la seva autoritat inapel·lable amb reiterades invocacions als perills que ens amenacen si no els seguim. Todorov defensa la virtut, la mesura, la moderació i la lluita contra els vicis, els excesos i els enemics de la democràcia. Per aconseguir-ho proposa mirar-nos a nosaltres mateixos, ser crítics, indignar-nos davant de la injustícia i que aquesta indignació esdevingui acció política. Només dins de la col.lectivitat trobem la solució. La solitud i l'aïllament –com afirmava Thomas Hobbes– alimenten les pors que justifiquen el Leviatan, aquell monstre totalitari que ens salva dels perills d'una mort imminent.

abril 30, 2012
21:15
Tecnología, innovación y sabiduría práctica
» ‎ carbonilla

Se suele afirmar que no es suficiente con la incorporación y el conocimiento de las nuevas tecnologías para que haya una auténtica innovación de las prácticas y del sistema educativo en general . Por ello, también se suele recomendar que primero se piense en lo que se quiere hacer en el aula y cómo se quiere […]

abril 23, 2012
14:00
Conferència "FILOSOFIA Y LITERATURA EN BORGES"
» ‎ Associació filosófica de les Illes Balears

Marcelo Sabatés (Departament de Filosofia, Kansas State University)

"Filosofía y literatura en Borges: una clave epistemológica"

Dia: 15 de maig
Hora: a les 12h.
Lloc: a l'aula de graus de l'edifici Ramon Llull
Cicle: Seminari Permanent de Filosofia

"Se trata de una reflexión sobre la relación entre el idealismo y el escepticismo en la obra de Borges. La charla toma como ejemplo el cuento "Las Ruinas Circulares" (cuya lectura previa se recomienda) ( [www.ciudadseva.com] ) e intenta echar luz sobre la distinción filosófica y sobre el punto de vista Borgeano, con especial atención a la concepción de Borges de la filosofía como disciplina."
13:45
Entrevista a Conrad Vilanou
» ‎ Associació filosófica de les Illes Balears

En el marc del cicle de conferències "Sapere aude", que organitza l'AFIB en col.laboració amb el Club DM, Conrad Vilanou va pronunciar la conferència "Pensant l'Educació" el passat 17 d'abril. El Diario de Mallorca va fer-li la següent entrevista.

abril 19, 2012
11:40
Concurs de Sant Jordi: El racismo (Autor: Mac)
» ‎ A l'ombra de Zadig.

Quiero tratar este tema porque es algo muy fuerte , algo que al largo de la historia ha matado a millones y millones de personas. Des de las sociedades más antiguas , hasta las más evolucionadas , siempre ha estado presente el racismo.
¿Que es? El racismo puede considerarse como una enfermedad moral y social.

Pero lo que nos preguntámos es ¿porqué existe? Puede ser porque cada persona en sus genes tiene algo de racismo, aunque lo neguemos, en el fondo todos tenemos una parte racista y esto no quiere decir que lo mostrémos ante los demás.
Es posible que otra causa sea la educación recibida o la sociedad en la que vivimos.
Otra explicación posible es la ignorancia , hay personas que no son capaces de abrir su mente y tener una visión más amplia, si no que piensan que si no eres como ellos , ya no vales, consideran que los extranjeros o personas de otra raza, por ejemplo, son inferiores.

El verdadero problema surge cuando el racismo provoca la intolerancia, odio o menosprecio a otras personas, es en este punto cuando hay conflictos.

El racismo no debería existir, porque sí , es cierto, todos tenemos características diferentes, color, forma… pero sólo son diferencias superficíales, en realidad todos somos iguales, todos tenemos el mismo orígen. Pero evitar que haya racismo es algo muy complicado, solo se podría solucionar con un cambio de mentalidad, pero es algo bastante difícil.

abril 16, 2012
17:55
Entre la libertad y la justicia, la solidaridad (3)
» ‎ carbonilla

Construir un mapa conceptual en clase suele ser un buen recurso didáctico para promover y profundizar significados y relaciones entre conceptos. Lo hacemos en dos etapas: primero definimos, de manera sintética y precisa, una serie de conceptos, y después intentamos crear una representación gráfica de todas las relaciones posibles. Se trata de escribir poco: el […]

abril 15, 2012
13:02
Fotos i enllaços V Concentració filosòfica per la filosofia a secundària
» ‎ CREACIÓ FILOSÒFICA II

Fotos:

[www.naciodigital.cat]

[blogs.timeout.cat]

Vídeos:

Enllaços a Blocs on es parla de la concentració:
L'habitació xinesa: [habitacioxinesa.blogspot.com.es]
Ad Hoc: [adhocfilo.wordpress.com]
A cau d'orella: [acauorella.blogspot.com.es]

13:02
Implementación del condicional en el calificador de Moodle
» ‎ ÁPEIRON

No parece éste el sitio más indicado para publicar esto, pero ahí va:

1. ¿Cómo surgió el problema?

A principios del curso 2011/12, los profesores de Bachillerato, en la modalidad semipresencial, de mi centro llegamos a un acuerdo sobre el sistema de calificación, que consistía en que la nota de cada trimestre se obtendría haciendo una media ponderada de la nota de examen (60%), las de las tareas (30%) y la de tutorización (10%), siempre que en la nota de examen el alumno tuviese al menos un 3,5. En caso contrario, la nota del trimestre sería simplemente la nota de examen.
Y dado que en nuestra labor docente utilizamos Moodle, surgió entonces la pregunta de si se podría conseguir que el calificador de Moodle hiciera estos cálculos.
La forma natural de hacerlo sería que el calificador dispusiera de un condicional para incorporarlo en las fórmulas de cálculo. Pero esto no es así.Una solución sencilla es exportar las calificaciones a una hoja Excel o Calc, que sí disponen del condicional.No obstante, si no tenemos otra cosa mejor que hacer, podemos plantearnos si se puede simular el condicional empleando alguna de las funciones que incorpora el calificador.En esta imagen se ven las funciones disponibles:

2. La solución
En términos matemáticos, la nota de trimestre, N, de un alumno viene dada por la siguiente función:

donde E es la nota de examen, y P es la nota media ponderada, calculada así:  (TA es la nota de las tareas, TU es la nota de tutorización.)
Vayámonos a un contexto más general: supongamos que deseamos implementar en Moodle la siguiente función:
(a y b no son necesariamente constantes, pero elijo esta notación por su sencillez.)

Podemos expresar esta función así:

donde

Para implementar g podemos emplear la fórmula:
=min(round([[x]]/(2*k);0);1) .Y si k es mayor que 10/3, basta la fórmula más sencilla: =round([[x]]/2*k;0).
Por lo tanto, la fórmula buscada para implementar la función f, para cualquier valor posible de k, es:
=[[a]]*(1-min(round([[x]]/(2*k);0);1)) + [[b]]* min(round([[x]]/(2*k);0);1)
En nuestro caso particular, teniendo en cuenta que 3,5 > 10/3, tenemos:
=[[E]]*(1-round([[E]]/7;0)) + [[P]]* round([[E]]/7;0)

3. Otra vuelta de tuerca
Pero en el momento de poner las notas del primer trimestre surgió de nuevo el debate entre nosotros acerca del sistema de calificación. Veamos un par de ejemplos que nos llevaron a repensar la cuestión:
Supongamos que un alumno tiene las siguientes notas: un 2 en el examen, un 1 en las tareas, y un 0 en tutorización. Y otro alumno tiene, respectivamente, 2, 6, y 6. Del acuerdo inicial, se desprende que a ambos teníamos que calificarlos con un 2 (la nota se redondea al entero más próximo), pero parecía más justo ponerle un 3 al segundo, con objeto de valorar su esfuerzo.
Por otro lado, si un alumno tenía un 5 en el examen y 0 en tareas y tutorización, su nota final sería un 3, suspenso, y creíamos que debería aprobársele. Pensemos, por ejemplo, que por sus obligaciones laborales o familiares no puede acudir a clase ni hacer las tareas (no olvidemos que se trata de una enseñanza semipresencial).
Mi propuesta para, manteniendo la idea de acuerdo inicial, dar solución a estos casos, fue la siguiente:
-Si un alumno obtiene menos de un 3,5 en el examen, su nota del trimestre será su media ponderada siempre que ésta no supere el 4. En tal caso, la nota de trimestre sería un 4.- Si un alumno obtiene en el examen una nota superior o igual a 3,5 y menor que 5, su nota de trimestre será su media ponderada.-Si un alumno obtiene un 5 o más en el examen, su nota de trimestre será su media ponderada siempre que ésta no sea inferior a 5. En tal caso, su nota será 5.
Así, la nota de trimestre, N, de un alumno vendrá dada por la siguiente función:donde E es la nota de examen y P es la nota media ponderada.
Igual que hemos hecho antes, vamos a generalizar el problema considerando la función:   Llamemos:
con k < t.
Entonces podemos expresar f así:

Teniendo en cuenta que g1 y g2 son implementadas, respectivamente, por:
=min(round([[x]]/(2*k);0);1)    y    =min(round([[x]]/(2*t);0);1),
la fórmula que implementa f es:
= min(round([[x]]/(2*t);0);1)* [[c]] + (1-min(round([[x]]/(2*t);0);1))**( min(round([[x]]/(2*k);0);1)*[[b]] + (1-min(round([[x]]/(2*k);0);1))*[[a]])

En nuestro caso particular, y teniendo en cuenta que 3,5 y 5 son mayores 10/3, la fórmula queda algo más sencilla (o menos complicada):
= round([[E]]/10;0)* max([[P]];5)+(1-round([[E]]/10;0))*(round([[E]]/7;0)*[[P]]+(1-round([[E]]/7;0))* min([[P]];4))
abril 14, 2012
13:27
Divestadística
» ‎ ÁPEIRON

Hoy quiero recomendar a los que seguís este blog, el portal de divulgación estadística
En él podéis encontrar, entre otras cosas, artículos, vídeos y experimentos muy interesantes sobre la Estadística.
¡Echadle un vistazo!

abril 13, 2012
12:45
V Concentració per la filosofia a secundària
» ‎ CREACIÓ FILOSÒFICA II
V Concentració per la filosofia a secundària. Barcelona dissabte 14 d’abril de 2012 11:00h Inici de l’acte. Ateneu de Barcelona. Sala Verdaguer Intervindran:
- Ramon Alcoberro (Bibliotecari de l’Ateneu Barcelonès. UdG. UOC)
- Jordi Beltran (Coordinador projecte ARC i Mostra de fotofilosofia)
- Norbert Bilbeny (Degà de la Facultat de Filosofia de UB)
- Pere Martí (Membre fundador d’Ad Hoc. Filosofia a secundària)
- Lluís Font (Secretari de Polítiques Educatives del Departament d’Ensenyament)
- Ignasi Roviró (President de la Societat Catalana de Filosofia. Professor URL)
12:30h Sortida en direcció al Pla de la Seu
- Lectura i recollida de frases filosòfiques
13,30 Final de l’acte Més informació a: [adhocfilo.wordpress.com]

abril 10, 2012
18:21
¿Será la libertad sólo una ficción? (2)
» ‎ carbonilla

Después de dos trimestres investigando sobre temas tales como la percepción, la inteligencia simbólica, las bases lógicas del conocimiento o el método científico, al introducirnos en las cuestiones propias de la filosofía práctica compruebo que el problema de la libertad es, con mucho, el tema que más interés genera en los alumnos. En la última […]
abril 02, 2012
19:41
¿Qué pensáis sobre la libertad? (1)
» ‎ carbonilla

Durante el primer curso de filosofía en bachillerato pregunté a mis alumnos sobre lo que pensaban acerca de la libertad. Antes de comenzar el ejercicio les aclaré que no se trataba de una pregunta “académica”, sino más bien de opinión personal: valoraría en su corrección sobretodo la coherencia y el rigor de las argumentaciones, más que la […]

abril 01, 2012
13:47
La virtut de la Justícia per Nancy Frazer
» ‎ aprendre a pensar

A partir de John Rawls i de la publicació de la seva obra Una Teoria de la Justícia (1971), es torna a revifar la reflexió i l’estudi de la filosofia política en general i el concepte de Justícia en particular. Teoria que es troba compresa i elaborada des de la redistribució de béns, d'oportunitats i de drets de forma equitativa dins d’un marc democràtic. Es parteix d’una comunitat que aplica un procediment hipotètic (una mena d’experiment mental) per assolir la màxima justícia possible i que ell anomena vel d’ignorància. Els membres de la comunitat ignoren el seu lloc, classe social i característiques de la societat on viuran i, per tant, afavoriran als més necessitats, és a dir, reparteixen més trossos del pastís al que més ho necessita i menys al que ja en té. Destacaré també de Rawls el seu concepte de Justícia com a contraposat al de Plató, que com ja sabeu, a partir de la seva teoria de les Idees, estableix el concepte de la Justícia.. Rawls deixa de banda aquesta idea de justícia que considera abstracte per concretar i intentar redefinir el terme a partir de la eliminació de les injustícies que es pateixen en el món. . A partir d’aquesta reflexió molts autors han continuat treballant el concepte de justícia. Subratllaré la importància del treball en aquesta línea per Nancy Frazer. És catedràtica de Filosofia i Política a la New School for Social Research de Nova York. Accepta les premisses explicades de J. Rawls i afegeix nous elements com la globalització, les xarxes socials, el feminisme, la representació i el reconeixement . El reconeixement de tots els col·lectius, per exemple, homosexuals, negres i dones i la representació de tots els grups, estesa, per tant, a minories sense presència política efectiva. Reconeixement en l’àmbit sociocultural i la representació en el terreny polític. Reconeixement que podem relacionar amb la identitat i la representació amb l’àmbit polític. Qüestions que ara no analitzaré i que són realment complexes i que Frazer desenvolupa amb l’objectiu d’evitar la creació d’identitats falses que s’hagin construit a partir de models autoritaris i basats en patrons unívocs de la hegemonia, així com que es transformin en meres titelles en mans dels poder. Al seu darrer llibre Escales de Justícia (2009) tracta de solventar el problema amb una teoria de l’estatus. La justícia requereix que la gent tingui la posició, l'estatus, per participar com a iguals en qualsevol àmbit de la vida social; és a dir, en la vida familiar, en el mercat del treball, en la societat civil i, és clar, en la política i en l'esfera pública política, però no solament en elles. Així els homosexuals o les dones, pateixen discriminacions en algun grau com a mínim ja que no participen totalment dels criteris d’èxit occidentals (home, blanc, nascut a Europa, protestant, etc..) D’aquesta manera es dóna entrada a una situació, un present que “impedeix la participació en igualtat de condicions en la vida social i que està també associada a una distribució desigual de la riquesa”. Així la justícia no es viu individualment, "el que sentim realment és la injustícia” i el que cal és practicar-la dia a dia, perquè la definició de justícia és precisament la negació de les injustícies.Les conclusions del seu treball i que molt bé explica ella mateixa a una conferència a Barcelona el passat 14 de febrer, ens convida a formar part d’un projecte comú, que es basa a fer de la justícia una virtut mestra no només sobre el paper sinó a la pràctica. Con fer-ho? Amb la denúncia de la injustícia, el cultiu de la indignació que ha de poder ser manifestada de forma pública i, per últim, amb un element no menys important, la creativitat que ens permetrà construir noves maneres de viure millor.

marzo 28, 2012
20:09
L'home boig
» ‎ CONTRA LA NECIESA

"L'home boig.- ¿No heu sentit parlar d'aquell home boig que a plena llum del migdia encenia una llanterna, corria pel mercat i cridava sense parar: «Cerco Déu! Cerco Déu!»? -Com que allí s'aplegaven precisament molts d'aquells qui no creien en Déu, suscità moltes rialles. ¿És que s'ha perdut?, deia l'un. ¿És que s'ha extraviat com un infant?, deia l'altre. ¿O és que s'ha amagat? ¿Té por de nosaltres? ¿Se n'ha anat amb un vaixell? ¿Ha emigrat -així cridaven i reien en desori. L'home boig saltà al bell mig de tots ells i els trepà amb la seva mirada, «¿A on ha anat Déu?», cridà. «Jo us ho diré! Nosaltres l'hem mort -vosaltres i jo! Tots nosaltres som els seus assassins! Però, ¿com ho hem fet? ¿Com hem pogut beure la mar fins al pòsit? ¿Qui ens donà l'esponja per esborrar tot l'horitzó? ¿Què férem quan desenganxàrem aquesta terra del seu sol? ¿Cap a on es mou ara? ¿Cap a on ens movem nosaltres? ¿No ens allunyem de tots els sols? ¿No caiem constantment? ¿No caiem enderrera, cap al costat, endavant, en totes direccions? ¿Encara hi ha un dalt i un baix? ¿No errem com a través d'un no-res infinit? ¿No ens colpeja l'espai buit amb el seu alè? ¿No ha començat a fer més fred? ¿No s'apropa com més va més la nit, una nit cada cop més intensa? ¿No cal encendre llanternes al migdia? ¿No sentim encara res del soroll que fan els enterramorts que enterren Déu? ¿No ensumem encara res de la putrefacció divina? -també els déus es podreixen! Déu ha mort! Déu roman mort! I som nosaltres qui l'hem mort! ¿Com ens consolarem nosaltres, els assassins entre tots els assassins? Allò que el món posseïa fins ara de més sagrat i de més poderós s'ha ensangonat sota els nostres coltells -¿qui pot llevar-nos del damunt aquesta sang? ¿Amb quina aigua podríem purificar-nos? quines expiacions, quines cerimònies sagrades haurem d'inventar? ¿No és massa gran per a nosaltres la grandesa d'aquest acte? ¿No hem de convertir-nos nosaltres mateixos en déus, només per semblar-ne dignes? Mai no hi ha hagut un acte tan gran -i tot aquell qui continuï naixent després de nosaltres pertanyerà en virtut d'aquest acte a una història superior a qualsevol història que ha existit fins ara!» -Aquí callà l'home boig i esguardà de bell nou els seus oients: també ells callaren i el miraren esbalaïts. Finalment llança a terra la seva llanterna, de manera que es féu trossos i s'apagà. «He vingut massa d'hora», digué aleshores, «encara no estic a la meva època». Aquest esdeveniment enorme encara fa camí i avança lentament -encara no ha penetrat en les oïdes dels homes. El llamp i el tro necessiten temps, la llum dels estels necessita temps, els actes necessiten temps, fins i tot després que s'ha dut a terme, per a ser vistos i sentits. Aquest acte és encara més lluny dels homes que l'estel més llunyà -i, nogensmenys, «són ells els qui l'han dut a terme!» -Hom conta encara que aquest home boig entrà el mateix dia en diverses esglésies, i hi entonà el seu Requiem aeternam Deo. Foragitat i instat a parlar, només repetia com a resposta: «Què hi fan encara aquestes esglésies, si no són les sepultures i els monuments funeraris de Déu?» NIETZSCHE., La gaia ciència 125
marzo 26, 2012
18:48
Per què serveix la filosofia?
» ‎ CONTRA LA NECIESA

Quan algú pregunta per a què serveix la filosofia, la resposta ha de ser agressiva ja que la pregunta es pren per irònica i mordaç. La filosofia no serveix ni a l’Estat ni a l’Església, que tenen altres preocupacions. No serveix a cap poder establert. La filosofia serveix per entristir. Una filosofia que no entristeix o no contraria algú no és una filosofia. Serveix per detestar l’estupidesa, fa de l’estupidesa una cosa vergonyosa. Només té aquest ús: denunciar la baixesa del pensament sota totes les seves formes. ¿Existeix alguna disciplina, fora de la filosofia, que es proposi la crítica de totes les mistificacions, sigui quin sigui el seu origen i la seva finalitat? Denunciar totes les ficcions sense les quals les forces reactives no podrien prevaler. Denunciar, en la mistificació, aquesta barreja de baixesa i estupidesa que forma també la sorprenent complicitat de les víctimes i dels autors. En fi, fer del pensament alguna cosa agressiva, activa, afirmativa. Fer homes lliures, és a dir, homes que no confonguin els fins de la cultura amb el profit de l’Estat, la moral o la religió. Combatre el ressentiment, la mala consciència, que ocupen el lloc del pensament. Vèncer el que és negatiu i els seus falsos prestigis. Qui, a excepció de la filosofia, s’interessa per tot això?
Deleuze, G., Nietzsche i la filosofia.
(Examen PAU 2002-2003)
El comentari
Josep-Maria Terricabras
1.- Expliqueu breument quina és la idea principal del text.

Amb aquest text, Deleuze es proposa explicar quina utilitat té la filosofia i combatre el prejudici segons el qual l’activitat filosòfica no serveix per a res. Segons ell (però alhora des d’una perspectiva nietzscheana, ja que el fragment forma part d’una obra que parla de Nietzsche) la filosofia té un objectiu absolutament diferent de la resta d’activitats humanes. No serveix els interessos de ningú sinó que es proposa desemmascarar la falsedat, l’estupidesa, la baixesa intel·lectual. Deleuze posa en relació la filosofia amb la llibertat perquè fer filosofia és l’única manera d’alliberar-nos de la confusió en què vivim immersos, dels interessos barrejats de la política, la moral o la religió, que amb tots els seus prejudicis (mistificació, ficció, mala consciència, ressentiment) esclavitzen la nostra manera de pensar i veure el món.
2.- Què vol dir “la filosofia serveix per entristir”?
Aquesta expressió vol posar de relleu que l’activitat filosòfica no pot deixar indiferent. No serveix per tranquil·litzar-nos sinó per inquietar-nos. De fet, el principal objectiu de la filosofia és plantejar-se interrogants, fer-se preguntes, i una pregunta, quan és una bona pregunta, és sempre motiu d’inquietud perquè fins que no hi donem resposta no estem en pau. A més, moltes de les preguntes que genera la filosofia no tenen una única resposta; a vegades, de fet, no tenen cap resposta definitiva, del tot acabada, sinó que ens hi anem apropant a poc a poc i des de punts de vista diversos. És per això que Deleuze diu que la filosofia serveix per entristir, perquè ens situa en una espiral de recerca que pot resultar apassionant però que és tot el contrari de la calma i la tranqui·litat que té aquell qui està convençut de saber-ho tot i haver donar resposta a totes les preguntes.

marzo 24, 2012
9:46
Mis tardes con Margueritte
» ‎ FILOPONTOS

[youtube [www.youtube.com]

1.-Descriu el personatge principal, en Germain. Com és física i psíquicament?
2.-Quin autoconcepte té d’ell mateix?
3.-Creus que l’ha afectat la seva infantesa? Per què?
4.-Per què és tan important per ell aprendre a llegir?
5.-Per què creus que la Margueritte el mira amb uns ulls diferents dels altres?
6.-Com creus que seria la teva vida si no sabessis llegir?
7.-Coneixes algú que no sap llegir? Per quin motiu no en sap?
9:37
14 km
» ‎ FILOPONTOS

[youtube [www.youtube.com]
Seguirán viniendo y seguirán muriendo porque no hay muro capaz de contener los sueños.
Rosa Montero

1.-Dibuixa un mapa d’Àfrica i marca el recorregut que fan en Buba, el seu germà i la noia. Busca a la xarxa quants km són.
2.-Quantes vegades ho intenten i fracassen? A causa de què?
3.-A la noia l’envien a una pensió. De quin tipus és?
4.-Per què marxen del seu país?
5.-Què li diu a en Buba el Tuareg sobre la marxa dels africans cap a Europa?
6.-Posa’t al seu lloc i pensa què passaria si tu haguessis de fer aquest trajecte esperançat d’una vida millor. Penses que aguantaries?
7.-Coneixes algú que hagi arribat a Espanya en aquestes condicions?
8.-Què has après d’aquesta pel·lícula? T’ha agradat?

marzo 22, 2012
21:26
V CONCENTRACIÓ FILOSÒFICA. BARCELONA. 14 D’ABRIL 2012
» ‎ Adhoc. Filosofia a secundària

11:00h Inici de l’acte. Ateneu de Barcelona. Sala Verdaguer Parlaments: Ramon Alcoberro (Bibliotecari de l’Ateneu Barcelonès. UdG. UOC) Jordi Beltran (Coordinador projecte ARC i Mostra de fotofilosofia) Norbert Bilbeny (Degà de la Facultat de Filosofia de UB) Pere Martí Olivella (Membre fundador d’Ad Hoc. Filosofia a secundària) Lluís Font (Secretari de Polítiques Educatives del Departament [...]

9:42
L’humà: un animal?
» ‎ Menja't el coco!

Sempre he presumit (o pel contrari, he patit, des d’altres punts de vista) de ser una persona molt, o inclús massa racional, i només em crec allò que veig i que em poden demostrar. Des de petita m’avien ensenyat que els humans, per molt que tinguem diferències, no deixem de ser animals, ja que ens nodrim, ens reproduïm i ens relacionem igual que els altres. Aquelles diferències que diuen que ens fan diferents tampoc les trobo tan importants.

Per exemple, el parlar: es veritat que els homes tenim la capacitat de comunicar-nos-ho tot entre nosaltres via oral, però si que també és cert que els animals també es poden comunicar entre moltes espècies. Nosaltres entenem als humans, però només a ells; per contrari, els animals, ni que sigui només per a lo més bàsic, es poden comunicar entre tots ells. Si en una zona concreta s’hi aproxima un perill, només farà falta un soroll d’un sol animal per a què tots els animals de la zona se’n assabentin. Seguin aquesta mateixa línia de diferències, molta gent veu com una diferència el fet de caminar sobre dos peus; però per contrari jo dic que els suricates també caminen sobre dos peus i no són considerats persones; o els animals tenen la capacitat de volar (que nosaltres no tenim) i no per això són una espècie superior.

El fet de que tinguem característiques diferents a d’altres animals (no tots), crec que es degut a la simple casualitat, pel fet de que la nostra espècie ha sabut adaptar-se a l’ambient i a l’entorn en el que ha viscut, però de la mateixa manera com ho podia haver fet una altra espècie.

No obstant això, si hagués de donar un possible límit entre l’home i els animals, crec que aquest seria els sentiments. Si que els animals són capaços de sentir i de viure moments sensibles, però la sensibilitat humana és tant complexa que crec que cap ésser viu ha sabut igualar-la, fins al punt de que en la història hi ha hagut guerres per temes relacionats amb la sensibilitat humana. Per exemple, la guerra de Troia: no hi hagués hagut una guerra si Paris no s’hagués enamorat d’Elena de Troia ni haguessin ofès al rei de Troia amb la seva fugida. Un animal només intentarà conquistar a una femella en època de zel, i si no l’aconsegueix, doncs se’n busca una altra.

Per això crec que el límit entre les persones i els animals està precisament en la sensibilitat que els uns tenim més que els altres, sensibilitat que en més d’una ocasió a acabat amb estupidesa, cosa que els animals tampoc tenen, al guiar-se bàsicament pels seus instints. Però tot això, es clar, només és la meva opinió.

Ivonne Pont Valera

1r de Batxillerat
marzo 21, 2012
23:09
Consells de Montaigne per a l’autoestima (6)
» ‎ Menja't el coco!

EVERYTHING IS TOO COMPLICATED FOR THEM TO BE ABLE TO UNDERSTAND

Tot es massa complicat per ser capaços d’entendre-ho , una imatge que ens done la sensació de que es mou cuan esta quieta .Hi ha moltes coses a la vida que no podràs entendre lo millor que pots fer es no trencar-te el cap .

IGNACIO GARCIA

ELOI CERA PICH
23:06
Consells de Montaigne per a l’autoestima (5)
» ‎ Menja't el coco!

“NOTHING MORE MISERABLE OR MORE PROUD THAN THE MAN”

Mr.Burns, és un home molt orgullós de si mateix i de ser ric, però es massa miserable, perquè mai dona res ni respecta a ningú, tracta molt malament als seus treballadors i al seu criat, i a tots els que volten pel seu voltant.

Judit Miró i Carla Medina.
23:04
Consells de Montaigne per a l’autoestima (4)
» ‎ Menja't el coco!

The happiest life is to live without thoughts. El més feliç de la vida és viure sense pensaments.

Hem triat aquesta foto perque un nen petit es feliç sense pensaments ni preocupacions. Dani Vargas Oscar Cardenas

marzo 12, 2012
13:50
Inspirations
» ‎ ÁPEIRON

Así se titula la nueva animación del ilustrador gráfico Cristóbal Vila inspirada en las obras de Escher.En este corto, el autor hace una recreación libre de cómo podría ser el lugar de trabajo del conocido artista gráfico holandés.El vídeo es un hermoso recorrido por una serie de objetos que hacen referencia a las matemáticas.

Aquí podéis ver unas notas explicativas sobre cada uno de los objetos de naturaleza matemática que aparecen en el vídeo.

febrero 26, 2012
13:53
Los adolescentes y la filosofía (2)
» ‎ carbonilla

Siendo hijo, pues, de Poros y Penía, Eros se ha quedado con las siguientes características. En primer lugar, es siempre pobre, y lejos de ser delicado y bello, como cree la mayoría, es, más bien, duro y seco, descalzo y sin casa, duerme siempre en el suelo y descubierto, se acuesta a la intemperie en […]

10:45
Seré religiós o filòsof? (Autor:Alfredo Peña)
» ‎ A l'ombra de Zadig.

Des de que es va extendre pel món, el Budisme sempre ha estat causa de controvèrsia, tenint en compte que els límits entre filosofia i religió que hi són presents en aquesta corrent no estan ben bé delimitats.

El Budisme pretén, entre d’altres coses, la supressió definitiva de tot sentiment d’insatisfacció ja que la causa real i universal de la insatisfacció o frustració serien els desitjos, que alhora són productes de la il·lusió i la ignorància, una percepció errònia de la vida i de la existència d’un “jo”: quan això es duu a terme, la persona “desperta” i adquireix una nova percepció, real i satisfactòria. Des d’aquest punt de vista, el budisme és una filosofia ja que té sentit, o més bé, és raonable dir que si no volem una cosa no patiríem si no la tinguéssim.

Tanmateix, l’argument que defensa el Budisme com a filosofia es basa en el fet que el Budisme és menys dogmàtic que la majoria d’altres religions. Aquest argument, però, ignora el misticisme: l’experiència íntima i directa de la persona amb la Última Realitat l’Absolut…Déu. El Budisme és molt místic i el ser místic pertany més a la religió que a la filosofia; mitjançant la meditació, Siddartha Gautama (Buda) va experimentar la vertadera Existència entre el subjecte i l’objecte, un mateix i l’altre, vida i mort. L’existència enlluernadora o sine quan non del Budisme, ens fa pensar que és una religió.

Aleshores quant a la pregunta que si és filosofia o religió, jutjo que és una filosofia més que una religió (i que consti que amb això no estic afirmant que no tingui cap tret de la religió) ja que hi és absent la fe (Què hem de creure sense qüestionar en el Budisme?), no hi ha contigut irracional (ja ho he dit abans, és racional deixar de voler una cosa per tal de no patir per ella), no hi ha cap deïtat o profeta (Atenció! No s’ha de confondre a Buda amb un profeta o un déu; ell només va difondre les seves creences, o millor dit: la seva filosofia) i no troba d’explicar l’origen del món, sinó els sofriments. Així mateix, si que intenta estudiar la nostra realitat des d’un sentit més ampli, les tesis Budistes són racionals i no es necessita de proves observables i no ha de ser necessariament pràctica (totes característiques dels coneixements filosòfics).

febrero 19, 2012
22:08
Los adolescentes y la filosofía (1)
» ‎ carbonilla

Después de dos años de publicaciones casi semanales, en noviembre del año pasado, que fue cuando publiqué mi última entrada, sentí la necesidad de darme un respiro. Coincidió también con una baja laboral, y creo que la distancia respecto del escenario cotidiano del aula hizo que las reflexiones sobre las experiencias, a la hora de escribir […]

20:22
Filòsofs en una cançó
» ‎ CREACIÓ FILOSÒFICA II

De moment sembla que la filosofia ven encara que no ho sembli.

febrero 17, 2012
17:07
Curs "El arte como fenómeno moderno"
» ‎ Associació filosófica de les Illes Balears

Curs: El arte como fenómeno moderno.Impartit pel Dr. Arturo Leyte (Catedràtic de Filosofia de la Universitat de Vigo)1ª Sessió. Data i horari: dimarts, 21 de febrer de 2012 de 17 a 20 hores.2ª Sessió. Data i horari: dimecres, 22 de febrer de 2012 a partir de les 11 hores.Lloc per ambdues sessions: Laboratori de Filosofia. Edifici Ramon Llull.Organitza: Màster Universitari de Filosofia Contemporània (MFIC) de la UIB.

febrero 07, 2012
12:25
La geometría de la pasta
» ‎ ÁPEIRON

Aquí traigo un divertido y sabroso ejemplo de cómo las matemáticas describen la realidad. Y es que las formas que tienen los distintos tipos de pasta que comemos pueden obtenerse al representar gráficamente ciertas ecuaciones.En este blog podéis ver unos cuantos ejemplos elaborados con el programa Mathematica por Sander Huisman, un estudiante de posgrado de física en una universidad holandesa. En este breve vídeo podemos ver el proceso geométrico de generación de los gemelli:

Por otro lado, el arquitecto George L. Legendre, ha publicado un libro titulado Pasta by design, en el que cataloga 92 tipos de pasta. Para cada uno de ellos, el libro proporciona la ecuación matemática, la imagen de la pasta y algunas sugerencias para cocinarla.

En The New York Times podéis encontrar un artículo (en inglés) más completo sobre este tema, que apareció en español en el diario El País el día 2 de febrero.Además han creado un recurso interactivo con una selección de ocho de las variedades pasta que aparecen en el libro.

febrero 03, 2012
12:58
Nevada a Cassà de la Selva 3 de Febrer 2012
» ‎ CREACIÓ FILOSÒFICA II

Aquesta era la imatge del pati de l'Institut el dia després de la nevada. Sense gairebé alumnes perquè no hi havia transport escolar però amb l'Institut obert. El professorat va haver-hi d'anar mig patinant amb el cotxe per la carretera i a l'entrada del poble a 10 km/h perquè no hi van tirar sal.

Pati de l'Institut a les 10h

febrero 01, 2012
18:30
El concepte de bellesa de Yukio Mishima
» ‎ aprendre a pensar

Un koan és un gènere literari xinès que procedeix del budisme i preten provocar il.luminacions i revelacions al lector. A la tradició Zen, es presenta com un problema que el mestre presenta al novici i que aquest ha de resoldre allunyant-se de la raó i apropant-se més a un nivell de consciència propiciat per la meditació que li permet la la visió d’una possible solució.
Doncs bé, Yukio Mishima (Tòquio, 1925 – 1970) a la seva obra El pavelló daurat (1956) intrerpreta a través d’un koan, que es titula Nansen mata un gat, un concepte de bellesa que és ben difícil d’entendre, acostumats a Occident a exercir més la capacitat lògica i racional per a solucionar els problemes que se’ns presenten.
El koan citat és el següent:
En la época Tang vivía en el monte Nan Chuan un famoso sacerdote: Pu Yuan, llamado también Nan Chuan (Nansen en japonés) por el nombre de la montaña. Un día que todos los monjes habían ido a segar al monte, un pequeño gato hizo su aparición en el desierto y tranquilo templo. Fue un acontecimiento. Todo el mundo corría detrás del gato. Lo atraparon. Pero luego hubo una disputa entre los monjes de los edificios Este y Oeste: se trataba de saber quién se quedaría con el gatito para cuidarlo. Visto lo cual, el padre Nansen cogió al gato por la piel del cuello, apoyó la hoz en su garganta y dijo: «Si alguno de vosotros puede pronunciar la palabra, el gato está salvado; si no, morirá». Nadie pudo responder y el padre Nansen mató al animal en el acto.
A la noche llegó Choshu, el primero de los discípulos. El Prior le contó lo ocurrido y le preguntó qué pensaba de ello. Choshu, sin pensárselo un segundo, se quitó las sandalias, se las puso sobre la cabeza y se fue.
El padre Nansen se deshizo en lamentaciones: «¡Ah, sólo con que hoy hubieses estado tú aquí! ¡El gatito se habría salvado...!».

Una vegada explicat el koan sorgeix la interpretació que fa Mishima a través dels protagonistes per captar el concepte de bellesa. El gat simbolitza la bellesa i els dos grups de novicis es barallen per ell perquè volen poseir-la però la bellesa s’ofereix a tothom però no pertany a ningú que és la interpretació de Kaskiwagi, però que es comentada per Mizoguchi (el protagonista principal): Porque, si bien la Belleza puede ofrecerse a cualquiera, ella no pertenece a nadie. La Belleza -¿cómo decirlo?- sí... es como una muela cariada, que nos roza la lengua, nos la agarra, nos hace daño, que yergue su existencia como un alfiler. Finalmente, no podemos ya más con el dolor y el dentista nos la arranca. Entonces, al contemplar en el hueco de nuestra mano aquella pequeña cosa marrón, sucia, sanguinolenta, uno se dice más o menos: «¿Es esto? ¿Es esto lo que me hacía tanto daño, lo que no cesaba de recordarme su existencia de un modo tan desagradable, lo que me clavaba raíces tan tenaces? ¡No es más que materia muerta! [...]. Matar el gato significaba arrancar la muela que causaba dolor, extirpar la Belleza de raíz. ¿Quedaba resuelto el problema? Yo no lo sé. Las raíces de lo Bello, a pesar de todo, no habían sido cortadas; se mató a la bestia, pero no, tal vez, su belleza. Y es para burlarse de esta solución demasiado cómoda que Choshu se pone las sandalias sobre la cabeza. Él sabía, por así decirlo, que no hay otra solución sino soportar el dolor de muelas.

Mizoguchi acaba al final del llibre canviant de postura perquè si en un principi adopta la postura de Choshu que sap que la idea de bellesa existeix malgrat eliminem al gat, finalment apostarà per la postura de Nansen d’eliminació del gat per eliminar el dolor i les dispustes. Mizoguchi crema el pavelló daurat, que idealitza com a màxim estandard de la bellesa i de la perfecció, temple dins del qual treballa i refusa qualsevol altre model de bellesa. El pavelló daurat representa la bellesa en contra de la resta de la realitat que ens envolta i no permet una reconciliació entre el que desitgem i el que ens ofereixen. El jove novici està encadenant a un concepte que el determina i decideix que la bellesa és la seva mortal enemiga. Aposta així més per l’acció que per el coneixement. El protagonista aconsegueix alliberar-se d’aquest concepte de bellesa que no el deixa viure. De fet el llibre finalitza amb aquestes paraules: Volia viure.

No he pogut evitar pensar en aquests models estètics actuals que provoquen que algunes dones es posin malaltes com a resultat de la confrontació a vegades mortal entre aquell ideal de bellesa inassolible i el seu propi aspecte físic.

enero 17, 2012
21:57
Seminari permanent de Filosofia: Philippe Desan (U. Chicago)
» ‎ Associació filosófica de les Illes Balears

@font-face { font-family: "Times New Roman"; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: Times; }div.Section1 { page: Section1; }
Data: Dimarts, 24 de gener de 2012Hora: 12:00 horesLloc: Sala de Graus. Edifici Ramon LlullConferenciant: Philippe Desan. Howard L. Willett Professor in the Humanities and History of Culture at the University of Chicago
Títol: Montaigne: Essais de morale ou morales de l’essai?
Organitza: Seminari Permanent de Filosofia AFIB/UIB (Associació Filosòfica de les Illes Balears / Departament de Filosofia i Treball Social de la UIB)Destinataris: activitat gratuïta oberta a tot el públic.
A més, per qui hi estigui interessat:
Data: Dilluns, 23 de gener de 2012 @font-face { font-family: "Times New Roman"; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: Times; }div.Section1 { page: Section1; } Hora: 18:00 horesLloc: Laboratori del Màster de Filosofia Contemporània. Edifici Ramon LlullConferenciant: Philippe Desan. Howard L. Willett Professor in the Humanities and History of Culture at the university of Chicago.Títol: Le Socrate de Montaigne ou « la science de s’opposer »Organitza: Grup de recerca sobre filosofia medieval i moderna (GRFMM) de la UIBDestinataris: activitat gratuïta oberta a tot el públic.

enero 10, 2012
14:58
L’ÈSSER HUMÀ COM ANIMAL NATURAL O CULTURAL .
» ‎ DE SOFISTA A SAVI

1) Curt d’aproximadament 5 minuts: “EL RITMO” (Escorxador de conills)

[www.youtube.com] 3) La sangre de las bestias (1949 Paris, ecorxador de caballs..) [www.youtube.com] 4) PELIS i información variada , recomenades per aquesta web: [gruposdeconsumo.blogspot.com] 4.1 “Nuestro pan de cada dia”: ( Aquesta la tinc en DVD) PELI SENCERA: [www.cinetube.es] FRAGMENT YOUTUBE: [www.youtube.com] 4.2 “Earthlings” es un documental que trata acerca de la absoluta dependencia de los humanos para con los animales no humanos usados como mascotas, comida, vestimenta, entretenimiento e investigación cient�fica, as� como acerca de nuestra total falta de respeto a estos nuestros “proveedores”. La pel�cula en su versión original está narrada por el actor nominado al Oscar Joaquin Phoenix (Gladiador) y la banda sonora es del aclamado músico Moby (1:35 minuts) http://vimeo.com/15141786">[video.google.com]

Tret d’aquesta página web:

[www.igualdadanimal.org]

2) Peli: “Nosotros alimentamos al mundo” (Youtube)

[www.youtube.com] +AL+MUNDO&spell=1&sa=X

3) La sangre de las bestias (1949 Paris, ecorxador de caballs..)

[www.youtube.com]

4) PELIS i información variada , recomenades per aquesta web:

[gruposdeconsumo.blogspot.com]

4.1 “Nuestro pan de cada dia”: ( Aquesta la tinc en DVD)

PELI SENCERA:

[www.cinetube.es]

FRAGMENT YOUTUBE:

[www.youtube.com]

4.2 “Earthlings” es un documental que trata acerca de la absoluta dependencia de los humanos para con los animales no humanos usados como mascotas, comida, vestimenta, entretenimiento e investigación científica, así como acerca de nuestra total falta de respeto a estos nuestros “proveedores”. La película en su versión original está narrada por el actor nominado al Oscar Joaquin Phoenix (Gladiador) y la banda sonora es del aclamado músico Moby (1:35 minuts)

[video.google.com]

El tema doncs ha de quedar clar : quina és la diferència entre cultura i entre natura ? Què hi ha en el procés d’hominització que ens permeti creure que estem ben a prop dels animals i l’evolucionisme i que hi ha en el procés d’humanització que ens permeti creure que hem evolucionat dins un progrés cultural i social que ens millora com espècie ?

Els videos han de permetre donar resposta a aquestes qüestions bàsiques sobre què aporta la natura i que aporta la cultura. Per això cal iniciar el treball amb la definició dels propis conceptes de natura i cultura.

La pel.lícula que teniu penjada en aquest mateix bloc aqui pot servir com introducció al tema per plantejar quina terra volem i quin planeta tenim . Hi ha autors que han estudiat molt bé el tema entre ells trobem a Peter Singer del que penjo un video en aquest apartat :

[youtube][youtube [[youtube]www.youtube.com] [/youtube]

[youtube [www.youtube.com]

watch?v=ITa-eACDJvo

[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=L%E2%80%99%C3%88SSER%20HUM%C3%80%20COM%20ANIMAL%20NATURAL%20O%20CULTURAL%20."] title="Facebook">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=L%E2%80%99%C3%88SSER%20HUM%C3%80%20COM%20ANIMAL%20NATURAL%20O%20CULTURAL%20."] title="Twitter">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=L%E2%80%99%C3%88SSER%20HUM%C3%80%20COM%20ANIMAL%20NATURAL%20O%20CULTURAL%20."] title="Google+">">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&title=L%E2%80%99%C3%88SSER%20HUM%C3%80%20COM%20ANIMAL%20NATURAL%20O%20CULTURAL%20.">]

diciembre 24, 2011
13:20
El temps que passa: progressem?
» ‎ Filosofia per a joves

Ja és Nadal del 2011: qui ens ho havia de dir?

Tots fem moltes coses. I, en general, són ben positives. Per això, en moments com aquests, es pot fer una mica de balanç i veure què caldria haver fet millor: a qui haver dedicat més temps? Amb qui no haver estat tan groller o tan expeditiu? Quins altres projectes pel bé comú calia que haguéssim intentat endegar…

Mirant enrere i veient que fa força temps que no posava res en aquest bloc, veig que en el 2011 hi ha hagut un munt de satisfaccions, personals i d’amics. N’esmento algunes.

Per exemple, els projectes de fer un curs de formació en comunicació audiovisual amb alumnes del meu Institut, l’anomenat Projecte Illa TV, va endavant: un bloc explicatiu i més de 60 vídeos ja distribuïts. I el futur, per al 2012, pinta bé.

Una altra activitat és la defensa de la Filosofia, tan important en el nostre sistema educatiu. La Plataforma, tan en el bloc, com en el Facebook, va endavant. Per cert, de facebooks n’hi ha per tots els gustos, però no us perdeu el Facebook oficial de l’Institut.

D’altra banda, miro d’anar publicant articles. Moltes d’ells, per exemple, els de El Punt Avui, són fàcils de trobar a la xarxa. També els de Roses Digital. Altres (els de Diari de Girona, Escola Catalana, i altres llocs…) cal que me’ls demaneu o que mireu si són a l’Issuu o altres plataformes.

En fi, que hi ha molt més del que podem abastar…: què us diria…: el canal Youtube de l’Institut, etc., etc.

Fa un temps vaig descobrir la línia del temps… però sembla que cal actualitzar-la manualment.. aquí està. I què me’n dieu del diari que es fa solet?

El 2012 serà un any ple de projectes: Fem una Llei, el Dia d’Europa… però la pregunta – que ja ens fèiem a la Jornada de Filosofia 2011 – és: Progressem? I si sí, cap a on anem? A veure què us semblen aquestes idees, mentre esperem que surti el “final cut” de la Jornada en qüestió…

diciembre 12, 2011
18:41
Nina Berbèrova
» ‎ aprendre a pensar

Normal 0 21
Enguany llegeixo més llibres de literatura que de filosofia. No és que estigui més lluny de la tasca filosòfica sinò que més aviat em sento més propera a ella a través de les obres literàries que em trobo per atzar a la biblioteca. En aquest cas començo la lectura d’un llibre que es titula El subratllat és meu, d’una autora russa injustament no gaire coneguda, que s’anomena Nina Berbèrova (1901-1993). Es tracta d’una autobiografía que es projecta en un viatge espiritual protagonitzat per la pròpia autora al llarg del segle XX. En paraules de Berbèrova: He estimat i estimo la vida, i no menys que la vida (però tampoc no més) estimo el seu sentit. [...] Per a mi no existeix un sentit de la vida a part de la pròpia vida. La meva vida estava i està plena de sentit. L’existència és l’única realitat, darrera d’ella no hi ha res. Nosaltres no reflectim res, no intentem arribar enlloc, estem aquí i només aquí, i només l’ara té un significat. Sempre m’ha semblat indispensable desxifrar el sentit de la realitat (dins fora de mi) trobar el fil que uneix –una amb l’altra, i am el tot- les facetes aïllades d’aquest sentit [...] Vaig saber molt aviat que amb seny no s’hi neix, que “el nostre seny ens l’anem construint gradualment nosaltres mateixos” segons paraules de Txaadaiev. I vaig aprendre a construir aquest seny com vaig poder, en vaig aprendre i n’aprenc avui dia, i encara és poc per a mi, perquè només amb el coneixement pot viure l’home en relació amb l’eternitat, en coordinació amb els esdeveniments i els noms. Així, si estic davant del quadre de Rembrandt Aristòtil contemplant un bust d’Homer, percebo la cadena que reté fortament Homer, Aristòtil, Rembrant i jo mateixa, que estic plantada davant del quadre. Com una xarxa d’artèries i venes que porta sang de l’un a través de l’altre cap al tercer, i finalment cap a les meves pròpies venes. Ens trobem en una mateixa fila que és indestructible si jo no la destrueixo. Jo, però, no la destrueixo perquè aquesta sang em dóna un buf d’escalfor que recorre la meva persona, i estic viva gràcies a ella, i m’obre la porta als raonaments i als impulsos imaginatius, els quals, al seu retorn, m’ofereixen la possibilitat de fer meu tot el sistema de símbols i mites amb què ha viscut la humanitat des del primer dia que s’inclinà davant del sol. Aquest llibre que narra l’experìencia vital de l’autora com un camí d’autoconeixement i de transformació està ple de fragments literaris que mereixen ser citats i que plasmen la unió indisoluble entre coneixement, espèrit i història. Només amb les 65 pàgines que he llegit es tracten temes tan diversos com la llibertat, la transcendència, la consciència, el coneixement i la ciència que es desenvolupen a partir de les seves vivències. Per acabar un altre fragment que era en realitat el desencadenant d’aquest petit article però que ha resultat ser el que ho acaba. Aquestes són les seves paraules: La vida quotidiana i el pa de cada dia són el pla horitzontal de la nostra existència comuna; no parlaré d’ella ara, sinó de les seves verticals. En altre temps hi havia molt poca gent que visqués en la dimensió vertical (l’intel.lecte), i els que hi vivien patien sovint una sensació de culpa envers la resta dels altres, que vivien en la dimensió horitzontal. Actualment tothom que vulgui pot aprendre a viure en vertical amb la consciència tranquil.la. Per aconseguir-ho són imprescindibles tres condicions: voler llegir, voler pensar, voler saber. Com va dir Jaspers: no cal aprendre a tossir ni a esternudar; però sí que cal aprendre a pensar. Raonar és quelcom que s’ha d’aprendre. Raonar no és una funció de l’organisme.Finalment, de forma casual cercant la imatge del quadre que cita N. Berbèrova he trobat que el filòsof Paul Ricouer creu que aquesta obra de Rembrandt representa perfectament la tasca filosòfica. Podeu trobar la informació en aquest enllaç: [www.filosofiayliteratura.org]

Skip to page: 1 ... 438 439 440 441 442 ... 444

BLOCS DE FILOSOFIA

Canales

temas sin leer (50)